Niels Henrik Abel: diferència entre les revisions

'''Niels Henrik Abel''' ([[Findö]], [[Noruega]], [[5 d'agost]] de [[1802]] - [[Froland]], [[Noruega]], [[6 d'abril]] de [[1829]]) va ser un [[matemàtic]] noruec. Durant la seva curta carrera va fer contribucions importants en diversos camps de les matemàtiques. És cèlebre fonamentalment per haver provat en [[1824]] que no hi ha cap fórmula per a trobar els zeros de tots els [[polinomi]]s generals de graus <math>n \ge 5</math> en termes dels seus [[coeficient]]s. iTambé va fer contribucions fonamentals en el camp de les [[funció el·líptica|funcions el·líptiques]], àmbit en el qualon va desenvolupar un mètode general per a la construcció de funcions periòdiques recíproques de la [[integral]] el·líptica.

En aquesta mateixa època, el seu pare, un pastor [[protestantisme|protestant]] pobre, va morir i la seva família va sofrir greus penúries econòmiques; no obstant això, una petita beca de l'estat va permetre a Abel ingressar en la Universitat de CristianíaCristiania en [[1821]].

El primer treball rellevant d'Abel va consistir a demostrar la impossibilitat de resoldre les [[equació|equacions]] de cinquè grau usant [[arrel (matemàtiques)|arrels]] (vegeu el [[Teorema d'Abel-Ruffini]]). Va ser aquesta, el [[1824]] la seva primera investigació publicada, encara que la demostració era difícil. Posteriorment es va publicar de manera més elaborada en el primer volum delde Diarila revista de Crelle.

Abel va conèixer al l'[[Astronomia|astrònom]] [[Schumacher (astrònom)|Schumacher]] (1780-1850) en [[Altona-Altstadt|Altona]], prop de [[Hamburg (estat)|Hamburg]]. quanDesprés va residir sisuns mesos en [[Berlín]], on va col·laborarconèixer en[[August l'elaboracióLeopold perCrelle]], que estava a lapunt sevade publicacióposar delen diarimarxa matemàticla seva revista de matemàtiques ''[[AugustCrelle|Journal Leopoldfür Crelledie reine und angewandte Mathematik]]''. Abel va contribuir a l'èxit de la revista, publicant-hi diversos articles.

L'adjectiu ''abelià'', que s'ha popularitzat en els escrits matemàtics, deriva del seu nom i sol indicar-se en minúscules (veure: [[grup abelià]], [[categoria abeliana]] o, [[varietat abeliana]]).

Des de lL'any [[2002]] queel esgovern noruec va instituir en el seu honor el prestigiós [[premiPremi Abel]], que s'atorga cada any alsa [[matemàtic]]sun o més destacatsmatemàtics per contribucions científiques excepcionals en el camp de les matemàtiques.