Primer Concili de Constantinoble: diferència entre les revisions

Fou convocat en virtut de lletres del [[Papa]] i presidit primer per [[Meleci d'Antioquia]], i a la mort d'aquest per [[Gregori Nazianzè]] i per [[Nectari]] successivament. Concorregueren al concili 150 bisbes catòlics i 36 d'herètics. Les seves actes varen desaparèixer quasi completament, i per això el procés de les seves tasques s'ha de treure de Sòcrates, [[Zozomen]] i [[Teodoret]]. Abans de tot, es confirmà l'elecció de Gregori Nazianzè com a bisbe de [[Constantinoble]]; després es procedí a complir altres finalitats per les quals s'havia convocat, que eren: confirmar el [[credo de Nicea]], reconciliar els [[semiarrianisme|semiarrians]] amb l'Església catòlica i posar fi a l'[[Macedonians|heretgia macedoniana]].

 

 

Els cànons d'aquest concili són, segons els grecs, set, i segons els més antics texts llatins. quatre. El primer és un anatema contra els matisos de l'arrianisme (eunomians, eudoxians, fotinians, apol·linaristes, i macedonians); el segon dictà lleis vers el govern de les diòcesis pels bisbes; el tercer declarà que sent Constantinoble la nova [[Roma]], el bisbe d'ella havia de gaudir d'una certa preeminència després del bisbe de Roma. Aquest Canon fou molt debatut: els llegats pontificis del [[concili de Calcedònia]] el refusaren, i sant [[Lleó Magne]] (Ep. CVI in P. L. LIV, 1003, 1005) diu que el tal cànon no fou mai sotmès a l'aprovació de la seu apostòlica; a més, els correctors romans de [[Gracià (jurista)|Gracià]] ([[1582]]) digueren d'ell: ''canon hic ex iis est, quos apostolica Romana sedes a principio et longo post tempore non recipit'' (Dist. XXII, t. 3).