Religió de l'antiga Grècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) |
ficar mes informació. En voltes de ficare punts en els vinyeteats he posat nombres |
||
Línia 6:
Hi ha una creença entre els erudits que la primera religió grega va provenir o va estar molt influïda pel [[xamanisme]] de les [[Estepa (geografia)|estepes]] de l'[[Àsia Central]] fins i tot la colònia grega d'[[Òlbia (Escítia)|Òlbia]] (a [[Regio d'Escítia|Escítia]]), a la riba nord de la [[Mar Negra]], i d'allà cap a Grècia.<ref>{{ref-llibre|nom=Eric Robertson|cognom= Dodds|títol=Los griegos y lo irracional|lloc= Madrid|editorial= Alianza Editorial|any= 2000|isbn=978-84-206-6734-8|llengua=castellà}}</ref>
Eren politeistes, es a dir, creien en nombrosos déus els quals considaraven inmortal.La societat grega antiga era radicalment diferent de la nostra. La nostra paraula «[[religió]]» no existia en [[grec antic]]. Els conceptes que serveixen per descriure els fenòmens religiosos contemporanis no estan adaptats per a l'anàlisi del que era per als grecs el diví. A la religió de Grècia antiga, l'essencial de les creences i dels ritus es va estructurar en el moment en el qual va néixer, a l'[[època Arcaica]] (segles segle VIII aC- segle VI aC), una forma d'organització política particular: la ''[[polis]]'', que va tenir per consegüent el redescobriment i la difusió de l'escriptura (c. 800-700 aC).{{sfn|Bellinger|2000|}}
A partir de l'època Arcaica, van aparèixer els caràcters dominants de la religió grega: un [[politeisme]] de noves divinitats, de déus antropomòrfics proveïts d'atributs ([[llamp | raig]], [[trident]], [[arc (arma)|arc]] i [[fletxa|fletxes]], [[ègida|ègides]], etc.), gaudint de poders pletòrics, tenint sectors d'intervenció, modes d'accions pròpies, i dotades de [[mite]]s. Però cada una d'aquestes divinitats no n'existeix més que pels llaços que les uneixen amb el sistema diví global.{{sfn|Bellinger|2000|}}
Línia 51:
=== Fonts epigràfiques ===
Les fonts epigràfiques, per al coneixement de la religió grega, són riques i de les més fiables; no són, en efecte, literàries: l'estil i l'originilitat no prevalen en elles, al contrari, fan gala de concisió i de caràcter informatiu. L'epigrafia ofereix múltiples testimonis:
# L'interès principal d'aquests testimonis és el seu estatus de documents, mostren l'aspecte col·lectiu i individual de la religió, sense estar deformats pel prisma literari. El seu principal defecte és el seu caràcter fragmentari i sovint aïllat de tot context.
=== Fonts arqueològiques ===
| |||