Revisió del 19:38, 20 nov 2014 modifica Llucia.manresa (discussió \| contribucions) 332 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 21:50, 4 des 2014 modifica desfés Coronel Fenymore (discussió \| contribucions) 604 edits m orto Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 43: La sentència de Garvey fou commutada pel president [[Calvin Goolidge]]. Després fou deportat a [[Jamaica]]. == Crítiques == ~~Mentres~~Mentre que [[W.E.B. Du Bois]] va expressar que la Black Star Line era "original i prometedora",<ref> [http://historymatters.gmu.edu/d/5121/ "The Collapse of the Only Thing in the Garvey Movement Which Was Original or Promising"], Last accessed 2 November 2007. </ref> també va dir que "Marcus Garvey és, sens dubte, el més perillós enemic dels Negres d'Amèrica i el món. És un llunàtic i un traïdor."<ref>Dubois, "The Crisis", Vol 28, May 1924, pp. 8-9</ref> Garvey va dir que Du Bois tenia prejudicis vers ell, perquè ell era un nadiu caribeny, amb la pell més fosca. Garvey va dir que Du Bois era "purament i simplement un ''nigger'' de l'home blanc, un petit alemany, un petit francès, un petit ''negro'', un mulat, una monstruositat." Hi havia males relacions entre Garvey i la [[NAACP]].<ref>{{ref-llibre \|títol=Negro with a Hat: The Rise and Fall of Marcus Garvey and His Dream of Mother Africa \|cognom=Grant \|nom=Colin \|any=2008 \|editorial=Oxford University Press \|lloc=New York \|isbn=978-0-19-536794-2 \|pàgines=}}</ref> Garvey va acusar a Du Bois de pagar conspiradors que sabotegessin la Black Star Line per a destroçar la seva reputació.<ref>[http://www.isop.ucla.edu/africa/mgpp/intro01.asp American Series Introduction Volume I: 1826--August 1919] Accessed April 1, 2007.</ref> Línia 59: El 1935, Garvey va deixar Jamaica per anar a [[Londres]], lloc on va viure fins a la seva mort, el 1940. Durant aquests últims 5 anys de vida, va romandre actiu, sobretot durant la [[Segona Guerra italiana-etíop]] (després coneguda com d'[[Abissínia]]. El 1938 va assistir a l'Escola de Filosofia Africana de [[Toronto]], on van assistir els líders de l'UNIA. També continuava el seu treball a la revista ''The Black Man''. El 1937, un grup de suporters americans, anomenat ''Peace Movement of Ethiopia'', van col·laborar amb el senador de [[Mississipí]], [[Theodore Bilbo]] en la promoció de la repatriació. En el Senat, Bilbo va ~~apoiar~~ser elfavolrable al [[New Deal]] de [[Franklin Roosevelt]]. Bilbo també donava suport a la segregació i la supremacia blanca i estava atret per les idees del separatistes negres, com Garvey. Bilbo va proposar de deportar 12 milions d'afroamericans a Libèria. == Mort == El 10 de juny del 1940 Garvey va morir després de dos accidents vasculars, curiosament, després de llegir un obituari erroni sobre la seva pròpia mort al ''[[Chicago Defender]]'' on es deia que Garvey havia mort "trencat, sol i impopular".<ref name=Garvey>[http://www.pbs.org/wgbh/amex/garvey/filmmore/pt.html ''Marcus Garvey: Look for Me in the Whirlwind''], [[PBS]] documentary (transcript). Last accessed on December 3, 2007.</ref> A causa de les condicions dels viatges durant la segona Guerra Mundial, fou enterrat al Cementiri de Kensal Green, de [[Londres]]. Hi van haver rumors que havia estat emmetzinat. El 1964, fou exhumat i portat a Jamaica, on el [[15 de novembre]] del mateix any, el govern jamaicà el va proclamar el seu primer heroi nacional i fou ~~re-~~enterrat altra vegada al Parc dels Herois Nacionals. == Vida personal == Marcus Garvey es va casar dues vegades: primer amb l'activista panafricana jamaicana, [[Amy Ashwood]] (casat el 1919 i divorciat el 1922), que va treballar amb ell els primers anys de l'UNIA; i després amb la periodista i editoria [[Amy Jacques]] (1922). Aquesta darrera va ser mare de dos fills de Marcus, Marcus Jr i Julius.

Marcus Garvey: diferència entre les revisions