Rierada de Cambrils del 1994: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 26:
Es van produir també inundacions de cases i locals comercials als carrers afectats i uns quants pàrquings van quedar completament coberts d'aigua i fang, sepultant els vehicles que hi havia estacionats. Els carrers van quedar plens de runa i de fang; en concret el carrer Santa Joaquima de Vedruna es va veure molt afectat en el tram inicial proper a la riera, que va quedar inutilitzat durant uns dies i el pàrquing soterrani que s'hi troba va quedar ple fins al sostre d'aigua i fang. Molta runa va quedar surant al mar, a dintre i fora del port. La quantitat de [[sediment]]s arrossegats per la rierada va formar un petit delta a la seva desembocadura. Així mateix la llera de la riera va patir nombrosos desperfectes: dos ponts ensorrats, parets rebentades, fileres d'arbres engolides i voreres solsides.<ref name="Rovira2">Rovira, Lluís. “Pels carrers coberts de fang”. Revista Cambrils, núm. 279, octubre 1994, pàg. 4</ref>
La [[riera de Maspujols]] també va baixar a l'ample i va provocar un ensorrament parcial al pont de la carretera que va cap a Salou i la destrossa de part de les instal·lacions del càmping Cambrils-platja.
A la tarda l'ajuntament va convocar un ple extraordinari en el que es van establir diverses mesures d'alerta per si es produïa una altra eventualitat i es va decidir, entre d'altres mesures, demanar la qualificació de zona catastròfica per a Cambrils.<ref name="Ortega2">Ortega, David. “Cambrils pide ser zona catastrófica”. [[Diari de Tarragona]], 11 d'octubre de 1994, pàg. 11</ref> La primera valoració del danys els va xifrar en la quantitat de 500 milions de pessetes ja que a més de la destrucció de part de la canalització de la riera i dels ponts que la creuaven es van produir desperfectes a la xarxa viària, les instal·lacions elèctriques, les conduccions d'aigua potable i del clavegueram.<ref name="Rovira3">Rovira, Lluís. “El dia que la riera es va sobreeixir”. Revista Cambrils, núm. 291, octubre 1995, pàg. 24-5</ref> La canalització de la riera es va haver de reconstruir totalment i es va aprofitar per millorar-ne la cimentació dels murs de contenció del darrer tram i d'encimentar el darrer tram de la llera per evitar erosions.<ref name="Rovira4">Rovira, Lluís. “La riera, un any després”. Revista Cambrils, núm. 291, octubre 1995, pàg. 27</ref>
| |||