Estereoscòpia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: si las imatges > si les imatges |
m Corregit: entre las dues > entre les dues |
||
Línia 51:
== Visió estereoscòpica ==
Utilitzant parells d'imatges de radar es genera de la mateixa manera que en fotogrametria convencional la visió estereoscòpica. El control del posicionament en la imatge permet cancel·lar el paral·laxi en Y, d'aquesta manera l'operador suprimeix el paral·laxi en X, fusionant les marques flotants i mesurant el paral·laxi bidimensional entre
L'operació visual de supressió de paral·laxi combina un aspecte geomètric, "fusió de les marques flotants" i un aspecte radiomètric, "cerca de punts homòlegs en les imatges". Aquesta és el principal avantatge de la visió en estèreo, ja que integrar simultàniament, la percepció general del relleu i el senyal de retorn d'ambdues imatges.
La correspondència automàtica se sensible a les dispersions radiomètriques que la correspondència visual en la cerca de punts homòlegs en las dues imatges. La visió estereoscòpica impedeix la propagació de l'error de paral·laxis artificials de les coordenades dels punts de control (GCP, ''ground control points''). Per altra banda, la utilització d'imatges estèreo facilita el procés d'identificació d'algunes característiques tals com: punts de control sobre el tosell del bosc, rius, conques, etc. En el mètode estereoscòpic, l'extracció planimètrica de característiques és independent de l'altimetria. Un parell estèreo també proporciona una informació més quantitativa que una sola imatge, ja que permet una visualització tridimensional del terreny. Això és important per aplicacions de mapes. Un dels paràmetres que té un impacte significant en la precisió del MDE quan la correspondència és visual, és el tipus de relleu. No és així per la correspondència automàtica, tot i que les dispersions radiomètriques "equivalents" induïdes pel relleu afecten adversament la correspondència de las imatges. Amb dispersions geomètriques equivalents el millor parell estèreo radiomètric dóna els millors resultats i viceversa. La correspondència automàtica pot donar resultats una mica millors, excepte quan les dispersions geomètriques són molt grans, perquè dóna un subpíxel el qual redueix l'error en la llargada i conseqüentment l'error en elevació. La millora és encara més important quan hi ha una forta geometria de parells estèreo del mateix cantó. La correspondència aleshores es pot fer en dos passos: primer automàtica i després visual per corregir punts on les dispersions geomètriques són molt grans.
| |||