Moviment estudiantil mexicà de 1968: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a las cinc > a les cinc
m Corregit: A las quatre > A les quatre
Línia 96:
Així doncs varen convocar a una gran concentració en "desgreuge de la bandera" i, òbviament, en contra del moviment estudiantil. Per això transportaren, obligatòriament, a tots els funcionaris i empleats governamentals a reunir-se al Zócalo pel tal "desgreuge". Foren transportats des de cada seu en autobusos, autocars i camions.[[Fitxer:Exèrcit al Zócalo-28 d'agost.jpg|thumb|L'exèrcit torna a intervenir, aquest cop per tal de dissoldre una concentració inicialment pensada com de suport al govern.]]
 
Des d'aquell moment el desenllaç era perfectamente previsible. Doncs els "burócrates" com s'anomenen familiarment als empleats del govern, anaven cridant: "¡No vamos, nos llevan!, ¡No vamos, nos llevan!", o bé "¡Somo bortregos!, ¡Somos borregos!". Un cop reunits al Zócalo arribà la canalla estudiantil, i començaren a repartir octavetes i a llençar crits en contra del govern, als quals s'hi afegiren, amb força entusiasme, els buròcrates reunits. El resultat fou que el miting pro-governista també va haver de ser dissolt per l'exèrcit (!!!). També va haver trets, ferits i morts. A lasles quatre de la tarda, la plaça tornava a ser buida, sota vigilància militar.
 
La jornada del 28 d'agost és considerada per molts dirigents i analistes, com el punt d'inflexió del moviment. És el moment de màxima força. que promet fins i tot passar a una altra etapa, propiamente revolucionària i d'assalt al poder, i per altra banda l'inici del període de repressió "dura" que no minvaria fins al desembre, quan el CNH es disolt i la vaga s'aixeca.