Partit Whig anglès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: entre sí un > entre si un
m Corregit: de las ciutats > de les ciutats
Línia 17:
Des del [[1700]], a més, el [[Parlament britànic]] va prohibir exportacions de llana en brut i va organitzar l'establiment d'artesans estrangers per desenvolupar la indústria tèxtil. Els compradors de deute públic de l'Estat i els accionistes del Banc d'Anglaterra van formar una classe nova de capitalistes, interessats en el triomf de [[Guillem]]. El rei sosté els whig en el poder i el [[Partit Tory]] a l'oposició que seguien propers als [[Estuards]].
 
Els whig es va anar formant a partir dels habitants de lasles ciutats i petits propietaris rurals, defensors dels drets del Parlament i acèrrims enemics de l'autoritarisme monàrquic. Apareixeran com autèntics triomfadors en dues dates tan emblemàtiques com [[1688]] i [[1714]] al consolidar la victòria del [[constitucionalisme]] sobre l'absolutisme que s'erigirà com un senyal d'identitat, i contribueixen a l'assentament de la [[dinastia Hannover]], apartant definitivament als Estuards [[catòlics]] de la Corona britànica.
 
Durant tota la primera meitat del [[segle XVIII]] van ser el grup hegemònic en el poder, guanyant-se la confiança del rei i assentant el seu poder enfront de les pretensions dels Estuard o persuadint els Tory perquè els acceptessin. Destaquen, com ja hem vist, personatges com [[Robert Walpole]], [[Henry Pelham]] o [[William Pitt]] "el vell" que consolidarien la forma de fer dels whig i el poder parlamentari. A més, prendran durant el XVIII la imatge de ser el partit del país, és a dir, els veritables representants de la voluntat de la població i els defensors dels interessos de les classes "productives" davant les rendistes.