Diferència entre revisions de la pàgina «Pascual de Gayangos y Arce»

m
Corregit: las dinasties mahometanes en > las dinastías mahometanas en
m (Corregit: las dinasties mahometanes en > las dinastías mahometanas en)
El [[1844]] fou elegit individu de l'Acadèmia de la Història. Gayangos y Arce portà a la docta corporació dos coneguts patriarcats, segons afirma un crític: el dels bibliòfils i el dels orientalistes espanyols. com a bibliòfil, des de molt jove se situà en el cim, en identitat de mereixements i en identitat d'emulació amb els il·lustres patricis [[Bartolomé José Gallardo]] i [[Serafín Estébanez Calderón]]. Com a orientalista, fou el successor nat del famós [[Conde]], encara que deixeble d'[[Artigas]], i molt superior en coneixement de la llengua, de la literatura i de la història dels àrabs d'Espanya a Estébanez i a [[Carbonero]], i fou el mestre de tota la generació de la que formaren part les grans lluminàries modernes de l'orientalisme a Espanya, [[Francisco Javier Simonet|Simonet]], [[Emilio Lafuente Alcántara|Lafuente]], [[Leopoldo Eguilaz y Yanguas|Eguílaz]], [[José Moreno Nieto|Moreno Nieto]], [[Francisco Fernández y González|Fernández y González]] i d'altres semblants a aquests amb el mateix prestigi.
 
Aquesta autoritat es consolidà en el seu temps amb la publicació de la seva citada obra, llavors magistral, de la ''Historia de las dinastiesdinastías mahometanesmahometanas en España'', d'Al-Maqqarí, la qual, perquè entrés en el patrimoni comú de la ciència arreu d'[[Europa]], no la va escriure en castellà, sinó en llengua anglesa, amb l'epígraf de ''The history of the Mahommedan Dynasties in Spain; extracted from the Nafhu-t tib Min Ghosni l'Andaluci r-Rattib wa Tarikk Lisanu d-din Ibni-l Khattlib by Ahmed Ibn Mohammed Al-Maqqarí library of the British Museum, and illustrated with critical notes on the history, geography, and antiquitias of Spain by Pascual de Gayangos Membre of the Oriental translation Commitée, and late Professorof arabie in the Athenaeum of Madrid'' (Londres, [[1843]]).
 
El [[1881]] fou nomenat director general d'Instrucció pública, càrrec del que en féu renuncia per a ocupar un lloc en el [[Senat]]. poc temps després s'establi a Londres, on va viure més temps que a Madrid, dedicat per complet a treballs erudits, i on morí víctima d'un desgraciat accident.
1.125.525

modificacions