Rock alternatiu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Los Ángeles]] i > Los Angeles]] i
m Corregit: major protagonismo de las dones al rock > major protagonisme de les dones en el rock
Línia 67:
Malgrat aquesta banalització, la música alternativa que es va mantindre allunyada de les companyies multinacionals i de l'enrenou mediàtic va viure una època de gran creativitat en la que van sorgir manta grups novells i nous segells com [[Domino Records]], [[Matador Records]] o Merge, que es van sumar als creats durant els 80. També van aparéixer altres gèneres de rock alternatiu com el [[lo fi]] (baixa fidelitat), representat per grups com [[Pavement]], [[Sebadoh]] o [[Guided by Voices]], moviment que tornava a les arrels del rock alternatiu donant més importància a la música i a l'actitud que a la perícia instrumental i a les gravacions sofisticades. Altres gèneres nous com el [[post-rock]] i el [[math rock]] es van caracteritzar per explorar noves vies combinant el jazz, el [[rock experimental]] i el [[krautrock]] amb el rock independent.
 
D'altra banda, el moviment [[Riot Grrl]], l'exponent del qual va ser el grup [[Bikini Kill]], reivindicava un major protagonismoprotagonisme de lasles dones alen el rock i s'inspirava en dones com [[Kim Gordon]] o [[Kim Deal]] i en grups femenins com Hole, [[L7 (banda de rock)|L7]] o [[Babes in Toyland]]. Les dones, a diferència d'altres corrents musicals, van tindre un gran pes al rock alternatiu; moltes bandes van tindre dones instrumentistes en la seua formació i grups i artistes com Throwing Muses, Belly, [[The Breeders]], Liz Phair, [[Juliana Hatfield]], Come, [[Sleater-Kinney]] o la britànica [[PJ Harvey]] entre d'altres, van destacar per cantar lletres en les que tractaven temes com l'amor i el sexe des d'un punt de vista femení i a vegades [[feminista]].
 
El protagonisme del rock alternatiu al mainstream va començar a declinar per diversos motius, entre aquests la mort de [[Kurt Cobain]] el [[1994]] i el litigi de Pearl Jam contra la promotora de concerts ''Ticketmaster'', que va provocar que no pogueren actuar en bona part dels Estats Units.<ref name="decade">Considine, J.D. "The Decade of Living Dangerously." ''Guitar World''. March 1999.</ref> Tanmateix, altres grups com [[Weezer]] o [[Foo Fighters]] i grups de punk pop com [[Green Day]] i [[Offspring]] que també van ser etiquetats com a alternatius en l'època, van seguir gaudint de grans vendes a mitjans de la dècada. El [[1998]] altre fet significatiu va mostrar el declivi del rock alternatiu més orientat al mainstream quan el festival Lollapalooza no va poder trobar un cap de cartell per a l'edició d'aquell any, al qual es va referir la revista Spin quan va afirmar que «en aquests moments Lollapalooza es troba en una situació comatosa igual que el rock alternatiu».<ref>Weisbard, Eric. "This Monkey's Gone to Heaven." ''Spin''. July 1998.</ref>