Teoria queer: diferència entre les revisions

Des de l'[[antropologia]], estudis com el cèlebre assaig de [[Margaret Mead]] ''Sex and Temperament in Three Primitive Societies'' ''(Sexe y temperament en tres societats primitives)'', al qual la [[divisió sexual de la feina]] i les estructures de parentiu s'analitzen per a explicar els diversos rols de gènere de les [[ètnia|ètnies]] [[arapesh]], [[mundugumor]] i [[tchambouli]], ajuden a proporcionar material empíric que qüestiona la rígida diferenciació entre caràcters "[[femení|femenins]]" i "[[Mascle (biologia)|masculins]]", documentant cultures en què homes i dones compartien per igual pràctiques considerades exclusivament virils a [[Occident]] (com la [[guerra]]) i encara d'altres en què la distribució de lasles feines domèstiques i dels hàbits sumptuaris eren exactament inverses a les occidentals. Les seves descripcions dels mascles tchambouli, exclosos de les feines pràctiques i administratives, i als qui es reservaven els hàbits del [[maquillatge]] i la decoració personal, van ser rebuts amb escàndol per la societat de l'època, igual que la desmitificació de la [[virginitat|puresa femenina]] a través d'estudis de les pràctiques sexuals [[infància|infantils]] i [[adolescència|adolescents]] de les arapesh.