Tigranes II d'Armènia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
m Corregit: sotmeten las darreres > sotmeten les darreres
Línia 23:
En aquest temps va fer construir una nova capital, al centre dels seus dominis, que va portar el nom de [[Tigranocerta]], i la ubicació de la qual no està establerta (per [[Estrabó]] a Migdònia, per [[Eutrop]] a Arzanene, Lehmann-Haupt pensa que seria la futura [[Martiròpolis]] ([[Mayyafariqin]]) entre l'Arzanene i la Sofanene; la ciutat fou poblada amb adiabens (assiris) i gordians (kurds). També i va portar molts habitants de [[Mazaca]], la capital de Capadòcia, capturats en un atac al país el 78 o [[77 aC]], i de la colònia grega de [[Soli (Cilícia)|Soli]], a Cilícia.
L'estiu del [[72 aC]] el rei [[Mitridates VI Eupator]] del Pont, expulsat pels romans, es va refugiar a Armènia, regne del seu sogre. Tigranes li va donar un castell i una guàrdia (tardor del [[71 aC]]) però no el va anar a veure. Durant 20 mesos Mitridates va romandre al castell (fins a la primavera del [[69 aC]]). Un enviat romà, [[Api Claudi]], cunyat del general [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC)|Lucul·le]] (conqueridor del Pont), en va demanar l'entrega el [[71 aC]]. Tigranes va cridar a Api Claudi a Antioquia, on ell havia de retornar (es trobava a Fenícia sotmeten lasles darreres ciutats hostils). Durant la seva estància Api va fer contacte amb el rei Zarbienos de la Gordiene i algun altre dinasta, i amb els caps grecs d'algunes ciutats de Síria. En arribar el rei a Antioquia va rebre un ultimàtum: o entregava Mitridates o Roma declararia la guerra. Tigranes va considerar deshonrós entregar el seu parent, i va refusar l'ultimàtum tot i que volia evitar la guerra (finals del [[71 aC]] o principis del [[70 aC]]). Assabentat dels contactes amb Api, el rei de Gordiene fou executat i les seves fortaleses ocupades (Sareisa, Satala, Pinaca i d'altres).
 
A la primavera del 69 aC Tigranes es va entrevistar amb Mitridates, a qui es va encarregar reconquerir el Pont mentre l'exèrcit armeni envaïa l'[[Àsia Menor]] per [[Licaònia]]. Però abans de començar la guerra ja el general Lucul·le havia iniciat l'ofensiva amb ajut d'Ariobarzanes de Capadòcia, atacant [[Melitene]], creuant l'Eufrates per Tomisa., i entrant a la Sofene per avançar en direcció cap a Tigranocerta. Tigranes va enviar un cos d'exèrcit sota el comandament del general Mitrobarzanes, que fou aniquilat pel legat romà Sextili. Tigranes llavors es va retirar cap al nord, a l'Armènia pròpia junt amb totes les tropes dirigides pel governador de Síria Magadates, deixant la zona del sud del Tigris defensada pel seu germà Guras a la fortalesa de Nisibe, i el seu lloctinent Mankaios a Tigranocerta. Lucul·le va arribar davant Tigranocerta, i en va ocupar les rodalies i algun palau fora ciutat, però els mercenaris grecs i cilicis van resistir amb coratge i van usar nafta en flames, versió armènia del foc grec.