Presoner al Vaticà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m Corregit: fins mitjan segle > fins a mitjan segle
Línia 1:
'''Presoner al Vaticà''' ( en [[italià]]: ''prigioniero del Vaticano'') és com el [[papa]] [[Pius IX]] es va descriure després de la captura de [[Roma]] per les forces armades del [[Regne d'Itàlia (1861-1946)|Regne d'Itàlia]] el [[20 de setembre]] de [[1870]].<ref>{{ref llibre|url=http://books.google.com/books?id=y_4eaFsFdI4C&pg=PT155&dq=Kertzer+%22papal+prisoner%22&hl=en&sa=X&ei=A1scUp2fBomp7Ab67IHYDQ&redir_esc=y#v=onepage&q=Kertzer%20%22papal%20prisoner%22&f=false |nom=David I|ccognom= Kertzer|títol=Prisoner of the Vatican|editorial Houghton Mifflin Harcourt|any=2006 |isbn= 978-0-54734716-5|llengua=anglès}}</ref> com a part del procés de la [[unificació d'Itàlia]], la captura de la ciutat va donar fi al mil·lenari poder dels papes sobre el centre d'Itàlia i es va designar Roma com la capital de la nova nació. Durant els anys posteriors els papes que van succeir a Pius IX, [[Lleó XIII]] (1878-1903), [[Pius X]] (1903-1914) i [[Benet XV]] (1914-1922), van considerar-se «presoners» als palaus del Vaticà i no van restablir les relacions amb Itàlia. Els papes en el seu paper secular van estendre gradualment el seu control sobre regions veïnes, i al llarg dels Estats Papals van governar una gran part de la península italiana durant més de mil anys, fins a mitjan segle XIX, quan la major part del territori va ser pres pel Regne d'Itàlia.
 
Les disputes entre els successius papes «presoners» i Itàlia es van resoldre quan Pius X (1922-1939) va signa amb el govern italià de [[Benito Mussolini|Mussolini]], els anomenats [[Pactes del Laterà]], l'11 de febrer del 1929,{{sfn|Kertzer |2006|p=292}} on el papa reconeixia Itàlia com a estat i els italians reconeixien al papa la sobirania sobre la [[Ciutat del Vaticà]], que quedava establert com a estat independent gràcies a aquests acords.