Diferència entre revisions de la pàgina «Marxisme»

2 octets eliminats ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
m (Corregit: d' una > d'una)
El marxisme té com a element central de les seves construccions la [[filosofia]] i [[metodologia]] [[dialèctica]] de [[Hegel]], fortament [[historicisme|historicistes]] i [[determinisme|deterministes]], segons les quals no creem les idees que tenim, sinó que aquestes són una conseqüència de les anteriors. Cada corrent de pensament surt en resposta (en oposició) a les contradiccions de l'anterior, i es forma així una ''tesi'' i una ''antítesi'', de les quals ha de sorgir una ''síntesi''.
 
[[Karl Marx]] aplica aquesta teoria al camp social, i l'adapta al [[materialisme]], de forma que en comptes que les idees formin les condicions materials, això sigui a la inversa: els marxistes opinen que és el món material el que condiciona les idees, i que les contradiccions d'aquestes són reflex de les contradiccions materials.
 
Així, sorgeix un mètode d'interpretació de la [[història]], l'anomenat [[materialisme històric]], segons el qual el [[desenvolupament de les forces productives]] és el fonament de les diferents fases històriques per les quals ha passat la [[humanitat]], sobre el qual es desenvolupa la lluita de classes. Les persones, segons la seva posició dins les relacions socials de producció, formen diferents [[classe social|classes socials]], amb interessos diferents i, a vegades, contraposats que s'expressen en la [[lluita de classes]], que és el veritable motor del procés històric.
* La '''[[societat esclavista]]''', on una classe era propietària de l'altra i l'obligava a treballar.
* El '''[[feudalisme]]''', on una classe camperola era lligada a les terres d'un senyor que, a canvi, els oferia protecció militar.
* El '''[[capitalisme]]''', fase contemporània a Marx, on la classe privilegiada és propietària dels [[mitjans de producció]], la qual cosa obliga l'altra a vendre la seva [[força de treball]] bruta per a sobreviure. D'aquesta manera, els capitalistes obtenen una [[plusvàlua]] que els permet incrementar el seu benefici i acumular més capital.
* La '''[[Socialisme|fase socialista]]''', que hauria d'aparèixer quan la classe dominada al [[capitalisme]], el [[proletariat]], es revolti contra el sistema i aconsegueixi la conquesta de l'[[Estat]] i la [[Socialització (Socialisme)|socialització]] dels [[mitjans de producció]].
* Retorn al '''[[comunisme]]''', una vegada superada la fase transitòria socialista.
Per tant, els capitalistes, per seguir l'esquema D-M-D', han de comprar l'única mercaderia de la qual disposa la [[classe obrera]] el –treball– i aportar aquelles que seran objecte de treball –el capital. D'aquí sorgeix una de les contradiccions del capitalisme, entre [[treball (economia)|treball]] i [[Capital (economia)|capital]], embrió de la seva pròpia destrucció.
 
Durant el procés de producció, el valor de les mercaderies ''de capital'' es transfereix íntegrament al producte final, i s'hi afegeix, a més, el valor de la feina ''socialment necessària'' per a realitzar aquesta transformació. Aquesta feina, que els capitalistes "compren", suposa per als treballadors un [[salari]], equivalent a la feina necessària per a perpetuar la seva pròpia existència com a classe (és a dir, inclou aliment, educació, descendència, etc.). Això és el que [[Marx]] anomenà ''[[alienació en el treball]]''.
 
Cada treballador necessita un determinat temps de feina per a compensar aquest salari. A partir d'aquest punt comença el ''[[plustreball]]'', que suposa un guany net per al capitalista que coincideix amb la ''[[plusvàlua]]''. Aquest excedent és el que mou alel capitalisme, i la causa del seu formidable increment de la producció industrial.
 
El concepte anteriorment esmentat, de "socialment necessari", significa el temps mitjà que la societat necessita per a obtenir una determinada mercaderia. Aquest terme va ser utilitzat per [[Marx]] per dos motius: unprimer, perquè era conscient que el treball innecessari no genera valor.; i L'altresegon, perquè els capitalistes, per tal d'augmentar la seva taxa de benefici, sovint apliquen avanços tècnics que estalviaven treball. Això suposa que, durant un temps, poden vendre una determinada mercaderia a un preu molt superior al de la feina que per a ells suposa, fins que aquest mètode de producció es generalitza.
 
Però la progressiva substitució de força de treball per maquinària, que permet aquests guanys extraordinaris temporals, té a llarg termini un efecte depressiu sobre el benefici, cosa que ocasiona les crisis cícliques del [[capitalisme]].
Se succeeixen una altra sèrie de governs o dobles poders obrers de relativament breu durada, impulsats per revoltes proletàries amb activa participació dels partits comunistes locals, inspirats en el model de [[república]] de [[consell obrer|consells obrers]]. La majoria d'aquests són aixafats per les forces de la reacció capitalista dels diferents governs i potències burgeses i fracassen. Són el cas de la [[Revolució de novembre]] de [[1918]], encapçalada pels [[Lliga Espartaquista|espartaquistes]] a [[Alemanya]], la [[República Soviètica Hongaresa]] de [[1919]], la [[República Soviètica Bavaresa]] de [[1919]], el [[bienni vermell]] o moviment de consells de fàbrica al nord d'[[Itàlia]] de [[1919]] a [[1920]], el Soviet de Nàpols, la [[República Socialista Soviètica de Galícia]] a [[1920]], la [[República Popular Soviètica de Bukharà]] de [[1920]] a [[1925]], la [[República Socialista Soviètica de Pèrsia]] o [[República Soviètica de Gilan]], de [[1920]] a [[1921]], etc.
 
Després de morir Lenin, [[Ióssif Stalin]] s'havia emparat d'una gran concentració de poder a les seves mans en el si del Partit Comunista i de l'Estat soviètic, el qual es va anar enfortint en detriment dels mateixos [[soviet]]s (ja de per si debilitats durant la fam, la fallida econòmica i les massacres ocasionades per la [[Guerra Civil Russa]]). Fins a la seva mort, nombroses purgues es van viure a l'URSS, sota consignes com ara la "lluita contra el [[trotskisme]]", "els sabotatges", o "els agents del feixisme", en què es va aconseguir desactivar alsels principals elements crítics del PCUS i la societat soviètica, molts d'ells comunistes, testimonis directes de la Revolució i opositors en major o menor mesura a la deriva burocràtica i la concentració de poders que s'estava generant en si de l'URSS, encarnada en una casta de funcionaris i buròcrates del partit, la divergència d'interessos respecte a la classe treballadora i el perill que comportaven per a la revolució obrera comencen a manifestar-se des de la primera meitat dels anys 20, ja en vida del mateix Lenin. Aquestes purgues només aconsegueixen enfortir el poder de la nova direcció del PCUS, encapçalada ara per [[Stalin]], i aviat s'estendran a les seccions nacionals del [[Komintern]], que, a escala internacional, comença a ser dirigit des del comissariat d'afers exteriors en [[Moscou]].
 
Encara que van dur a terme petites aportacions teòriques al marxisme, Stalin i els seus seguidors es caracteritzen per haver donat cobertura ideològica als seus mètodes i posicionaments tàctics i polítics, encaminats a l'enfortiment del control sobre els mitjans de producció i administració de l'Estat per part de la burocràcia i direcció central del partit, a través de la falsificació o l'adaptació dels principis ideològics del marxisme i del leninisme als seus propis fins. Això derivarà en un sistema de govern i pensament formulat sota el nom de [[marxisme-leninisme]] i la teoria del [[socialisme en un sol país]], també anomenat [[estalinisme]], considerat pels seus crítics [[marxista|marxistes]] com un allunyament o distorsió dels postulats i principis de la tradició [[marxista]] i pensadors com [[Marx]], [[Engels]] o [[Lenin]]; particularment insistents en aquesta postura són aquells corrents basats en els plantejaments de [[Trotski]] i [[Lenin]] ([[trotskisme]]) i les de l'anomenat [[comunisme d'esquerra]], el [[marxisme llibertari]] o el [[comunisme de consells]], també crítics en aquest sentit amb l'anomenadaanomenat corrent del [[leninisme]] (i per tant el [[trotskisme]]). Arran de la mort de Stalin, aquesta burocràcia acaba per acaparar el poder i afermar-se en l'anomenada [[nomenklatura]]. Aquesta començarà a mitjà termini un procés de progressiva liberalització de l'economia, que culminarà amb la [[perestroika]].
 
Al final de la [[II Guerra Mundial]] es va produir una expansió, per la via militar, del poder polític de la [[Unió Soviètica]], que es va consolidar mitjançant l'establiment dels anomenats ''[[Estats satèl·lit]]s'' o del [[Pacte de Varsòvia]], en els països de l'Est que van quedar sota la seva zona d'influència després dels [[acords de Ialta]] i de [[Conferència de Potsdam|Postdam]]. Aquests Estats van reproduir estructures polítiques i socials i tipus d'economia i de govern molt similars als de la [[Unió Soviètica]]. Van ser governats mitjançant la formació de Partits Comunistes, enquadrats en la [[Komintern]], i adscrits a les fórmules del [[marxisme-leninisme]] oficial. Alguns dels partits adscrits a la [[Internacional Comunista]] que van arribar a formar-se per si mateixos, van aconseguir a la fi prendre el poder a través d'insurreccions guerrilleres i, en alguns casos, amb bastant suport popular, i establir un estat que seguia el model [[marxista-leninista]] oficial. Aquestes nacions comprenien a la [[Xina]], [[Vietnam]], [[Corea del Nord]], [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], [[Albània]], [[Etiòpia]], [[Iemen del Sud]], [[Angola]], i altres. Després de la invasió militar per part de [[Vietnam]] de [[Kampuchea Democràtica]], governada pel [[Khmer Roig]], un govern d'estructura similar a aquell serà establert en [[Cambodja]].
A [[Cuba]] després de la promulgació de la [[constitució de Cuba|constitució socialista de 1976]], la República de Cuba es va definir com a [[república socialista]]. Aquesta constitució va ser reemplaçada per la constitució socialista de 1992, la constitució actual, que declara que es basa en les idees de [[José Martí]], i les idees polítiques de [[Karl Marx]], [[Friedrich Engels]] i [[Lenin]].<ref name="constitution">[http://www.cubanet.org/ref/dis/const_92_e.htm Constitution of the Republic of Cuba, 1992]. Cubanet.</ref> La constitució també descriu el paper del [[Partit Comunista de Cuba]] (PCC) com l'"avantguarda organitzada de la nació cubana" i la "força dirigent superior de la societat i de l'Estat que organitza i orienta els esforços comuns cap als elevats fins de la construcció del socialisme i l'avanç cap a la societat comunista". El primer secretari del Partit Comunista, [[Fidel Castro]], que va ser [[primer ministre de Cuba|primer ministre]] de 1959 a 1976, i després [[president de Cuba|president]] fins al 2008. El seu germà, [[Raúl Castro]], és el segon secretari del partit, i alhora el president del [[Consell d'Estat de Cuba]] i l'actual president de la República. El president de Cuba és electe per l'Assemblea Nacional, per un mandat de cinc anys, amb reelecció indefinida. La [[potestat legislativa]] recau sobre l'[[Assemblea Nacional del Poder Popular]], l'òrgan suprem de poder amb 609 membres electes per un mandat de cinc anys. La [[Cort Suprema de Cuba]] és la branca judicial més elevada del govern, i la cort d'últim recurs per a les apel·lacions de les corts provincials.
 
A [[Xile]], el govern de la [[Unitat Popular]], encapçalat per [[Salvador Allende]], que va durar des de [[1970]] fins al [[Cop d'Estat del 11 setembre 1973|cop d'estat de 1973]], tenia una forta inspiració marxista. Si bé va canviar radicalment les formes de lluita conegudes en concretar un govern per la via electoral, la ''revolució a la xilena'' buscava la transformació de la societat amb mires cap al socialisme. Al mateix temps, la coalició que va portar a Allende al govern estava construïda sobre la base de la unió del [[Partit Comunista de Xile|Partit Comunista]] i el [[Partit Socialista de Xile|Partit Socialista]], ambdós declarats marxistes-leninistes en aquest temps.
 
El 1991, la Unió Soviètica es va dissoldre i el nou Estat rus ja no es va identificar amb el marxisme. Altres nacions del món van seguir el mateix camí. Actualment el socialisme científic ha deixat de ser una força política prominent en la política mundial. A la Xina, on governa el Partit comunista xinès, van abandonar el marxisme el 1978 essent substituït pel capitalisme, el que s'anomenaria un estat capitalista on el control ferri de l'economia està en mans de l'Estat.
Des del començament de la democràcia a Espanya, el 1974, el [[PSOE]] es va presentar a les eleccions com un partit Marxista, proclamant-se primera força d'oposició en el govern fins que el 1982, amb [[Felipe González]] al cap, van abandonar la seva postura Marxista, guanyant les eleccions.
 
A [[Catalunya]] el [[23 de juliol]] de [[1936]] en el ''Bar del Pi'' a Barcelona va ser fundat el [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC) com a resultat de la fusió de la [[Unió Socialista de Catalunya]], del [[Partit Comunista de Catalunya]], el [[Partit Català Proletari]] i la [[Federació Catalana del PSOE]]. La idea de la fusió de les forces obreres en un sol partit pren força a partir del desenllaç dels [[fets del sis d'octubre]] de [[1934]] i de l'experiència unitària de les aliances obreres. Constituïda una comissió d'enllaç, acorden els principis del PSUC: partit nacional i de classe, d'ideologia marxista-leninista i adscrit a la Internacional Comunista, essent el primer cop que aquesta accepta dos membres d'un mateix estat. Va ésser escollit com secretari general [[Joan Comorera]], i va establir la seva seu central a l'Hotel Colón, requisat pel sindicat [[UGT]], a la cèntrica Plaça Catalunya de Barcelona. Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va formar part del govern de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]], en aplicació de la seva consigna d'unitat de forces antifeixistes. El PSUC i la Generalitar van perseguir el [[Partit Obrer d'Unificació Marxista|Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)]], i alguns grups [[anarquisme|anarquistes]] per la seva participació a sublevaciórebel·lió delde maig de 1937 a Barcelona. En l'exili francès col·laboraren en la resistència contra l'ocupació [[nazi]], i alguns dels seus dirigents, com [[Josep Miret i Musté]], moriren en camps de concentració.
 
== Marxismes i religió ==
. El fonament filosòfic del rebuig de la religió ha sigut desenrotllada pel [[materialisme dialèctic]] d'autors com Engels i Lenin. Lenin.
 
En tot cas, hi ha hagut diversos teòrics autodenominats marxistes que consideren que ser marxista i religiós és compatible. Dins d'ells es pot assenyalar l'irlandésirlandès [[James Connolly]], diversos autors dins de la [[teologia de l'alliberament]] com [[Camilo Torres]].
Però la crítica teòrica cap a qualsevol religió es basa en el fet que esta és concebuda com el resultat de la producció de la superestructura de la societat, és a dir, de la fabricació d'idees ideològiques ''que'' es fa una societat sobre els seus propis modes de producció econòmics. Així, la religió sempre és una concepció d'idees ''polítiques'' que tendixentendeixen a reafirmar l'estructura econòmica existent.
Els textos marxistes on es pot trobar informació sobre la concepció marxista de la religió són: La ideologia alemanya de Karl Marx i Federico Engels i La Filosofia com a arma de la revolució de Louis Althusser. Marx descriu a la religió com un ens alienador, el qual li posa com a meta aconseguir a Déu, situació impossible per a un humà perquè Déu és l'essència humana és a dir la humanitat li ha donat les seuesseves millors característiques a Déu. La religió fa conformista a l'home i l'obliga a no lluitar en esteaquest món, perquè esteaquest és només un preludi del verdadervertader.
 
== La crítica liberal ==
Els membres de l'[[escola austríaca]] van ser els primers [[lliure comprat|economistes liberals]] a criticar sistemàticament l'escola marxista. Això va ser, en part, una reacció a la ''[[Methodenstreit]]'' (controvèrsia sobre la qüestió del mètode), quan van atacar les doctrines *hegelianas de l'escola històrica. Encara que molts autors marxistes han intentat presentar a l'escola austríaca com reacció burgesa a Marx, tal interpretació és insostenible: [[Carl Menger]] va escriure els seus ''[[Principis d'economia]]'' gairebé al mateix temps que Marx completava ''El capital''. Els economistes austríacs van ser, no obstant això, els primers a enfrontar-se directament amb el marxisme, ja que ambdós tractaven d'assumptes com els diners, el capital, els cicles econòmics i els processos econòmics. [[Eugen von Böhm-Bawerk]] va escriure crítiques extenses de Marx en els anys 1880 i 1890, i diversos marxistes prominents (com [[Rudolf Hilferding]]) van assistir al seu seminari en 1905-1906.
 
Posteriorment va existir un debat entre [[Ludwig von Mises]] (deixeble de Böhm-Bawerk), qui considerava que el socialisme era impossible, alja que no existirexistia un mercat que determinés els preus, i [[Oskar Lange]], qui defensava una economia [[socialisme|socialista]] amb un [[mercat]] estatal en la qual els preus fossin determinats segons un mètode d'[[assaig i error]], fins a trobar un preu adequat. La crítica de Mises al marxisme es va estendre a la metodologia d'interpretació històrica amb la seva crítica al [[polilogismo]] classista. El debat entre ambdós [[economia|economistes]] va continuar durant diversos anys, fins que Oskar Lange va afirmar que Von Mises tenia raó. No obstant això, anys després va tornar a modificar el seu punt de vista, i va defensar l'economia [[URSS|soviètica]] assimilant l'aporti de Von Mises a l'anàlisi de l'acció humana: la [[praxeología]]. La resposta austríaca als arguments d'Oskar Lange es va veure completada amb l'anàlisi de [[Friedrich Hayek]].
 
Diversos autors marxistes han ofert en els anys posteriors respostes als arguments [[lliure mercat|liberals]]. Mentre que alguns defensen models de [[socialisme de mercat]] més refinats que el d'Oskar Lange (per exemple, [[David Schweickart]]), uns altres consideren àdhuc que és possible establir una economia socialista sense mercat. En aquest últim grup es pot diferenciar entre els quals sostenen que el mètode de càlcul en el socialisme ha de realitzar-se segons la [[teoria del valor treball]] i els quals sostenen que el valor treballo només existeix en les societats capitalistes. Actualment la crítica més refinada de l'[[escola austríaca]] al socialisme en totes les seves variants ha estat realitzada per [[Jesús Horta de Soto]] en el seu llibre ''Socialisme, càlcul econòmic i funció empresarial''.
 
== Corrents marxistes ==
* [[Leninisme]] és el conjunt d'aportacions polítiques, econòmiques i filosòfiques desenvolupades pel líder bolxevic Vladímir Lenin dins del marxisme. Una de les aportacions més importants de Lenin va ser a la qüestió de l'organització comunista. Argumentava que la lluita econòmica del proletariat només el portaria a adquirir una ideologia sindicalista i que la consciència marxista i revolucionària havien de ser introduïdes des de fora. A més, plantejava que la classe obrera, per dur a terme la seva activitat revolucionària, hauria de comptar amb un destacament d'avantguarda que dirigís la seva lluita, el Partit Comunista. Segons Lenin, els objectius del partit només podrien ser assolits a través d'una forma d'organització disciplinada coneguda com a centralisme democràtic. El Leninisme manté que l'imperialisme és l'estadi més alt del capitalisme, i que el capitalisme només pot ser vençut a través dels mitjans revolucionaris (qualsevol intent de reformar el capitalisme està destinat al fracàs). Lenin creia en la destrucció de l'Estat capitalista a través de la revolució proletària, i en reemplaçar aquest Estat per la dictadura del proletariat (un sistema de democràcia dels treballadors, en el qual els treballadors tindrien el poder polític a través de consells anomenats soviets).
[[Fitxer:Stalin portrait 1937.jpg|thumb|right|150px|[[Ióssif Stalin]]]]
** [[Estalinisme]] és el terme utilitzat per referir-se a l'etapa històrica de [[Ióssif Stalin|Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili]] a la [[Unió Soviètica]]. El terme ha estat utilitzat per opositors polítics i pensadors crítics amb la figura de [[Ióssif Stalin|Stalin]] (lligats en gran mesura, encara que no necessàriament, a la tradició marxista i [[comunisme|comunista]]), en referència a un tipus de govern o règim de característiques [[hiperpresidencialisme|hiperpresidencialistes]], sovint identificat amb el [[bonapartisme]]. Així mateix, i per extensió, amb ell se solen referir al conjunt de sistemes polítics amb elements comuns o afins als desenvolupats o implementats durant el mandat de Stalin, associats per aquests a [[Estat obrer|Estats obrers]] ''degradats'', és a dir, que van experimentar una sèrie de transformacions o ''deformacions burocràtiques'' que van reproduir en el seu si noves situacions de dominació i contradicció de classes, el que els converteix en radicalment oposats a la filosofia autogestionària i democràtica del [[socialisme]] i les propostes o pràctiques dutes a terme per referents com [[Lenin]] i el partit [[bolxevic]].
** [[Maoisme]] o Pensament Mao Tse Tung, també anomenat '''Marxisme-leninisme-Maoisme (MLM)''', és la teoria desenvolupada per [[Mao Zedong]] ([[1893]]-[[1976]]). A la [[Xina]] és la doctrina oficial del [[Partit Comunista Xinès]]. No obstant això, després de les reformes iniciades per [[Deng Xiaobing]] a [[1978]], tendents a una economia de mercat, el ''[[socialisme amb característiques xineses]]'' ha estat la política aplicada al país, i la definició oficial i el rol del Pensament de Mao Zedong en aquest país ha estat radicalment modificat, encara que la seva imatge encara presideix la [[Plaça de Tiananmen]] de [[Pequín]]. El terme ''maoisme'' mai ha estat emprat oficialment pel [[Partit Comunista de la Xina]], excepte com a paraula derivada. El terme preferit ha estat sempre ''Pensament Mao Tse Tung''. De la mateixa manera, alguns partits maoistes fora de la Xina es denominen de vegades a si mateixos com [[Marxisme-Leninisme|marxistes-leninistes]] i ''Pensament Mao'', la qual cosa reflecteix la seva idea que Mao no va modificar substancialment els plantejaments de [[Lenin]], sinó que els va desenvolupar i va adaptar a la [[Revolució xinesa]].
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-R15068, Leo Dawidowitsch Trotzki.jpg|thumb|180px|[[Lev Trotski]]]]
** [[Trotskisme]] en termes generals, representa una contraposició a la visió que va aplicar [[Ióssif Stalin|Stalin]] de [[marxisme-leninisme]] i les seves teories sobre el "[[socialisme en un sol país]]" i la "revolució per etapes". S'acompanya, com a principal motor teòric i polític, del [[Programa de Transició]] i de la [[Teoria de la revolució permanent]]. Busca, en aquest desenvolupament, reconduir el procés revolucionari soviètic. Un dels seus pilars fonamentals és la teoria de "la Revolució Permanent" descrita en el llibre del mateix nom de [[Lev Trotski]]. Un altre dels documents fonamentals és el ''[[Programa de Transició]]'', escrit també per Trotski com a base programàtica de la naixent [[IV Internacional]], fundada el [[1938]]. Una de les seves anàlisis per entendre l'evolució capitalista en els països colonials i semicolonials va ser la teoria del desenvolupament desigual i combinat. Trotski va defensar mesures que buscaven acabar amb el [[burocratisme]] dins del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]] (PCUS), com la rotació de càrrecs i una major concreció de les tesis leninistes del [[centralisme democràtic]], aplicades a l'estructura i organització internes del partit. Va fer aportacions teòriques sobre el [[feminisme]] i l'art, i va defensar l'aprofundiment econòmic en el socialisme a través de plans quinquennals, que posteriorment serien aplicats per Stalin.
** [[Juche]] és la base ideològica de la [[República Democràtica Popular de Corea]]. Una frase atribuïda al polític [[Kim Il-sung]] defineix Juche de la manera següent: ''En poques paraules, la idea Juche significa que els propietaris únics de la revolució i la construcció posterior són les masses''. El pensament Juche és un sistema filosòfic i ideològic la formulació s'atribueix al president Kim Il-sung i el desenvolupament s'atribueix a l'actual líder nord-coreà [[Kim Jong-il]]. Segons alguns sectors comunistes, el Juche suposa una desviació del [[leninisme]], del qual sorgeix amb l'objectiu d'adaptar-se a la cultura coreana i les necessitats del mateix govern. La principal idea és que l'home i la dona són els responsables de les seves destinacions. Aquesta màxima en un sistema revolucionari trasllada al conjunt de persones que componen les masses populars l'autoria de la revolució i el seu desenvolupament. D'aquesta manera, cada coreà té la seva part de responsabilitat en el destí de la col·lectivitat. La revista nord-coreana''Korean Review''assenyala que ''Juche vol dir adoptar el paper de mestre de la revolució i reconstrucció del teu propi país. Això significa un procedir independent i creatiu de cada un per tal d'adaptar les solucions als problemes que puguin aparèixer en el procés de revolució i construcció''. Així s'explica la principal aplicació pràctica d'aquesta teoria.
** [[Nacional-bolxevisme]] és una variant nacionalista del marxisme-[[leninisme]], considerant-seque es considera com una teoria que s'emmarca en el socialisme nacionalista i que lluita principalment contra el liberalisme capitalista, tant en la seva visió econòmica com social. En l'actualitat té moviments actius sobretot a [[Rússia]] com el [[Partit Nacional Bolxevic]] fundat i dirigit per [[Eduard Limonov]] (i la seva escissió anomenada Front Nacional Bolxevic de Rússia, que es va separar per l'acostament de Limonov cap al Front d'Unió Civil de l'exescaquista [[Gari Kasparov]]) i a [[Alemanya]], així com en altres països europeus entre els quals es troba [[Espanya]], amb el [[Partit Nacional Bolxevic d'Espanya]] (PNBE) i el [[Front Nacional Bolxevic]], aquest últim fidel a el corrent que intenta reconciliar nacional-bolxevisme amb els principis nacional-revolucionari sí que proposa la ruptura amb el PNB Limonov.
* [[Comunisme de consells]] és un corrent proletari-revolucionari sorgida en l'àmbit de l'[[esquerra comunista]] germano-holandesa dels anys 1920-1930. El seu punt de diferenciació i ruptura amb la [[socialdemocràcia]] i el [[leninisme]] està en la crítica dels models tradicionals de [[partit polític|partits]] i polítiques [[comunisme|comunistes]]. La formulació primerenca de la teoria comunista-consellista va ser portada a terme per [[Anton Pannekoek]] i [[Otto Rühle]], en el transcurs de la [[revolució alemanya]]. Un teòric de consells posterior i més jove però no menys important va ser [[Paul Mattick]].
* [[Luxemburguisme]] es refereix al moviment marxista revolucionari creat per [[Rosa Luxemburg]] i [[Karl Liebknecht]], conegut pel nom de [[Lliga Espartaquista]], que es caracteritzava pel seu rebuig total de la [[Primera Guerra Mundial|guerra de 1914]] i la seva defensa de la [[democràcia obrera]] enfront de la ''visió militarista del partit'' que atribuïen a [[Lenin]]. La frase de [[Karl Marx]] ''l'emancipació dels treballadors serà obra dels treballadors mateixos'' era el punt de partida de les seves idees.
* [[Situacionisme]] seria la denominació del pensament i la pràctica en la política i les arts inspirada per la Internacional Situacionista ([[1957]]-1972), si bé el substantiu ''situacionisme'' sol ser rebutjat pels autors d'aquest. Aquest corrent, el plantejament central és la [[creació de situacions]], va emergir a causa d'una convergència de plantejaments del marxisme i de l'[[Avantguardisme|avantguarda]] com la [[Internacional Lletrista]] i el Moviment Internacional per una Bauhaus Imaginista (MIBI). El [[1968]] el moviment va proposar el [[comunisme consellista]] com a ordre social ideal.
* [[Neomarxisme]] va ser una escola del [[segle XX]] que es remunta als primers escrits de Karl Marx abans de la influència d'Engels, que es va enfocar a l'[[idealisme]] dialèctic més que en el [[materialisme dialèctic]], rebutjant així el determinisme econòmic percebut en Marx més endavant, preferint enfocar-se en una [[revolució]] psicològica, més cultural que política. Molts neomarxistes com [[Herbert Marcuse]] van ser sociòlegs i psicòlegs. Estava lligat als [[moviment del 68|moviments estudiantils dels 60]]. El neomarxisme ve sota el lideratge del pensament de la [[Nova Esquerra]]. El neomarxisme també s'utilitza sovint per a descriure l'oposició a desigualtats experimentades per països en vies de desenvolupament en el nou ordre econòmic internacional. En un sentit social, el neomarxisme afegeix l'enteniment més ampli de [[Max Weber]] sobre la [[desigualtat social]], en conceptes com ara l'[[estatus]] i el poder, a la [[filosofia marxista]].
* [[Escola de Frankfurt]] és el nom amb el qual és coneguda la tendència filosòfica representada per un conjunt de pensadors alemanys agrupats entorn de l'Institut für Sozialforschung de Frankfurt, creat el 1922 a la Universitat de [[Frankfurt del Main]]. El projecte de l'Institut consistia a renovar la teoria marxista de l'època, posant l'accent en el desenvolupament interdisciplinari i en la reflexió filosòfica sobre la pràctica científica, i va agrupar estudiosos d'altra banda molt diferents. Va ser la primera institució acadèmica d'[[Alemanya]] que va abraçar obertament el marxisme; es va traslladar a l'exili [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenc]] durant el règim [[nazisme|nazi]], per a tornar a Frankfurt després de la victòria aliada. Encara que l'Institut continua actiu avui sota la direcció de d'[[Axel Honneth]], habitualment es considera [[Jürgen Habermas]] l'últim membre de l'Escola de Frankfurt pròpiament dita.
 
== Referències ==
332

modificacions