Boléro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: i ralentitzava excessivament > i alentia excessivament
Línia 21:
El ''Boléro'' va ser estrenat el [[22 de novembre]] de [[1928]] a l'[[Opéra de Paris]] sota la direcció de Walther Straram, amb una coreografia de [[Bronislava Nijinska]] i amb decorats d'[[Aleksandr Benois]]. Ida Rubinstein interpretava el paper d'una ballarina de [[flamenco]] en una coreografia molt sensual que no va deixar de provocar un cert escàndol. René Chalupt la va descriure en els següents termes : ''«Al centre d'una vasta sala, una dona dansava mentre que al seu voltant anaven congregant-se cada vegada més homes, als quals la visió de la ballarina encenia en desig»''.<ref>Font : Chalupt R, Gerar M, ''Ravel au miroir de ses lettres'', París, 1957</ref> La versió orquestral de l'obra es va estrenar l'[[11 de gener]] de [[1930]] pels [[Orquestra Lamoureux|Concerts Lamoureux]] sota la direcció del mateix Ravel.
 
La difusió de l'obra va atènyer ràdidament unes proporcions desmesurades, i Ravel en va ser el primer sorprès; ell que esperava que la seua obra seria, almenys ''«una peça de la que no s'apropiarien els concets del diumenge»''.<ref name="Marnat">Font : Marnat M, ''Maurice Ravel'', Fayard, 1986, p. 635</ref> Els directors d'orquestra, que hi veien un terreny de treball fèrtil i alhora una fàcil font de glòria, es van apoderar aviat del ''Boléro'' i van intentar, en alguns casos, deixar-hi la seua empremta. Mentre que [[Willem Mengelberg]] accelerava i ralentitzavaalentia excessivament, el gran mestre italià [[Arturo Toscanini]], per altra banda molt respectat per Ravel, es va prendre la llibertat d'executar l'obra dues vegades més ràpid del que estava prescrit, en un concert donat el maig de [[1930]], amb un ''accelerando'' final. Ravel present entre el públic va refusar aixecar-se per anar a estrényer-li la mà i va parlar amb ell darrere de l'escenari.<ref>Font : Orenstein A, ''Maurice Ravel : Lettres, écrits et entretiens'', Flammarion, 1989, p. 568</ref> Toscanini va conduir l'enfrontament fins al següent comentari adreçat al mateix Ravel : ''«Vostè no comprèn gens la seua música. Era l'única manera de fer-la passar»''.<ref>Font : Marnat M, ''Maurice Ravel'', Fayard, 1986, p. 636</ref> Els dos homes es van reconciliar més avant, quan el ''Boléro'' ja era una peça cèlebre.
 
=== Ravel i la seva obra ===