Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments: diferència entre les revisions

# El [[divorci]] és una ofensa greu a la llei natural. Pretén trencar el contracte signat lliurement pels esposos de viure l'un amb l'altre fins a la mort. El divorci és una injúria contra l'aliança de la salvació, ja que el matrimoni [[sagrament|sagramentalsacramental]] és un senyal d'aquesta aliança. El mateix [[Jesús de Natzaret]], reafirmant la indissolubilitat del matrimoni, digué que «no és lícit que l'home, acomiadant la seva esposa, es casi amb una altra; ni és legítim que un altre prengui com a esposa a una que s'havia divorciat del seu marit».<ref>{{Citar Bíblia|Mt|5:32}}</ref>{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2331-2400}} Explicant la interpretació de l'Església d'aquesta ensenyança, Kreeft afirma que Jesús considerava el divorci com una acomodació, una tolerància que estava infiltrada a la llei jueva.{{sfn|Kreeft|2001|p=252}} L'Església ensenya que el casament va ser creat per Déu i fet perquè fos indissoluble: així com la creació d'un nen que no pot ser ''descreat'', així tampoc el vincle matrimonial ''d'una sola carn'' mai pot trencar-se.{{sfn|Kreeft|2001|p=252}} El catecisme afirma que «el cònjuge casat de nou es troba en una situació d'adulteri públic i permanent», augmentant així la «gravetat de la ruptura».{{sfn|Kreeft|2001|p=252}}{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2331-2400}} A més d'aquestes dues grans ofenses, la [[poligàmia]], l'[[incest]] i la ''unió lliure'', que inclou la [[parella de fet]] i el [[concubinat]], també es consideren ofenses a la dignitat del matrimoni.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2331-2400}}