Erich Wolfgang Korngold: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: una dels seus més > una de les seves més
m Corregit: Korngold no mai va > Korngold mai no va
Línia 6:
Compositor de gran prestigi a [[Hollywood]], a més de cinc òperes i diverses obres orquestrals, de cambra i cançons. Naix a Brno, llavors part de l'[[Imperi Austrohongarès]], fill d'un dels crítics més importants del seu temps, de qui va rebre educació musical. Sa mare solia dir: "Erich sempre va tocar el piano", ningú no sap amb exactitud quan es va fer palesa la seua genialitat, però és un dels nens prodigi més interessants de la història. Des d'una edat primerenca destacà en les seues composicions (així ho van veure [[Gustav Mahler]], [[Richard Strauss]] i [[Bruno Walter]]); amb tan sols onze anys estrenà en el Teatre Imperial la seua primera obra. Després, l'obertura "Schauspiel", sobre la qual el seu mestre [[Alexander von Zemlinsky]] no podia creure que haguera estat orquestrada per un noi de 14 anys. Ja abans de la [[Primera Guerra Mundial]] va aparéixer publicat en un periòdic vienés una estàtua del compositor cobrint tot el frontis de l'Òpera de Viena. Les seues primeres dues òperes en un acte van tindre gran èxit, però en absolut comparat amb el que fóra el major èxit de la seua vida: ''[[Die Tote Stadt]]'' (La ciutat morta). Algunes peces, con la cançó del primer acte o la d'Arlequí, al segon, romanen al repertori dels grans cantants al voltant del món.
 
Korngold no mai no va diferenciar la música de concert de la resta de les músiques, no tenia cap problema a ser director d'opereta, i en aquest treball sempre va comptar amb el suport de [[Richard Tauber]] i sobretot [[Max Reinhardt]], l'influent director escènic alemany. Gràcies a aquest director tindrà l'oportunitat de mostrar la seua vàlua en la incipient indústria cinematogràfica hollywoodenca. Serà cridat per a il·lustrar musicalment ''El Somni d'una nit d'Estiu'' (1935), adaptant a [[Mendelssohn]]. A causa de la qualitat de l'adaptació signarà un contracte inusual per a l'època, en què es treballava amb un concepte "fordià" de producció. Gaudí d'una total llibertat per a triar pel·lícules i realitzar composicions, així s'alliberà de la pressió exercida pels productors. Com a conseqüència únicament va compondre l'escassa xifra de vint bandes sonores, però essent cada una d'elles una veritable joia musical. Va començar realitzant els seus treballs des de la seua [[Àustria]] natal, traslladant-se als [[Estats Units]] les vegades estrictament necessàries. Però la difícil situació política que travessava el seu país, va fer que sota la pressió [[nazi]] acceptara l'oferiment de traslladar-se a Amèrica junt amb la seua família. Aquesta circumstància es va produir quan estava immers en la composició musical de ''[[Les aventures de Robin Hood]]'' (1938) de [[Michael Curtiz]]; a pesar de la pressió i la seua animadversió cap a aquesta producció, va enllestir una de les seves més brillants composicions per la qual va rebre el reconeixement de la indústria de Hollywood amb el seu segon [[Oscar]] (el primer el va rebre dos anys abans per ''[[El cavaller Adverse]]'' ([[1936]]) de [[Mervyn LeRoy]]). Algunes partitures com Kings Row i ''[[El falcó del mar]]'' són considerades com a obres mestres en el seu gènere i exemples únics de com la música pot augmentar amb escreix el cine com a experiència.
 
És junt amb [[Max Esteiner]], un dels pares de la composició musical cinematogràfica a Hollywood, però es diferencia d'aquest en diversos aspectes. Mentre que Steiner pertany als compositors que es poden encasellar dins de la música enmarcadora, Korngold seria el precursor de la música amb entitat pròpia, establint un vincle d'unió amb les imatges creant un nou significat. Realitza veritables "òperes cinematogràfiques" (així les anomenava ell amb afecte, les meues xicotetes òperes sense cant). Va ser requerit per Hollywood per a donar a les produccions el prestigi que representaven les seues composicions i dotar al cine del prestigi que aportava la música tardorromàntica. No obstant això, son pare (influència constant com a crític musical en la seua vida) no podia suportar que el seu fill componguera per al cine. Poc després de demanar-li que ho deixara, moriria. Com a conseqüència, el [[1947]] es va retirar de la composició cinematogràfica per a dedicar-se de ple a la seua obra de concert; només tornarà per a adaptar a [[Richard Wagner|Wagner]] en la pel·lícula ''[[Magic Fire]]'' ([[William Dieterle]], [[1956]]).