|
En [[geografia]], una '''conca''' és una zona més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten. De vegades, es forma com a resultat de l'acció erosiva d'un [[riu]] i els seus afluents. Altres vegades, pot ser la conseqüència de l'enfonsament d'una [[falla]].
S'entén per '''conca hidrogràfica''' el conjunt territorial que vessa les seves aigües superficials i el seu [[aqüífer]] dins una mateixa '''conca''', alimentant d'aquesta manera un riu principal que recorre aquesta conca i recull al seu pas les aportacions de qualsevol [[afluent]] que hi vagi a parar. Una conca hidrogràfica desguassa les seves aigües a un [[mar]], un [[llac]] o, en el cas de manca de sortida, les aigües es filtren al [[subsòl]] o s'evaporen, formant-se el que hom anomena ''conques endorreiques''. També són els rius o afluents que neixen a la mateixa serralada i desemboquen al mateix riu o mar.
Conques dels rius[modifica | modifica el codi]
Article principal: Conca hidrogràfica
Alguns rius curts i torrents poden fluir des de la seua capçalera o inici fins al mar sense convertir-se en afluents o tributaris d'un altre major, ni rebre aigua d'altres rius. La resta dels rius, tal vegada la majoria, forma part d'un sistema fluvial ocupant una conca hidrogràfica. Algunes conques abracen pocs quilòmetres quadrats, en canvi la conca del Amazones s'estén al llarg de 7 milions de km².
La conca hidrogràfica és l'espai delimitat per la unió de totes les capçaleres que formen el riu principal o el territori drenat per un únic sistema de drenatge natural, és a dir, que drena les seves aigües al mar a través d'un únic riu, o que aboca les seves aigües a un únic llac endorreic. Una conca hidrogràfica és delimitada per la línia de cims, també anomenada divisòria d'aigües. L'ús dels recursos naturals es regula administrativament separant el territori per conques hidrogràfiques.
La línia divisòria de les aigües o divisòria de drenatge és el límit entre les conques hidrogràfiques contigües de dos cursos d'aigua. A cada costat de la divisòria d'aigües, les aigües precipitades acaben sent recollides pel riu principal de la conca respectiva.
A les regions muntanyoses o de relleu acusat, la divisòria passa per les crestes i elevacions on s'uneixen les últimes vessants de cada conca. Per contra, la fixació d'una línia divisòria en les regions pantanoses pot resultar gairebé impossible. Així, les aiguas dels aiguamolls de Bielorússia, segons les pluges o la direcció del vent, poden córrer cap al Mar Negre o cap al Mar Bàltic. El mateix passa amb les conques del Amazones i del riu Paraná, les aigües es troben barrejades en el seu curs superior.
La línia divisòria de les aigües és un important criteri geopolític pel qual s'han establert fronteres entre països, estats o entitats subnacionals. En dret romà aquest criteri es denomina Divortium aquarum.
Les principals característiques d'una conca són:
La corba cota superfície: aquesta característica dóna a més una indicació del potencial hidroelèctric de la conca.
El coeficient de forma: dóna indicacions preliminars de l'ona d'avinguda que és capaç de generar.
El coeficient de ramificació: també dóna indicacions preliminars respecte al tipus d'ona d'avinguda.
El relleu d'una conca consta de les valls principals i secundaris, amb les formes de relleu majors i menors i la xarxa fluvial que conforma una conca. Està format per les muntanyes i les seves collades, per les trencades o torrents, valls i altiplans.
El riu principal sol ser definit com el curs amb més cabal d'aigua (mig o màxim) o bé amb major longitud o major àrea de drenatge, encara que hi ha notables excepcions com el riu Missisipi. Tant el concepte de riu principal com el de naixement del riu són arbitraris, com també ho és la distinció entre riu principal i afluent. No obstant això, la majoria de conques de drenatge presenten un riu principal ben definit des de la desembocadura fins prop de la divisòria d'aigües. El riu principal té un curs, que és la distància entre el seu naixent i la seva desembocadura.
En el curs d'un riu distingim tres parts:
El curs superior, ubicat en el més elevat del relleu, on l'erosió de les aigües del riu és vertical. El seu resultat: l'aprofundiment de la llera.
El curs mitjà, on el riu comença a zigzaguejar, eixamplant la vall.
El curs inferior, situat a les parts més baixes de la conca. Allà, el cabal del riu perd força i els materials sòlids que porta es sedimenten, formant les planes al·luvials o valls.
[[Fitxer:Ocean drainage.png|thumb|centre|800px|Conques hidrogràfiques oceàniques]]
| 