Friburg de Brisgòvia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afegit seccio relacions internacionals |
Cap resum de modificació |
||
Línia 45:
[[File:Freiburg Schlossbergturm Panorama 2010 mit Bergnummern.jpg|centre|thumb|985x985px|Panorama de 360° de Freiburg, vista des del cim de l'Schlossberg. Les marques són: el Feldberg (1), l' Schwarzkopf (2), el Rehagkopf (3), el Bleichendobelkopf (4), el Brombergkopf (5), l'Illenberg (6), el Kreuzkopf (7),la Schönberg (8), la Lorettoberg (9), la Tuniberg (10), la Kaiserstuhl (11), l'Uhlberg (12) i el Roßkopf (13).]]
== Història ==
[[Fitxer:Freiburg Muensterplatz Kaufhaus.jpg|thumb|Münsterplatz]]Friburg fou fundada el [[1120]] pel duc Conrad de Zähringen, i dotada de privilegis municipals segons el model foral de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]]. El ''Castell de Schlossberg'' es va construir el [[1090]] per ser la residència dels ducs de Zähringen. La ciutat va gaudir d'amplis privilegis com a mercat convertint-se en un dels centrs comercials de la [[Selva Negra]]. La seva vida comercial girava al voltant de l'exportació d'argent, llana i fusta. ▼
▲Friburg fou fundada el [[1120]] pel duc Conrad de Zähringen, i dotada de privilegis municipals segons el model foral de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]]. El ''Castell de Schlossberg'' es va construir el [[1090]] per ser la residència dels ducs de Zähringen. La ciutat va gaudir d'amplis privilegis com a mercat convertint-se en un dels centrs comercials de la [[Selva Negra]]. La seva vida comercial girava al voltant de l'exportació d'argent, llana i fusta.
El [[1200]] el duc Bertold V de Zähringen va construir la catedral, d'estil gòtic. Després de la seva mort la ciutat va passar al seu nebot Egino d'Urach que el [[1218]] es va convertir en duc de Friburg. El [[1368]] els ciutadans de Friburg van comprar la seva independència per 15.000 marcs d'argent. Immediatament després es van col·locar sota la sobirania dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] austriacs. Al [[segle XV]] la seu de la [[Dieta]] Imperial va estar a Friburg de Brisgòvia, que d'aquesta manera es va convertir en la capital de [[Vorarlberg|Àustria Anterior]]. El [[1457]], el duc Albert VI d'Àustria va fundar la [[Universitat de Friburg de Brisgòvia|universitat]].
La població fou salvatgement delmada durant la [[Guerra dels Trenta Anys]], al [[segle XVII]], que a més va deixar la ciutat en runes. Posteriorment va esclatar les guerres entre Àustria i [[França]], que es van intensificar durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] pel tron d'Espanya. Fins al [[1745]] la ciutat va romandre ocupada per França, fins que fou finalment tornada a [[Àustria]].
Durant les [[Revolució Francesa|guerres de la Convenció]], fou altre cop assetjada per [[França]]. El [[1803]] fou cedida al duc de [[Mòdena]], qui la va restituir als Habsburg. El [[1806]] [[Napoleó Bonaparte]] la va integrar a la [[Confederació del Rin]], a la que va pertànyer fins al [[1918]]. El [[1817]] es va establir una diòcesi eclesiàstica a Friburg, que es va convertir poc després en seu arquebisbal de la Renània superior. En aquesta època, els polítics liberals Carl von Rotteck i Carl Theodor Welcker van ensenyar a la seva universitat. Durant la segona meitat del segle XIX la ciutat va créixer ràpidament. El [[1899]] es va matricular a la seva universitat la primera dona alemanya que va accedir a estudis superiors. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[27 de novembre]] de [[1944]] un atac aeri aliat va destruir gran part de la ciutat; posteriorment, a l'abril de [[1945]], la ciutat fou ocupada pels francesos. A l'any següent es va crear el ''Land'' de Baden, del qual es va convertir en capital. Després de la unió amb Würtemberg per crear [[Baden-Wurtemberg]] el [[1952]], és la seu de la presidència de l'estat.
Linha 107 ⟶ 108:
|}
== Capital de l'ecologia ==
[[File:Solarsiedlung Vauban.jpg|thumb|Habitatges al barri de Vauban.|260x260px]]
Propera a la [[Selva Negra]], [[Suïssa]] i [[França]], és la ciutat alemanya amb més hores de sol. Això sumat a una constant política ecològica dels governs federal i regional fan que Friburg tingui el major nombre d'instal·lacions medio-ambientals a la [[Unió Europea]] (UE).
Linha 117 ⟶ 118:
== Educació i Recerca ==
[[Fitxer:Uni Freiburg - Philosophen 2.jpg|thumb|Departament de Filosofia de la Universitat de Freiburg.|261x261px]]
Freiburg és i ha estat un centre acadèmic on han estudiat, treballat i donat classe numeroses figures intellectuals i 19 [[premi nobel|premis Nobel.]]
Linha 130 ⟶ 131:
* Grup de treball de l’Ecologia del Foc del MPI de Química de Mainz.
[[Fitxer:Luftbild Klinikum.jpg|thumb|Vista aèria de la Clínica Universitària de Freiburg.|261x261px]]
Instituts de la [[Fraunhofer-Gesellschaft|Societat Fraunhofer]]:ÑInstitut Fraunhofer de Física de Sòlids Aplicada.<ref>{{Ref-web|url = http://www.iaf.fraunhofer.de/|títol = http://www.iaf.fraunhofer.de/|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
* Institut Fraunhofer de Dinàmica de Processos Ràpids - Institut Ernst Mach.<ref>{{Ref-web|url = http://www.emi.fraunhofer.de/|títol = http://www.emi.fraunhofer.de/|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
Linha 142 ⟶ 143:
També important és la Clínica Universitària, que conté el Departmanet de Medicina de la Universitat. A més, altres centres acadèmics de la ciutat són la Universitat d’Educaci<span>ó</span> de Freiburg, la Universitat Protestant de Ciències Aplicades, l’Acadèmia de Música de Freiburg, la Universitat Catòlica de<span data-ve-clipboard-key="0.41726210177876055-2"> </span><span>Ciències</span> Aplicades i la Universitat Internacional d’Educació Cooperativa
== Llocs d'interès ==
[[Fitxer:Freiburg Münster3 05 03 06.JPG|thumb|La Catedral de Friburg|264x264px]]
El ben conservat nucli antic i la seva activitat cultural la fan ser molt visitada per turistes. Hi destaquen:
* Bonatische Garten: És part de la Facultat de Biologia de la Univeristat. Funciona com a centre de recerca i ensenyança. És obert al públic.
Linha 153 ⟶ 154:
* Parc d’animals Mundenhof.
* Plaça de la Catedral: Al centre de la ciuat vella. S’hi troba la catedral, la biblioteca i el Historiches Kaufhaus. Als matins de dilluns a divendres hi ha mercat.[[File:Augustinermuseum Skulpturenhalle.JPG|thumb|Augustiner Museum|263x263px]]
* Museu Augustiner: Un dels museums més importants de l’Oberrhein. A més d’exhibicions itinerants, conté una remarcable col.leció que abarca de l’edat mitjana fins al segle 19, d’artefactes, escultura i pintures.<ref>{{Ref-web|url = http://www.freiburg.de/pb/,Len/237748.html|títol = http://www.freiburg.de/pb/,Len/237748.html|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
| |||