Friburg de Brisgòvia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 47:
[[File:NJW Freiburg im Breisgau um 1580.jpg|left|thumb|217x217px|Freiburg al 1580.]]
Friburg fou fundada el [[1120]] pel duc Conrad de Zähringen, i dotada de privilegis municipals segons el model foral de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]]. El ''Castell de Schlossberg'' es va construir el [[1090]] per ser la residència dels ducs de Zähringen. La ciutat va gaudir d'amplis privilegis com a mercat convertint-se en un dels centrs comercials de la [[Selva Negra]]. La seva vida comercial girava al voltant de l'exportació d'argent, llana i fusta.
[[File:Luftbild Freiburg 1944.jpg|left|thumb|241x241px|Centre de Freiburg arrasat delpel bombardeix aliat del Novembre de 1944. La catedral va sobreviure miraculosament.]]
El [[1200]] el duc Bertold V de Zähringen va construir la catedral, d'estil gòtic. Després de la seva mort la ciutat va passar al seu nebot Egino d'Urach que el [[1218]] es va convertir en duc de Friburg. El [[1368]] els ciutadans de Friburg van comprar la seva independència per 15.000 marcs d'argent. Immediatament després es van col·locar sota la sobirania dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] austriacs. Al [[segle XV]] la seu de la [[Dieta]] Imperial va estar a Friburg de Brisgòvia, que d'aquesta manera es va convertir en la capital de [[Vorarlberg|Àustria Anterior]]. El [[1457]], el duc Albert VI d'Àustria va fundar la U[[Universitat de Friburg de Brisgòvia|niversitat]].
Línia 66:
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el [[27 de novembre]] de [[1944]] un atac aeri aliat va destruir gran part de la ciutat i va matar uns 2800 habitants. posteriorment, a l'abril de [[1945]], la ciutat fou ocupada pels francesos. A l'Octubre, el general [[de Gaulle]] hi va organitzar una desfilada de la victòria. A l'any següent es va crear el ''Land'' de Baden, del qual es va convertir en capital. Després de la unió amb Würtemberg per crear [[Baden-Wurtemberg]] el [[1952]], és la seu de la presidència de l'estat.
 
A finals dels anys 60, les protestes d’estudiants van tenir força a la ciutat. La incrementada consciència política va conduir molts ciutandants a Freiburg a resistir, finalment amb èxit, la construcció d’una [[central nuclear]]. Una de les consequències d’aquests fets fou el desenvolupament d’un fort moviment [[ecologista]]. Freiburg va esdevenir un feu del recentment fundat Partit dels Verds, i és per aixo que Freibug és coneguda com la capitat ecologista d’Alemanya. 
 
Al 1996 la població de Freiburg es trobava al voltant dels 200.000 habitants. D’aquests, uns 30.000 eren estudiants universitaris.
Línia 169:
* Grup de treball de l’Ecologia del Foc del MPI de Química de Mainz.
[[Fitxer:Luftbild Klinikum.jpg|thumb|Vista aèria de la Clínica Universitària de Freiburg.|261x261px]]
Instituts de la [[Fraunhofer-Gesellschaft|Societat Fraunhofer]]:ÑInstitutInstitut Fraunhofer de Física de Sòlids Aplicada.<ref>{{Ref-web|url = http://www.iaf.fraunhofer.de/|títol = http://www.iaf.fraunhofer.de/|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>
* Institut Fraunhofer de Dinàmica de Processos Ràpids - Institut Ernst Mach.<ref>{{Ref-web|url = http://www.emi.fraunhofer.de/|títol = http://www.emi.fraunhofer.de/|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref>