Meteorit Willamette: diferència entre les revisions

A la tardor del 1902, Ellis Hughes es va trobar davant d’un gran tros de metall mentre recollia llenya en el bosc. Es va adonar que era un meteorit però també que aquell gran tros de metall enterrat a terra no estava en el seu terreny, sinó al del seu veí, propietat de la Oregon Iron and Steel Company. Després de pensar-ho molt, va decidir traslladar la gran peça metàl·lica al seu terreny, que estava a més d’un quilòmetre de distància, en un terreny molt irregular i boscós, amb l’ajuda del seu fill de 15 anys i un cavall. Va trigar bastants mesos en aconseguir-ho. Aquest és el motiu que explica perquè no es va trobar un crater en el lloc on estava ubicat el meteorit. Quan, finalment, va tenir el meteorit a la seva propietat, el va encerclar i el va exhibir en públic per cobrar uns diner per entrada. La noticia de l’exhibició d’un meteorit es va difondre molt ràpid per tot l’estat i va atreure tot tipus de gent, científics, turistes, etc. L' Oregon Iron and Steel Company va enviar al lloc un advocat que va comprovar que el meteorit provenia dels terrenys de la companyia, gràcies a veure el camí que va fer Hughes per poder-lo traslladar, i va interposar una demanda. En el judici, Hughes va admetre que va traslladar el meteorit del seu lloc original però va argumentar, en favor seu, que el meteorit, prèviament, també havia sigut propietat dels indis Clackamas, que l’utilitzaven com a pedra sagrada. Per tant, una propietat privada abandonada podia ser agafada lliurement. El Jutgejutge va dictardictaminar a favor de l’empresa. Anys més tard, en una exposició del meteorit a Portland, aquest va ser comprat pel mecenes William Dodge, per 20.600 dòlars, i el va donar al Museu d’Història Natural de Nova York.