Jacques Pradon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: aquesta ultima > aquesta última
m Corregit: s'establi a > s'establí a
Línia 1:
'''Jacques Pradon''' també conegut com '''Nicolas Pradon''' ([[Rouen]], [[Alta Normandia]], [[1632]] - [[París]], [[14 de gener]] de [[1698]]) fou un [[poeta]] i [[escriptor]] francès.
 
Sent encara molt jove s'establiestablí a París, on fou presentat a [[Marie Anna Mancini]] duquessa de [[Ducat de Bouillon|Bouillon]] i al duc de [[Comtat de Nevers|Nevers]], el seu germà, els quals foren els seus protectors. El [[1674]] donà al teatre la seva primera obra, ''Pyrame et Thisbé'', que assolí un bon èxit, el qual l'aprofitaren aquells per oposar-lo al novell autor tràgic a [[Jean Racine]], del qual eren enemics el duc de Nevers, la seva germana i ''madame'' Deshoulières. Dos dies després de l'estrena de la ''Phèdre'', de Racine, en l'hotel de [[Bourgogne]], els protectors de Pradon aconseguiren que una tragèdia, sobre el mateix assumpte, de Pradon, fos posada en escena en el teatre Guénegaud.
 
Aquesta producció, ''(molt mediocre per cert)'', titulada ''Phèdre et Hippolyte'', assolí ([[1677]]) un sorollós èxit, perquè la duquessa de Nevers féu una despesa de 15.000 lliures per assegurar aquell triomf, fent retenir les llotges per les sis primeres representacions, i ensems assoli amb els seus maneigs que no acudís el públic a l'hotel de Bourgogne, on es representava l'obra de Racine. A més, el duc de Nevers i ''madame'' Deshoulières publicaren un fort epigrama contra ''Phèdre'', de Racine, que fou contestat amb altres epigrames dels amics d’aquest il·lustre poeta. Però com que el talent sempre s'imposa, aquesta última producció no tardà a imposar-se definitivament a la desgraciada obra de Pradon.