Àrab: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: aquesta es escrita > aquesta és escrita |
Cap resum de modificació |
||
Línia 24:
L'origen de la llengua àrab es remunta al [[segle II]] de la nostra era. La tradició oral considera no obstant que és una llengua revelada directament a [[Ismael]], fill d'[[Abraham]] i [[Agar (muller d'Abraham)|Agar]]. Les primeres traces de l'[[alfabet àrab|escriptura àrab]] es remunten més enllà del [[segle VI]].
La llengua àrab compren tant una varietat estàndard que s'utilitza en lectura i escriptura, en situacions formals i en els mitjans de comunicació massius ([[fusha|àrab fus·ha o àrab clàssic]] - اللغة العربية الفصحى, ''al-luḡa al-ʿarabiyya al-fuṣḥà''), com nombrosos [[àrab dialectal|dialectes locals]], que a voltes arriben a ésser
== Varietats de l'àrab ==
Línia 30:
* l'[[àrab clàssic]]: la llengua de l'Alcorà, parlada a l'època de l'expansió islàmica
* l'[[àrab literari]]: una forma moderna però una mica diferenciada de l'àrab clàssic, que és la llengua escrita comuna de tots els països àrabs
* els [[
== Descripció lingüística ==
=== Classificació ===
La llegua àrab pertany a la sub-branca semítica occidental (formada en total per tres llengües: hebreu, arameu i àrab) de la branca [[semita|semítica]] del tronc [[llengües afroasiàtiques|afroasiàtic]]. És la llengua semítica més arcaica, és a dir, la més propera al semític primitiu, de totes les que segueixen vives avui en dia.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Leaman |nom=Oliver |títol=The Qur'an: an encyclopedia |url=http://books.google.cat/books?id=isDgI0-0Ip4C&pg=PA363&dq=arab+archaic+semitic&hl=ca&ei=BEccTqqLHsHm-gaIoPHnCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEgQ6AEwBg#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès |editorial=Taylor & Francis |data=2006 |pàgines=p.363 |isbn=0415326397 }}</ref>
Linha 44 ⟶ 42:
=== Fonètica i fonologia ===
{{AP|Alfabet àrab}}
[[Fitxer:Arabic alphabet.png|dreta|Alfabet àrab]]
Linha 63 ⟶ 60:
=== Morfosintaxi ===
==== Arrels i formes ====
Com en la resta de les llengües semítiques, la morfologia de l'àrab es basa en el principi de les '''arrels''' (جذر) i les '''formes''' o '''pesos''' (وزن). L'arrel és en la majoria dels casos trilítera, és a dir, formada per tres consonants, i té un significat general. La forma és un paradigma de flexió de l'arrel que, freqüentment, conté en ell mateix un significat. A tall d'exemple: la unió de la forma verbal '''ista12a3a''' (manar fer) amb l'arrel KTB (escriure) dóna com a resultat el verb ''istaKTaBa'' (dictar, o sia manar que s'escrigui o fer escriure); aplicant al mateix paradigma l'arrel ḪDM (servir) en resulta ''istaḪDaMa'' (emprar, o sia fer servir); amb NZL (descendir/davallar) en resulta ''istaNZaLa'' (inspirar-se, o sia "fer descendir" la inspiració). Altres exemples de paradigmes amb l'arrel كتب KTB:
Linha 188 ⟶ 184:
==== Determinants ====
En àrab existeix un únic article [[determinant (llengua) |determinant]], sense variació de gènere i número, tot i que sí de pronunciació. Es tracta de l'article ال al-, que s'escriu unit a la paraula a què determina, raó per la qual freqüentment es transcriu en caràcters llatins separat amb un guió i no amb un espai.
Linha 273 ⟶ 268:
== Països de llengua àrab ==
{{AP|Països Àrabs}}
* [[Maltès]]
== Vegeu també ==
* [[
* [[Acadèmia àrab de Damasc]]
* [[Llista de prenoms àrabs]]
| |||