Talha al-Muwàffaq: diferència entre les revisions

'''Abu-Àhmad Talha ibn Jàfar al-Muwàffaq''' (en {{lang-ar|'''أبو أحمد طلحة الموفق '''}}, ''Abū Aḥmad Ṭalḥa al-Muwaffaq'') ([[842]]-[[891]]), conegut com '''"l'Afortunat"''', fou un [[príncep]] [[abbàssida]], [[regent]] de l'[[imperi]] entre [[870]] i 891. Era el cinquè fill del [[califa]] [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|Alal-Mutawàkkil]] amb una [[esclava]] de nom Umm-Ishaq.

Era molt jove, uns 19 anys, quan va assistir a la mort del seu pare per la guàrdia turca. El seu germà [[al-Múntassir]] va pujar llavors al tron (861-862) però va morir a [[Samarra]] vers el [[29 de maig]] del [[862]] i el califat va passar a una altra branca de la família, retornant després del govern d'[[al-Mustaín]]. El seu germà gran [[al-Mútazz]] el desembre del 865 va nomenar a Abu Ahmad Talha com a cap de l'exèrcit que va derrotar a [[MuhammadMuhàmmad ibn Abd-Al·lah Allahibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn|Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn TahirTàhir]] a Bagdad i va obligar a al-Mustaín a abdicar, agafant al-Mútazz el poder el [[25 de gener]] del [[866]]. Des de llavors es va crear una sèrie d'amics i clients entre les forces turques que no va parar d'augmentar amb el temps.

Quan al-Mútazz va voler eliminar als generals turcs, Abu Ahmad Talha no va voler col·laborar ni enfrontar-se al seu germà i va dimitir i es va exiliar a l'[[Hedjaz]], el que encara li va fer guanyar més amics entre els turcs (867). A mig juliol del 869, aliades les faccions dels turcs, els ferghanis i els magharibes, el califa al-Mútazz fou deposat i va morir tres dies després, el [[16 de juliol]] del [[869]] a causa dels maltractes rebuts. Els turcs van posar al tron al fill d'[[al-Wàthiq]], MuhammadMuhàmmad, que va regnar amb el lakablàqab d'[[al-Muhtadí]]. Aquest fou enderrocat pel general [[Musa ibn Bugha|Mussa ibn Bugha]], i com que va refusar abdicar fou executat pel general el [[21 de juny]] del [[870]]. Llavors al-Mútamid, germà d'Al-Mútazz i d'Abu Ahmad Talha, fou posat al tron. Talha va retornar des de [[la Meca]], i Musa ibn Bugha el va acollir i es va posar a les seves ordes, acordant compartir el poder efectiu. Talha va rebre llavors el govern de l'Iraq i Aràbia mentre el fill menor d'edat del califa al-Muhtadí (que de fet no tenia cap poder), Ibrahim al-Muayyad, rebia Síria i Egipte.

El primer obstacle que va trobar fou el de [[Yakub ibn al-Layth|Yaqub ibn al-Layth]], l'emir [[saffàrida]] del [[Sistan]] i [[Kirman]] que es volia estendre al [[Fars]] on va trobar l'oposició del senyor local [[Muhammad ibn Wasil al-Tamimi]] i del propi al-Muwàffaq. El [[875]] el califa va designar co-hereus al seu germà Talha i al seu fill al-Muayyad, rebent el primer tot l'orient i el segon tot l'occident. El [[876]] l'enfrontament al Fars va arribar al seu moment decisiu quan Yakub va envair l'[[Iraq (província del Califat)|Iraq]] però fou derrotat per al-Muwàffaq i Musa ibn Bugha a la batalla de [[Dayr al-Akul]]. El 877 va morir Musa ibn Bugha i els generals que van ocupar el seu lloc, Kayghalagh i Ishak ibn Kundadj, es van reconèixer subordinats d'al-Muwàffaq i mai li van disputar l'autoritat.