Vologès IV de Pàrtia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
mCap resum de modificació
Línia 1:
'''Vologès IV''' fou rei de Pàrtia del [[147]] al [[191]]. Era probablement fill de [[Vologès III]] encara que altres fonts el fan fill de [[Mitridates V de Pàrtia]].
 
Vers el 150 va sotmetre el regne de [[Caracene]] que probablement es mantenia independent des del [[115]] o [[116]]. Consolidat al poder, el [[161]] es va decidir a entrar a [[Regne d'Armènia (arsàcida)|Armènia]], on va deposar a [[Sohemus d'Armènia|Sohemo]], rei que era senador i [[cònsol de Roma]] i va col·locar al tron al seu fill [[Pacoros]]. Això va suposar la guerra amb Roma. El [[162]] el governador de [[Capadòcia]], [[Sedati Severià]] va envair Armènia però fou derrotat a [[Elegeia]] i es va suïcidar. (<ref>segons Dió Casi, Hist. rom. LXXI, 2).</ref>
Era probablement fill de Vologès III encara que altres fonts el fan fill de [[Mitridates V de Pàrtia]].
 
El [[163]] un rei de nom Wael va prendre el poder a [[Osroene]] i va rebre suport part. El mateix any l'emperador [[Marc Aureli]] va enviar a Armènia al general [[Marc Estaci Prisc|Prisc]], que va ocupar [[Artaxata]], va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. [[Artaxata]] fou destruïda i fou substituïda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada [[Kainèpolis]], que podria correspondre a [[Valarshapat]] (segons [[Moisès de Khoren]]); allí es va instal·lar una guarnició romana que almenys hi va romandre fins al [[185]]. Marci Ver, que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital. El [[165]] Osroene va caure en mans dels romans i Manu VIII fou restablert com a rei.
Vers el 150 va sotmetre el regne de [[Caracene]] que probablement es mantenia independent des del [[115]] o [[116]].
 
El [[166]] els romans dirigits per Avidius[[Avidi CassiusCassi]] van entrar a [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]] creuant l'[[Eufrates]] i després el [[Tigris]], arribant fins a [[Susa (Iran)|Susa]]. [[Selèucia del Tigris]] fou ocupada i l'exèrcit romà va entrar a la capital [[Ctesifont]] que fou saquejada. Vologès va demanar la pau per la que els regnes del nord (Armènia, Osroene i Adiabene) van quedar sota domini romà. Però aquesta victòria costarà cara a Roma, doncs les legions van agafar la [[pesta]] i se la van emportar a Itàlia i a altres llocs de l'Imperi.
Consolidat al poder, el [[161]] es va decidir a entrar a [[Armènia]], on va deposar a Sohemo, rei que era senador i cònsol de Roma i va col·locar al tron al seu fill Pacoros. Això va suposar la guerra amb Roma. El [[162]] el governador de Capadòcia, Sedati Severià va envair Armènia però fou derrotat a [[Elegeia]] i es va suïcidar (segons Dió Casi, Hist. rom. LXXI, 2).
 
Vers el [[190]] es va rebel·lar [[Osroes II de Pàrtia|Osroes II]] a l'[[Atropatene]], però a la mort del rei el [[191]] fou Vologès V, de la branca [[arsàcida]] d'Armènia, qui es va fer amb el tron i es va imposar a Orodes II.
El [[163]] un rei de nom Wael va prendre el poder a [[Osroene]] i va rebre suport part. El mateix any l'emperador [[Marc Aureli]] va enviar a Armènia al general [[Marc Estaci Prisc|Prisc]], que va ocupar [[Artaxata]], va fer fugir a Pacoros i va restablir a Sohemo. [[Artaxata]] fou destruïda i fou substituïda per una nova ciutat no gaire lluny anomenada [[Kainèpolis]], que podria correspondre a [[Valarshapat]] (segons [[Moisès de Khoren]]); allí es va instal·lar una guarnició romana que almenys hi va romandre fins al [[185]]. Marci Ver, que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital.
 
== Notes ==
El [[165]] Osroene va caure en mans dels romans i Manu VIII fou restablert com a rei.
<references />
 
El [[166]] els romans dirigits per Avidius Cassius van entrar a [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]] creuant l'[[Eufrates]] i després el [[Tigris]], arribant fins a [[Susa]]. [[Selèucia del Tigris]] fou ocupada i l'exèrcit romà va entrar a la capital [[Ctesifont]] que fou saquejada. Vologès va demanar la pau per la que els regnes del nord (Armènia, Osroene i Adiabene) van quedar sota domini romà. Però aquesta victòria costarà cara a Roma, doncs les legions van agafar la pesta i se la van emportar a Itàlia i a altres llocs de l'Imperi.
 
Vers el [[190]] es va rebel·lar [[Osroes II de Pàrtia|Osroes II]] a l'[[Atropatene]], però a la mort del rei el [[191]] fou Vologès V, de la branca [[arsàcida]] d'Armènia, qui es va fer amb el tron i es va imposar a Orodes II.
 
{| align="center" cellpadding="2" border="2"
Linha 26 ⟶ 23:
{{Commonscat|Vologases IV}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Vologes IV De Partia}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Reis de Pàrtia]]