Transoxiana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 17:
El [[748]] Nasr va haver d'abandonar el [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] davant l'aixecament abbàssida. Al triomfar aquestos [[Abu Muslim]] Abd ar-Rahman (748-755) va agafar el poder a la província i es van nomenar fidels abbàssides als càrrecs principals a les províncies orientals. La revolució va tenir el suport dels terratinents o ''dihkans'' que esperaven que s'aturarien les conversions de sOgdians a l'islam. El 750/[[751]] un aixecament pro alida a la guarnició de Bukharà fou sufocat pel nou governador local abbàssida [[Ziyad ibn Salih al-Khuzai]]. El ''Bukhar-khuda'' Kutayba, tot i haver restat lleial i cooperat amb els àrabs, fou executat per orde d'Abu Muslim.
El [[748]] els xinesos ocupaven [[Suyab]], que havia estat la capital del [[Turcs Occidentals]] i el [[749]] executaven al príncep local de [[Xaix]] acusat de deslleialtat. Per la mateixa època diversos prínceps del [[Tukharistan]] entre els quals el ''[[yabghu]]'', van enviar ambaixadors a Xina per demanar ajut contra els àrabs. El 750/[[751]] el general coreà Kao-hsien-tchih fou enviat pel governador xinès de [[Kucha]], contra els rebels de la regió de Gilgit al [[Pamir]] i després a Fergana on els xinesos ajudats pels turcs [[karlucs]] es van trobar amb un exèrcit àrab manat per [[Ziyad ibn Salih]] i foren totalment derrotats a la [[batalla del Talas]] a [[Athlakh]] o [[Atlakh]] ([[751]]). Els àrabs van fer molts presoners. Això fou el final dels intents xinesos d'expandir-se per Àsia Central
En els anys següents el prínceps locals de Transoxiana van demanar desesperadament l'ajut dels xinesos, però la [[dinastia Tang]] tenia problemes interns i va respondre evasivament ([[755]] a [[763]]). Els àrabs van poder establir sòlidament el seu poder, ja que els ''dihkans'' i altres classes que es podien oposar als àrabs, ara no tenien cap aliat de pes: ni els xinesos ni els turcs, els dos khanats dels quals havien desaparegut, el dels Turcs Oriental el [[744]] amb la mort de Ozmich qaghan (xinès Mo-ki-lien).<ref> els seus successors foren els [[basmils]], els [[karluks]] i sobretot el [[khanat Uigur]], però cap d'aquestos tenia ambicions cap al sud, i dirigien els seus interessos cap a [[Mongòlia]] i el [[Turquestan oriental]]. </ref> Encara que la població no era favorable als àrabs, el domini d'aquestos ja no fou mai més posat en perill seriós.
| |||