Patrona Halil: diferència entre les revisions

Juntament amb un antic genísser de nom Muslu Beshe (que feia de mercader de llegums), a l'encarregat d'un café de nom Emir Ali, i altres, va donar el senyal de rebel·lió el dijous [[28 de setembre]] de [[1730]] en el que fou la famosa revolució de 1730 contra el sultà [[Ahmet III]] ([[1673]]-[[1736]]), coneguda com la "revolta de Patrona Halil". Aquesta insurrecció va triomfar. La majoria dels caps rebels eren albanesos i van aprofitar el moment de les derrotes contra [[Pèrsia]], i l'absència de la capital del sultà i del gran visir (el [[caimacan]] era a la seva residència al [[Bòsfor]]) de manera que el govern no va poder organitzar una resistència eficaç. Diversos ulemes destituïts formaven part de la rebel·lió i van aixecar al poble coordinats per Arnawud Zulali Hasan Efendi, antic cadi d'Istanbul (destituït el 1728). El gran visir [[Nevşehirli Damat İbrahim Pasha]] i altres alts càrrecs foren executats l'[[1 d'octubre]] de [[1730]]. El sultà va ser deposat i reemplaçat (6 d'octubre) per [[Mahmud I]] ([[1696]]-[[1754]]), que va haver de nomenar un nou govern ([[16 d'octubre]] de [[1730]]) dirigit per [[Silahdar Damat Mehmed Pasha]]. Es va dictar una amnistia general pels rebels ([[11 de novembre]]). Patrona no volia exercir alts càrrecs sinó assegurar-se el control efectiu dels afers, però el ''diwan'' va decidir en secret la seva eliminació. El gran visir es va aliar al Kizlaraghasi Beshir Agha per organitzar un contracop que van dirigir el general [[Kabakulak Ibrahim Pasha]] (que havia dirigit una sagnant repressió d'una revolta a [[Egipte]]), l'almirall Djanim Koja Mehmed Pasha, i l'exkhan de Crimea [[Qaplan I Giray]]; la revolució es va preparar pelper al [[25 de novembre]] de [[1730]]. Aquest dia Patrona fou convidat a la reunió del ''diwan'' on havia de ser nomenat ''beglerbegi'' de [[Rumèlia]]; durant la reunió Patrona i altres dos caps rebel foren assassinats; poc després diversos ulemes eren arrestats i executats en secret.