Pécs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +')
m Corregit: preparant pel setge > preparant per al setge
Línia 78:
El 1009 fou establerta com a seu episcopal i estava habitada pels anomenats magiars negres. El rei hongarès Salomó va signar la pau amb el seu cosí el futur [[Géza I]], el 1064 i va celebrar la [[Pasqua (festivitat)|Pasqua]] a Pécs. La catedral es va cremar poc després accidentalment; fou reconstruïda i encara existeix. Els benedictins es van establir a la ciutat el 1076 i van seguir poc després altres ordes religiosos. El 1181 es va construir un hospital; el 1238 es va construir a la ciutat el primer monestir dominic. El 1367 es va fundar la universitat per consell de Guillem, bisbe de Pécs i canceller del rei [[Lluís I d'Hongria|Lluís I el Gran]]; fou la primera universitat hongaresa. El 1459 [[Janus Pannonius]], el principal poeta medieval hongarès, va ser ordenat bisbe de Pécs.
 
Després de la [[batalla Batalla de Mohács (1526)]] els otomans van ocupar temporalment Pécs. Els hongaresos es van dividir. Una part va donar suport a [[Ferran I d'Habsburg|Ferran d'Habsburg]] i una altra a [[Jan Zápolya]], coronat a [[Székesfehérvár]]. Pécs va donar suport a l'emperador però la resta de [[Baranya]] estava al costat de Jan. L'estiu de 1527 Ferran va derrotar a Jan Zápolya, i fou coronat el [[3 de novembre]] de [[1527]]. Agraint el seu suport, Ferran va concedir a Pécs una exempció de taxes. Pécs fou restaurada i fortificada. El 1529 els otomans tonaren a Pécs en la seva campanya de [[Viena]] i van imposar al rei Jan Zápolya que s'havia aliat als turcs, i que va governar Pécs. Jan va morir el 1540 i el 1541 els otomans va ocupar el castell de [[Budin|Buda]] i van ordenar a Isabel, vídua de Zápolya, entregar Pécs, per la seva importància estratègica. La ciutat es va revoltar i va jurar lleialtat a Ferran, refusant als otomans; inicialment l'emperador va ajudar a la ciutat però els seus consellers el van convèncer de concentrar els seus esforços en Székesfehérvár i [[Esztergom]]. Pécs s'estava preparant pelper al setge durant la sisena campanya hongaresa de [[Solimà I el Magnífic]], quan els mercenaris flamencs i valons van abandonar la ciutat. L'endemà, [[20 de juliol]] de [[1543]], es va rendir sense lluita a les forces de Kasim Agha (''sandjakbegi'' de Mohács) i de Murad Agha (''sandjakbegi'' de [[Pozsega]], entregant el bisbe de la ciutat les simbòliques claus.
 
En aquest temps tenia prop de 5000 habitants hongaresos. Fou part del ''sandjak'' de Mohács fins al 1570 formant el districte generalment anomenat de Szekczö (Sekčoy) i ocasionalment de Pécs. Després fou un ''sandjak'' del [[eyalat]] de [[Budin]]. Vers 1580 la població era de prop de 3.000 habitants amb una població musulmana en ascens. El setembre de 1595 va passar com una ''liwa'' al [[vilayat]] de [[Szigetvár]] (Sigetwar) però només fins al 1597. El 1600, amb el nom de Peçuy, fou transferida a la província de [[Kanizsa]], creada aquest mateix any. El 1664 fou atacada pel comte [[Nicolau Zrínyi]], que fou rebutjat amb fortes pèrdues però deixant la ciutat seriosament damnada. Però l'octubre de 1686 el príncep [[Lluís de Baden]] va conquerir Pécs definitivament; els otomans la van cremar en la seva retirada; el castell es va rendir el [[21 d'octubre]] i el dia 22 els imperials hi van posar els peus. Karl von Thüngen va administrar la llei marcial que es va imposar a la ciutat; inicialment la cort imperial volia destruir la ciuat però després ho va reconsiderar per crear un contrapès de Szigetvár, que encara dominaven els otomans.