Pécs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +') |
m Corregit: preparant pel setge > preparant per al setge |
||
Línia 78:
El 1009 fou establerta com a seu episcopal i estava habitada pels anomenats magiars negres. El rei hongarès Salomó va signar la pau amb el seu cosí el futur [[Géza I]], el 1064 i va celebrar la [[Pasqua (festivitat)|Pasqua]] a Pécs. La catedral es va cremar poc després accidentalment; fou reconstruïda i encara existeix. Els benedictins es van establir a la ciutat el 1076 i van seguir poc després altres ordes religiosos. El 1181 es va construir un hospital; el 1238 es va construir a la ciutat el primer monestir dominic. El 1367 es va fundar la universitat per consell de Guillem, bisbe de Pécs i canceller del rei [[Lluís I d'Hongria|Lluís I el Gran]]; fou la primera universitat hongaresa. El 1459 [[Janus Pannonius]], el principal poeta medieval hongarès, va ser ordenat bisbe de Pécs.
Després de la [[batalla Batalla de Mohács (1526)]] els otomans van ocupar temporalment Pécs. Els hongaresos es van dividir. Una part va donar suport a [[Ferran I d'Habsburg|Ferran d'Habsburg]] i una altra a [[Jan Zápolya]], coronat a [[Székesfehérvár]]. Pécs va donar suport a l'emperador però la resta de [[Baranya]] estava al costat de Jan. L'estiu de 1527 Ferran va derrotar a Jan Zápolya, i fou coronat el [[3 de novembre]] de [[1527]]. Agraint el seu suport, Ferran va concedir a Pécs una exempció de taxes. Pécs fou restaurada i fortificada. El 1529 els otomans tonaren a Pécs en la seva campanya de [[Viena]] i van imposar al rei Jan Zápolya que s'havia aliat als turcs, i que va governar Pécs. Jan va morir el 1540 i el 1541 els otomans va ocupar el castell de [[Budin|Buda]] i van ordenar a Isabel, vídua de Zápolya, entregar Pécs, per la seva importància estratègica. La ciutat es va revoltar i va jurar lleialtat a Ferran, refusant als otomans; inicialment l'emperador va ajudar a la ciutat però els seus consellers el van convèncer de concentrar els seus esforços en Székesfehérvár i [[Esztergom]]. Pécs s'estava preparant
En aquest temps tenia prop de 5000 habitants hongaresos. Fou part del ''sandjak'' de Mohács fins al 1570 formant el districte generalment anomenat de Szekczö (Sekčoy) i ocasionalment de Pécs. Després fou un ''sandjak'' del [[eyalat]] de [[Budin]]. Vers 1580 la població era de prop de 3.000 habitants amb una població musulmana en ascens. El setembre de 1595 va passar com una ''liwa'' al [[vilayat]] de [[Szigetvár]] (Sigetwar) però només fins al 1597. El 1600, amb el nom de Peçuy, fou transferida a la província de [[Kanizsa]], creada aquest mateix any. El 1664 fou atacada pel comte [[Nicolau Zrínyi]], que fou rebutjat amb fortes pèrdues però deixant la ciutat seriosament damnada. Però l'octubre de 1686 el príncep [[Lluís de Baden]] va conquerir Pécs definitivament; els otomans la van cremar en la seva retirada; el castell es va rendir el [[21 d'octubre]] i el dia 22 els imperials hi van posar els peus. Karl von Thüngen va administrar la llei marcial que es va imposar a la ciutat; inicialment la cort imperial volia destruir la ciuat però després ho va reconsiderar per crear un contrapès de Szigetvár, que encara dominaven els otomans.
|