Diferència entre revisions de la pàgina «Església Ortodoxa Romanesa»

m
Corregit: de ritus grec > de ritu grec
m (Corregit: país. A l'any > país. L'any)
m (Corregit: de ritus grec > de ritu grec)
=== Supervivència de l'ortodòxia romanesa i aparició dels principats romanesos ===
 
La persistència de la població de confessió ortodoxa en territori dominat pels hongaresos era una cosa que preocupava relativament les autoritats romanes, tal com ho mostra una correspondència de l'any [[1234]] que va enviar el papa al futur rei dels hongaresos [[Bela IV]], en aquell moment príncep de la Cumania, on es queixava de la presència de "walathos" (en referència a la població autòctona i de confessió ortodoxa de la Valàquia) a la Diòcesi de la Cumania, que menyspreant a l'Església de Roma no rebien el sagrament de mans del bisbe de la [[diòcesi]], sinó de bisbes ''heretges'' de ritusritu grec i ortodox. El mateix passava amb molta de la població autòctona de [[Transsilvània]] que continuaven amb les seves pràctiques religioses ortodoxes. Clarament per aquestes poblacions la seva religió no era ni de bon tros herètica, sinó tot el contrari. Per aquest motiu el papa recomanà al príncep que ordenes al bisbe de la Cumania l'ordenació per aquesta població d'un bisbe catòlic autòcton ''ili natione conformen'', fent referència a la necessitat que el mateix parlés romanès.
 
Arran de la invasió [[tàrtar]]a del [[1241]] la diòcesi de Milcovia es va desfer i la dominació hongaresa a l'antic regne dels cumans va desaparèixer. El regne d'Hongria s'havia afeblit en part per les contínues campanyes que havia de portar a terme per aturar les ordes invasores de tàrtars i per les disputes internes entre els pretendents al tron. Això va fer que els hongaresos es repleguessin i acceptessin la dominació tàrtara a la regió de la Cumania. El poder tàrtar, que s'organitzava al voltant del [[khan]] no va poder arrelar fortament a la regió, ja que les disputes dinàstiques entre els diferents clans debilitaven el seu poder. Així l'ocupació i dominació del territori de la Cumania no va durar gaire i ja a la segona meitat del segle XIII podem trobar petites entitats feudals que van ser l'embrió dels futurs principats cristians de Moldàvia i Valàquia.
L'ortodòxia ha recuperat el seu paper dins la societat romanesa una vegada que va caure el comunisme i moltes de les propietats que al llarg del comunisme s'havien confiscat van ser retornades. Actualment l'Església Ortodoxa Romanesa consta de cinc províncies eclesiàstiques, la de [[Ungrovlahia]] (que comprèn les [[diòcesi]]s de Bucarest, Buzau i Danubi inferior), la de Moldàvia (amb les diòcesis de Iasi i Roman), la del Ardeal (amb les Diòcesis de Alba Iulia, Sibiu, Oradea i [[Cluj Napoca]]), la d'Oltènia (amb les Diòcesis de Craiova i Arges), i la del Banat (amb les Diòcesis de [[Timisoara]], Carenbes i Arad). L'actual patriarca de l'Església Ortodoxa Romanesa és des de l'any 1986 [[Teoctist Arăpaşu]], que en la darrera etapa del comunisme va tenir una actitud tolerant amb el règim de Ceauşescu, ja que va aprovar la demolició de 26 esglésies i va oferir diversos regals del patrimoni de l'Església al dictador. El març de 1990 va presentar la seva dimissió, però el Sínode General no li l'acceptà. Al llarg del seu pontificat va intentar aconseguir que l'Església Ortodoxa Romanesa recuperi el seu lloc dins de la societat romanesa, a la mateixa vegada que va participar del moviment ecumènic establint contactes directes amb el Papa de Roma [[Joan Pau II]], que va visitar [[Bucarest]] en diverses ocasions.
 
En l'actualitat dels 22.364.022 romanesos que resideixen a Romania un 86,8% són ortodoxs, un 5% romans catòlics, uns 3,5% són protestants, un 1% catòlics de ritusritu grec (uniates), un 1% pentecostals, un 0,5% baptistes i la resta tenen altres tipus de confessions. Per tant l'Església Ortodoxa Romanesa és la segona Església ortodoxa autocèfala més important en nombre de fidels de l'ortodòxia, només per darrere l'Església Ortodoxa Russa.
 
El 30 de juliol de 2007 i com a causa d'una complicació del postoperatori de l'operació de [[pròstata]] a què s'havia sotmès, [[Teoctist Arapasu]] moria a l'edat de 92 anys. El 12 de setembre era designat successor seu al capdavant de l'Església Ortodoxa Romanesa [[Dan Ilie Cobotea]], amb el nom de Daniel, prenent lloc de la Patriarquia el dia 30 de setembre de 2007.
1.123.232

modificacions