Ciril i Metodi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: No -> Això no obstant |
m Corregit: del ritus > del ritu |
||
Línia 70:
L'arquebisbe de Salzburg no va voler acceptar el nou nomenament i va convocar un sínode a [[Ratisbona]], en presència del rei Lluís. L'assemblea va decretar que Metodi fos deposat: va ser enviat a Alemanya i fet presoner durant dos anys i mig. Roma va declarar-se a favor de Metodi i hi envià un llegat, Pau d'Ancona, per a resoldre el conflicte i castigar els infractors, que van ésser cridats a Roma.
La voluntat del papa s'imposà i Metodi va ésser alliberat i tornat a la seva autoritat arxiepiscopal, tot i que no se li permeté de fer servir la litúrgia eslava a la missa. Quan, a la mort de Koceľ, els nobles alemanys van fer-se càrrec de [[Pannònia]], l'autoritat de Metodi va disminiuir. Mentrestant, el sobirà de la Gran Moràvia va expulsar els clergues germànics i, per contra, Metodi va guanyar poder en aquest territori. Entre 873 i 879, l'expansió del cristianisme va ser gran en aquells territoris. No obstant això, va continuar havent-hi alguns conflictes entre Metodi i Roma a causa d'interpretacions diverses en l'aplicació de la litúrgia i l'ús del
Metodi va morir, encara que no n'hi ha la certesa, el 8 d'abril de 885 i fou enterrat a la seva seu, actual catedral de Velehrad ([[Moràvia]]). Llavors va esclatar el conflicte entre el seu successor Gorazd i el nou papa [[Esteve V]], contrari a la nova litúrgia eslava. Els deixebles de Metodi van establir-se a la Gran Moràvia i Bulgària i crearen escoles teològiques. Allí es desenvolupà l'[[alfabet ciríl·lic]] que, de mica en mica, va substituir el [[glagolític]] i s'estengué als altres països eslaus.
| |||