Arts aplicades: diferència entre les revisions

L’'''art aplicada''' és l'aplicació de l'[[estètica]] als [[objecte]]s de la vida quotidiana, és a dir, l'art que té com a objectiu principal l'utilitat i la [[decoració]], i no l'espiritual o intel·lectual. Alguns exemples d'arts decoratives són la [[ceràmica]], el [[paper]] de [[paret]], [[tapís|tapissos]], [[moble]]s i metalisteria.<ref name=art>Robert Cumming, ''Arte'', editorial Espasa, [[2006]]. ISBN 8467020970 {{es}}</ref>

Segons aquest concepte les coses útils són millors si a més són [[bellesa|belles]]. En aquestes [[art]]s és important que la bellesa no disminueixi la [[qualitat]] ni la utilitat del [[Producte (màrqueting) |producte]], al contrari del que ocorre a les [[belles arts]], on l'estètica està per sobre de tot, i especialment de moviments com el [[surrealisme]], que reivindiquen els objectes artístics inútils, com la [[Llagosta (crustaci) |llagosta]] - [[telèfon]] de [[Dalí]], per exemple. Als [[Països Catalans]] les arts aplicades es van desenvolupar especialment durant el [[modernisme]], i han estat base per al [[disseny industrial]]. Pertanyen a les arts aplicades les [[arts decoratives]], la [[tapís|tapisseria]], l'[[interiorisme]], l'[[escenografia]], l'[[aparadorisme]], el [[disseny de moda]] ([[indumentària]], [[joieria]], [[calçat]], etc.), el [[disseny gràfic]], la [[publicitat]], etc. Estrictament també ho és l'[[arquitectura]], tot i que per tradició s'engloba més sovint amb les belles arts, junt amb la pintura i l'escultura.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.30 |consulta=7 de novembre de 2014}}</ref>

* ''Arts aplicades'', editat per l'escola Elisava de Barcelona, [[1998]] {{ca}}