Zigurat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: dels deus > dels déus
m refs
Línia 2:
 
[[Fitxer:SialkCAD.jpg|right|thumb| Interpretació en [[CAD]] del ziggurat de Sialk basat en les evidències arqueològiques.]]
Un '''ziggurat''' (zĭg'ə-răt) és un [[santuari|temple]] de l'antiga [[Mesopotàmia]] que té forma d'una torre esgraonada.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.309|llengua=castellà|consulta=8 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> El disseny d'un ziggurat va des d'una simple base amb un temple al damunt, fins a uns terrats rematats amb un temple, cosa que demostra que les matemàtiques estaven molt avançades. La base podia ésser rectangular, ovalada o quadrada.<ref>{{GEC|0152063|ziggurat}}</ref> L'interior del ziggurat (la part no exposada a la intempèrie) estava construïda amb [[tova]], mentre que la part exterior estava revestida amb totxos, els quals podien a més estar vitrificats amb diferents colors. S'hi accedia per escales situades als costats del ziggurat o que pujaven en espiral fins a dalt. Un dels més ben conservats és el de [[Choqa Zanbil]] que es troba a l'actual [[Iran]], i que llavors eren terres de l'antic regne de l'[[Regne d'Elam|elam]], un estat de la perifèria de la [[Mesopotàmia]]. El ziggurat més vell que es conserva és el de [[Kashan]], datat del cinquè mil·lenni aC. Els ziggurats varen ser un estil de temple freqüent per als sumeris, babilonis i assiris.
 
Als ziggurats no s'hi feien pas actes públics ni cerimònies, sinó que se'ls considerava la morada dels déus. Gràcies al ziggurat, els deus podien estar lluny de la gent, perquè no tothom hi podia entrar. Cada ciutat tenia un deu o deessa propi, de la qual era patró. Només els sacerdots podien entrar al ziggurat. Atenien les necessitats dels déus, i això els feia ser elements importants de la societat.