Sofia Salvador i Monferrer: diferència entre les revisions

Sofia Salvador va nàixer a Benassal (l'[[Alt Maestrat]]), poble on el seu pare Carles Salvador exercia de mestre. Poc després, el 1934, marxà amb la família a [[Benimaclet]] ([[València]]) on estudià el batxillerat i més tard magisteri. A la mort del seu pare el juny de 1959, tornà a Benassal on restaria fins a la seua mort el 1995. Allí va exercir també de mestra rural a l'escola del Pla del Sabater ([[Culla]]) i a la del Mas del Pla d'[[Ares del Maestrat]] fins que el 1961 es casà amb Enric Monferrer amb el qual tindria un fill. Sofia Salvador deixà les labors docents a causa d'una malaltia, que, una vegada superada, recuperà al Centre de Recursos de Base comarcals com a professora de [[valencià]] el curs 1985-1986 i següents, i presidí la Comissió Examinadora de la [[Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià|Junta Qualificadora de Valencià]] de Castelló des de 1992.

L'obra literària de Sofia Salvador se centra a la poesia, recollida principalment al llibre de versos ''Jardinet'' (1947), tot i que també conreà la narrativa que en part publicà a diverses revistes des del 1938. Va participar en les celebracions anomenades ''Taula de Poesia'' i va col·laborar, en especial alsels darrers anys, amb articles en diverses publicacions especialitzades.

A més, va continuar la tasca del seu pare amb importants estudis de tipus local dedicats a Benassal i la seua comarca com l'apèndix al llibre que Carles Salvador escriví ''Les festes de Benassal''. Sofia Salvador fou una fervent i fidel conservadora i divulgadora del llegat literari i gramatical del seu pare,; mostra d'això fou l'edició, el 1957, del recull ''Parleu bé'' o les aportacions a diversos estudis i investigacions sobre la persona del seu pare, així com nombrosos artícles i conferències.