Edmund Barton: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m modif. cat. |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 38:
== Primers passos ==
[[Fitxer:EBarton1866.jpg|thumb|left|100px|Barton a l'edat de 17 anys.]]
Barton va néixer a Glebe, un suburbi de [[Sydney]], el [[18 de gener]] de [[1849]]. Era el novè fill de William Barton, un agent de borsa, i Mary Louise Barton. Va ser educat al Fort Street High School i a la Sydney Grammar School, on va obtenir òptims resultats acadèmics, va ser Capità de l'Escola i on va conèixer el seu amic per tota la vida i més tard company Jutge de la Cort Suprema d'Austràlia, Richard O'Connor. Es va graduar a la [[Universitat de Sydney]] amb els màxims honors i va obtenir la Medalla de la Universitat en estudis clàssics, on també va demostrar una considerable habilitat en el joc del [[cricket]]. Barton va esdevenir advocat amb dret a actuar a les corts superiors de justícia el 1871. En un viatge com a jugador de cricket a [[Newcastle (Austràlia)|Newcastle]] el [[1870]], va conèixer Jane Mason Ross, amb qui es va casar el [[1877]].<ref name=adb>{{
El [[1879]], Barton va arbitrar un partit de cricket a l'Estadi de Cricket de Sydney entre [[Nova Gal·les del Sud]] i un equip anglès en gira, capitanejat per Lord Harris. Després d'una decisió controvertida de l'àrbitre, company de Barton, els espectadors van saltar al camp, fet que va esdevenir el primer desordre internacional de cricket. Barton va ajudar a calmar la situació, i va obtenir una remarcable publicitat pels seus esforços, que segons alguns el va ajudar políticament.
Línia 44:
=== Política estatal ===
[[Fitxer:EBarton1.jpg|thumb|left|100px|Barton a l'edat de 23 anys.]]
El [[1876]], Barton es va presentar per formar part de l'Assemblea Legislativa en la votació de graduats de la Universitat de Sydney, però va perdre davant William Charles Windeyer per 49 vots a 43 vots.<ref>{{ref-llibre | cognom =Clune | nom =David | coautors =Antony Green and Michael Hogan (eds) | títol =The Electoral Atlas of New South Wales | editorial =New South Wales Department of Lands| data =2007 | lloc = | pàgines = | isbn = 0975235427 }}</ref> Va ser novament vençut en la votació per la mateixa plaça el [[1877]], però finalment va guanyar les eleccions de l'agost de [[1879]]. Quan va ser abolit el càrrec el [[1880]], es va convertir en el representant de [[Wellington]], entre el novembre de 1880 i el 1882, i del districte de l'Est de Sydney, entre novembre de 1882 al gener de 1887. Per aquesta època Barton considerava ''quasi innecessari'' explicitar el seu suport per al lliure comerç<ref name=adb/> El 1882, es va convertir en President de l'Assemblea i, el 1884, va ser President Electe de la "University of Sydney Union". El 1887, Barton va ser designat a la Cambra legislativa de Nova Gal·les del Sud a proposta de [[Henry Parkes|Sir Henry Parkes]].<ref name=apmb>{{
El gener de 1889, va acceptar ser designat Procurador General al govern de [[George Dibbs]] sota el [[Partit Proteccionista d'Austràlia|Partit Proteccionista]], tot i el seu antic suport al lliure comerç. Aquest govern tan sols va durar fins al març, quan Parkes va formar un altre govern.<ref name=nsw>[http://www.parliament.nsw.gov.au/prod/parlment/members.nsf/1fb6ebed995667c2ca256ea100825164/dec1d10feba7996fca256c830002478e!OpenDocument http://www.parliament.nsw.gov.au/prod/parlment/members.nsf/1fb6ebed995667c2ca256ea100825164/dec1d10feba7996fca256c830002478e!OpenDocument]</ref>
Línia 59:
Dibbs formà un govern protectionista i Barton va accedir a ser Procurador General amb el dret a continuar amb la pràctica privada com a advocat. La seva acceptació estava basada en el fet que Dibbs va accedir a donar suport a les resolucions federals durant la propera sessió parlamentària. El seu intent d'esbossar les resolucions federals va ser retardat per un període en que, estant de ''premier'' en funcions a Nova Gal·les del Sud, va haver d'afrontar la [[vaga]] minera de Broken Hill de [[1892]], i dur a terme una complexa proposta de reforma electoral. El [[22 de novembre]] de 1892 va portar les resolucions federals a la Cambra però no va aconseguir que fossin tractades en comitè. Mentrestant, va iniciar una campanya per difondre el suport a la federació entre la població amb trobades a [[Corowa]] i [[Albury]] el desembre de 1892. Tot i que finalment va aconseguir que les resolucions federals fossin considerades en comitè l'octubre de [[1893]], no li va ser possible incloure-les entre els temes a debatre a la Cambra. El desembre del mateix any, ell i Richard O'Connor, Ministre de Justícia, van ser criticats per haver accedit a exercir com a advocats privats contra el govern en el cas Proudfoot contra els Comissionats del Ferrocarril. Tot i que Barton va rebutjar el cas, va perdre una moció en defensa del dret dels ministres a actuar d'acord amb el seu ofici d'advocats en plets contra el govern, i immediatament va dimitir del seu lloc com a Procurador General.<ref name=adb/>
El juliol de [[1894]], Barton es va presentar a la reelecció per [[Randwick]], ja que el districte electoral d'East Sydney havia estat abolit, i va perdre. No es va presentar a les eleccions de [[1895]], per haver de mantenir la seua família en un període en què els parlamentaris no rebien un sou. Tanmateix, va continuar fent campanya per a la federació i durant el període comprès entre gener de 1893 i febrer de [[1897]], Barton va intervenir en uns 300 mítings a Nova Gal·les del Sud,<ref name=dab>{{
=== Convenció Federal Australàsia i referèndums ===
Línia 76:
La tasca principal del govern de Barton va ser l'organització de les primeres eleccions federals, que van tenir lloc el març de [[1901]]. El seu govern estava format per ell mateix com a primer ministre i ministre d'exterior, George Turner com a tresorer, [[Alfred Deakin]] com a procurador general, John Forrest com a ministre de defensa, William Lyne com a ministre de l'interior, Charles Kingston com a ministre de comerç i aduanes i James Drake com a director de correus, Richard O'Connor com a vice-president del consell executiu i Elliott Lewis com a ministre sense cartera. Barton va ser elegit al nou parlament pel districte electoral de Hunter sense oposició i el seu Partit Proteccionista va guanyar prou escons per formar govern amb el suport del Partit Laborista. Tots els seus ministres van ser elegits pel nou parlament, a excepció d'Elliott Lewis, que no es va presentar a les eleccions i va ser substituït per Philip Fysh.<ref name=adb/>
La primera llei del govern de Barton va ser la Llei de Restricció de la Immigració, que va suposar la transposició en forma de llei de la política per una [[Austràlia blanca]]. El Partit Laborista va exigir la redacció de lleis per limitar la immigració des d'[[Àsia]] per donar suport al govern, tot i que de fet Barton havia promès la introducció d'aquesta política per una Austràlia blanca durant la campanya electoral. Barton va dir que "''Mai s'havia pretès aplicar la doctrina de la igualtat entre els homes a la igualtat entre anglesos i xinesos''".<ref name=adb/> Una reforma notable va ser la introducció del sufragi femení a les eleccions federals de [[1902]].<ref name=apmio>{{
Durant gran part de l'any [[1902]] Barton va ser a [[Anglaterra]] per la coronació del rei [[Eduard VII del Regne Unit|Eduard VII]]. Aquest viatge també es va aprofitar per negociar la substitució dels acords navals entre les colònies australianes i el Regne Unit –pels quals Austràlia contribuïa econòmicament a la [[Royal Navy]] (Marina Reial) a canvi de protecció d'amenaces externes per mar–, per un acord entre la Commonwealth i el Regne Unit.<ref name=adb/> Aquest acord no va agradar a Deakin, que el va interrompre el [[1908]], i es preocupà d'expandir la pròpia flota australiana.<ref>{{ADB |last=Norris |first= R. |coauthor= |authorlink= |year=1981 |id=A080275b |title= Deakin, Alfred (1856 - 1919) |accessdate=16-09-2007}}</ref>
Barton era un conservador moderat, i a alguns liberals importants del seu partit no els agradava la seva actitud relaxada envers la vida política. Com a home gros, atractiu i jovial li agradaven els llargs sopars i el bon vi i se li va donar el sobrenom "''Toby Tosspot''"<ref name=apmff>{{
== Carrera Judicial ==
| |||