Trastorn límit de la personalitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 4:
| ICD9 = 301.83
}}
El '''trastorn límit de la personalitat''' ('''TLP''' o '''''borderline''''') és un trastorn greu de la [[personalitat]] que s'expressa per humors canviants, per relacions humanes problemàtiques, per una manca de confiança en un mateix i també per
És a partir d'aquí, un cop assolit l'estatus oficial de "[[trastorn de la personalitat]]", quan es dispara l'interès per aquesta [[patologia]]. Aquest estatus es va aconseguir després de grans controvèrsies i disputes iniciades als [[anys 1970|anys 70]]. La nomenclatura oficial i els criteris diagnòstics es van acordar mitjançant compromisos entre els diferents models i atenent a dades empírico-descriptives. Amb aquesta definició es deixa definitivament enrere la idea del borderline com si oscil·lés entre la [[neurosi]] i la [[psicosi]].
== Història del concepte de TLP ==
Malgrat tot, i fent una mica d'història, el peculiar cúmul de trets que comprenen l'entitat diagnòstica Límit fou reconegut ja des de principis del [[segle XX]]. L'any [[1938]] fou emprat per primer cop el terme "borderline" per [[Adolf Stern]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Stern |nom=Adolf |article=Psychoanalytic investigation of and therapy in the borderline group of neuroses |url= |llengua=anglès |consulta= |publicació=Psychoanalytic Quarterly |volum=vol.7 |exemplar= |data=1938 |pàgines=467–489 }}</ref> per a descriure un grup de pacients externs que no obtenien profit de la [[psicoanàlisi]] clàssica i que no encaixaven en les categories estàndard de "neuròtic" o "psicòtic". La psicopatologia en aquells temps estava conceptualitzada com un continu: "normal" - "neuròtic" - "psicòtic".
Durant alguns anys el terme fou emprat de forma col·loquial pels psicoanalistes per descriure pacients que, malgrat tenir seriosos problemes de funcionament, no entraven dins de les categories diagnòstiques i eren difícils de tractar amb els mètodes analítics convencionals.
La figura d'[[Otto Friedmann Kernberg]] va tenir molta importància en el camí cap a la conceptualització del terme "borderline".<ref>{{Ref-llibre |cognom=Etchegoyen |nom=R. Horacio |títol=The Fundamentals of Psychoanalytic Technique |url=http://books.google.es/books?id=cnKB7pK0IRsC&pg=PA177&dq=Otto+F.+Kernberg+borderline+personality&hl=ca&sa=X&ei=WzshUafkMc_Zsgb7goDIBw&ved=0CGMQ6AEwCTgK#v=onepage&q=Otto%20F.%20Kernberg%20borderline%20personality&f=false |llengua=anglès |editorial=Karnac Books |data=2006 |pàgines=p.177 |isbn=185575455X}}</ref> Com a resultat dels seus estudis es va anar parlant cada cop més d'una "estructura de personalitat borderline" com
== Teories explicatives ==
Línia 21:
# El relacionat amb trastorns cerebrals orgànics.
Un quart model és l'"eclèctic-descriptiu", també seguit pel DSM, descrit per Chatham
[[John G. Gunderson]] desenvolupà l'entrevista diagnòstica del trastorn ''borderline'' (DIB), utilitzada actualment per diagnosticar el trastorn en persones objecte d'estudis clínics.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gunderson |nom=John G. |títol=Borderline Personality Disorder: A Clinical Guide |url=http://books.google.es/books?id=PlcmXG9GFIoC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès |editorial=American Psychiatric Pub |data=2009 |pàgines=5, 12, 18, 284 |isbn=1585628867}}</ref> El DIB i el DSM-IV recullen els criteris més recents per a definir el TLP.
Un cinquè model és la teoria biosocial de l'aprenentatge proposada per Theodore Millon.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Millon |nom=Theodore |títol=Modern psychopathology: A biosocial approach to maladaptive learning and functioning |url= |llengua=anglès |editorial=Waveland Pr Inc |data=1983 |pàgines= |isbn=0881330205}}</ref> Segons la seva teoria, el patró ''borderline'' de personalitat és el resultat del deteriorament de patrons previs no tan greus. Millon es referma en els diferents antecedents i [[Anamnesi (medicina)|anamnesi]] dels pacients ''borderline''. Es proposa la interacció recíproca de factors biològics i aprenentatge social en l'origen del trastorn. Partint del model biosocial [[Marsha M. Linehan]] ([[1993]])<ref name="isbn0-88048-761-5">{{ref-llibre|autor=Janowsky, David S. |títol=Psychotherapy indications and outcomes |editorial=American Psychiatric Press |lloc=Washington, DC |any=1999 |pàgines=100 |isbn=0-88048-761-5 |oclc= |doi= |consulta=}}</ref><ref name=nutshell>Linehan, M. M. & Dimeff, L. (2001). [http://www.dbtselfhelp.com/DBTinaNutshell.pdf Dialectical Behavior Therapy in a nutshell], ''The California Psychologist, 34'', 10-13.</ref> desenvolupa la teoria dialèctica (o de diàleg) entre els pols oposats en els quals sovint es mou el ''borderline''. Un ambient invalidador es considera com un dels factors que contribueixen al desenvolupament del TLP. La proposta de Linehan difereix en alguns aspectes dels models cognitius, conductuals i biològics clàssics i suposa un original i prometedor abordatge terapèutic del TLP.
La investigació i publicacions entorn del TLP estan en un bon moment d'auge, fet que dóna bones perspectives per comprendre millor i tractar aquest controvertit trastorn.
Línia 44:
=== En les relacions interpersonals ===
* Falta de relacions íntimes estables. Canvis freqüents d'amistats i de parelles, essent sovint aquestes intenses i turmentoses.
* Dificultats per establir límits personals, així com per respectar els límits dels altres.
* Solen provocar desconcert, incomprensió i impotència a les persones properes.
* Freqüents problemes de convivència i relacions intrafamiliars conflictives.
Línia 64:
=== Pensaments ===
* Alternen entre considerar:
**
** Les situacions desastroses o ideals.
** La seva conducta és menyspreable o perfecta.
Línia 70:
* Recorden situacions de forma diferent a la resta o són incapaços d'evocar-les.
* Creuen que els altres són responsables de les seves pròpies accions o, en canvi, es responsabilitzen de les accions dels altres.
* Semblen incapaços d'admetre errors, o bé
* Basen llurs creences en sensacions més que en fets.
* No reconeixen els efectes del seu comportament en els altres.
Línia 86:
=== Conductes ===
* Expressen fúria
* Tenen dificultats per:
** Respectar el límits personals dels altres.
Línia 112:
* Sigui un malalt (en el sentit mèdic del terme).
* Estigui fingint i exagerant constantment, però que en realitat no li passa res.
* Pugui aconseguir qualsevol cosa, però és massa dropo o no està motivat.
* Manipuli malintencionadament i conscientment els altres per aconseguir els seus objectius.
* No pugui raonar o tingui problemes d'intel·ligència.
Línia 123:
'''SÍ que és correcte''' que la persona amb Trastorn Límit de la Personalitat:
* Pateix
* Ha après formes desadaptatives (com la manipulació, l'autodestructivitat o l'evasió) de reaccionar davant de la frustració, les dificultats o els problemes.
* Té elevada sensibilitat i experimenta emocions (tant positives com negatives) molt més intenses que la resta, de major duració i li costa molt més regular-les. Això pot provocar-li un sofriment intens difícil d'imaginar i de comprendre per les persones del seu entorn.
* Malgrat tenir una intel·ligència mitja-alta, té dificultats per aprendre de les seves experiències. També pot presentar problemes de concentració i atenció.
* Sovint actua impulsivament (i no premeditadament) perquè ho fa sota pressió d'emocions molt intenses, fet que dificulta molt el control sobretot de la ira i l'enuig.
* Acostuma a presentar-se als altres amb una mena de "màscara" per por i vergonya que els altres vegin com
* De vegades poden amagar molt bé els seus sentiments i estat intern, confonent els altres i portant-los a pensar que "no els passa res".
== Causes del TLP ==
Tots els autors especialitzats en la matèria coincideixen a assenyalar que existeixen múltiples factors de tipus biològic, psicosocial i d'aprenentatge i que tots ells interaccionen entre si de forma transaccional i interactiva i no unidireccional, de forma que factors ambientals poden modificar trets biològics i viceversa. La investigació -com hem assenyalat a l'inici d'aquest apartat- en la definició del TLP és recent i en creixement progressiu en tot el món occidental,
Sembla que la càrrega genètica en el cas del TLP és poc rellevant en comparació a la que es pot donar en altres trastorns.
Línia 143:
* Comunicació i regulació emocional inadequada a la primera infància.
* Actituds extremes en l'atenció i guia educativa: negligència o sobreprotecció, incoherència o falta d'acord entre els pares, rigidesa o extrema benevolència.
* Invalidació (resposta
* Adopció.
* Desestructuració familiar (separació, malalties psiquiàtriques o addiccions en els progenitors).
Línia 153:
* Vulnerabilitat emocional: desregulació del Sistema Límbic i d'alguns neurotransmissors, disrítmies en l'EEG.
=== Factors
* Societats de ràpida modernització amb un ritme ràpid i canviant que no respecten la continuïtat generacional i afavoreixen la immediatesa i impulsivitat sense garantir vincles segurs i estables.
* Societats que no proporcionen als seus membres normes clares i estables i que deixen els individus a mercè de llurs decisions, no admetent la dependència.
Línia 164:
El TLP és un trastorn d'inici primerenc i de curs crònic. Es pot manifestar ja a les primeres etapes de la infància, l'adolescència o a l'inici de l'edat adulta. De qualsevol forma ha de manifestar-se abans dels 25 anys. Els casos en què apareix més precoçment acostumen a tenir pitjor pronòstic, sobretot si en l'adolescència van acompanyats d'abús de substàncies, conductes suïcides i parasuïcides i conductes autodestructives. Els anys de major virulència del trastorn solen ésser entre els 20 i els 35 anys, just en el període en què l'individu ha de fer-se adult i independent i marcar-se una línia de vida i unes metes.
El TLP no és un trastorn degeneratiu com altres trastorns de personalitat. En la majoria de casos es va produint una estabilització a partir dels 35-40 anys, amb una
=== Pronòstic ===
Línia 196:
A diferència dels pacients depressius el TLP sol tenir més actes de tipus para-suïcida i autolesions<ref name = BPD_fact_sheet>{{ref-web|cognom=National Educational Alliance for Borderline Personality Disorder|títol=BPD Fact Sheet|url=http://www.borderlinepersonalitydisorder.com/understading-bpd/bpd-fact-sheet/|consulta=2013}}</ref> i menys intents greus de suïcidi. Es "juga" més amb aquest tipus de conductes de forma que solen aparèixer com a crides d'atenció o manipulacions, la qual cosa no significa que no hagin d'ésser tingudes en compte i ésser abordades com més aviat millor en la teràpia.
Els pacients amb TLP que arriben a consumar el suïcidi de forma "no accidental" han tingut ja nombrosos intents seriosos de suïcidi i autolesions greus. Factors que poden precipitar la consumació en pacients amb aquests antecedents són:
En canvi, els pacients amb TLP que mantenen uns vincles socials mínims, que compten amb l'estreta contenció familiar i que estan vinculats terapèuticament rarament consumen el suïcidi.
| |||