Diferència entre revisions de la pàgina «Coca-Cola»

3 octets eliminats ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Corregit: per il · lustrar la > per il·lustrar la)
És una de les [[marca comercial|marques comercials]] més reconeguda i estesa, present a més de 200 països, i és el [[refresc]] més venut a tots aquests països, excepte a tres. En un principi, quan va inventar-la el farmacèutic John Pemberton, fou una medecina patentada, tot i que fou adquirida posteriorment per l'empresari Asa Griggs Candler, les tàctiques de màrqueting del qual van fer de la beguda una de les més consumides del segle XX.
 
La companyia produeix realment un concentrat de Coca-Cola, que després ven a diverses empreses embotelladores llicenciades, les quals barregen el concentrat amb aigua filtrada i edulcorants per, posteriorment, vendre i distribuir la beguda en llaunes i ampolles als comerços minoristes.
 
També existeixen variants de la Coca-Cola, fabricades per la mateixa empresa, com la Coca-Cola Light, també anomenada Coca-Cola dietètica, unes altres són la Coca-Cola sense cafeïna, Coca-Cola Cirera, Coca-Cola Vainilla, Coca-Cola Zero, entre d'altres llençades especialment com la de saborgust de llimona.
La seva major competidora és la també nord-americana [[Pepsi]].
 
== Història ==
La Coca-Cola fou creada enel 1885 per John Pemberton a la farmàcia Jacobs de la ciutat d'Atlanta, Geòrgia. Amb una barreja de fulles de coca i llavors de cola va voler crear un remei, que començà essent comercialitzat com a una medecina que alleuja el mal de cap i dissimula les nàusees, després fou venuda en la seva farmàcia com un remei que calmava la set, a 5 centaus el got.
 
Tenint en compte aquesta composició, el compatblecomptable de l'empresa, Frank Robinson, suggerí el nom de Coca-Cola i amb la seva cal·ligrafia dissenyà el logotip modernista que encara és en ús i s'ha convertit en una icona mundial. Aquell mateix 1886, Pemberton serví el primer got de Coca-Cola, presentada com a beguda medicinal. Durant el peimer any, el consum fou de nou vasos diaris de mitjana.<ref name= Brotons>{{ref-llibre|cognom= Brotons |nom= Ròmul |títol= El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé)|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878|editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2010 |pàgines=54-56 |isbn= 978-84-7246088-1 |ref= }}</ref>
 
L'any següent, Pemberton decidí vendre la fórmula per dos mil tres-cents dòlars a un home de negocis anomenat Asa Candler. Al cap de deu anys, i després d'una agressiva campanya publicitària, ja era una de les begudes més populars a tots els Estats Units i Canadà i van obrir-se diverses envasadores als Estats Units.<ref name="Brotons">{{ref-llibre|cognom= Brotons |nom= Ròmul |títol= El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé)|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5878|editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2010 |pàgines=54-56 |isbn= 978-84-7246088-1 |ref= }}</ref>
Més tard, un grup d'advocats compraren l'empresa i feren que Coca-Cola arribés a tot el món. Des d'aquí l'empresa es va convertir en The Coca-Cola Company.
[[Fitxer:Coca-cola 50cl white-bg.jpg|thumb|285x285px|Ampolla de plàstic de 50 cl.]]
 
[[Fitxer:Coca-Cola Bottles Glass Bottles.jpg|thumb|215x215px|Paquet de quatre ampolles de vidre de 33 cl.]]
[[Fitxer:Commercial. At the Coca Cola Plant BAnQ P48S1P06539.jpg|thumb|Embotellament de la Coca-Cola Canada Ltd 8 gener 1941 [[Mont-real]], [[Canadà]].]]
El distintiu saborgust ade cola ve en la seva majoria de la barreja de sucre i olis de taronja, llimona i vainilla. Els altres ingredients canvien el saborgust només lleugerament. En alguns països, com Estats Units i Argentina, Coca-Cola és endolcida amb xarops de blat anomenat tècnicament fructosa. A Mèxic i Europa, Coca-Cola segueix usant sucre. Tot i que recentment es legislà a Mèxic durant el mandat de l'expresident conservador Vicent Fox, a favor de permetre l'ús de fructosa per endolcir les begudes com Coca-cola, a causa del fet que és molt més barata, alhora provocà una onada de protestes camperoles a tot Mèxic i hi hagué algunes vagues,; aquestes mesures no van evitar que la legislació mexicana donés marxa enrere.
 
Durant anys la [[cocaïna]] va ser un component fins que a principis del [[segle XX]] es va retirar de la fórmula en previsió de les lleis que prohibirien la venda i ús de la cocaïna.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Freye |nom=Enno |cognom2=Levy |nom2=J. V. |títol= |url= http://books.google.cat/books?id=OTAlolM3XlwC&pg=PA16&dq=coca+cola+cocaine&hl=ca&ei=RPSQTdO5G8PssgbdkKyZCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFQQ6AEwCQ#v=onepage&q=coca%20cola%20cocaine&f=false |llengua=anglès |editorial=Springer |data=2009 |pàgines=p.17 |isbn=9048124476}}</ref> La pàgina web de la companyia declara que "Coca-Cola no conté cocaïna o una altra substància perjudicial, i la cocaïna mai ha estat un ingredient de Coca-Cola". Això es deu al fet que moltes persones creuen que el nom de la marca deriva de la cocaïna quan realment el nom refereix als principals ingredients en la fórmula original.
Una altra polèmica substància relacionada amb la Coca-cola és la cafeïna. El contingut de cafeïna de Coca-Cola ha estat objecte de diversos judicis des dels anys 1920. Però una ampolla de 235ml conté 23mg de cafeïna, mentre que 235ml de cafè comú, no descafeïnat, en contenen entre 61 i 164mg. Tot i que no significa que perquè el cafè tingui més cafeïna proporcionalment que la Coca-Cola, aquesta no sigui perjudicial.
Avui dia la Coca-Cola és manufacturada com xarop i subministrada a diverses franquícies les qualsque la reconstitueixen, embotellen i distribueixen.
 
== Recepta ==
Essència de llimona: 0,88 g.
Essència de nou moscada: 0,07
Essència de càssia (canyella de la Xina): 0,20 g (La Càssia és un arbre originari de la Indial'Índia amb característiques medicinals)
Essència de coriandre: 0,01 g. (També anomenada Celiandre, és un condiment d'ús comú a la cuina mediterrània)
Essència de nerolí: 0,01 g. (S'obté per la destil·lació al vapor de les flors del taronjertaronger amarg)
Essència de llima: 0,27 g.
 
 
== Salut ==
Ha tingut diverses acusacions al llarg de la seva història d'ésser nociva,. perPer exemple, enel 1954 la legislació francesa arribà a prohibir-la, tot i que aquesta prohibició no fou molt permanent.
 
La Coca-Cola Zero que es ven a Mèxic conté un ingredient que la dels Estats Units i la Unió Europea (més curosos amb els seus estàndards de qualitat) no conté: el Ciclamat de Sodi. Als Estats Units es va prohibir perquè estudis varen demostrar que produeix càncer. Avui està en debat si es legalitza novament. Hi ha un llistat d'additius als aliments que es diu 'Generally Recognized as Safe' (GRAS), additius generalment reconeguts com segurs.
=== Obesitat i diabetis ===
 
Una de les principals preocupacions d'alguns consumidors és l'efecte que produeix el sucre que conté ([[diabetis mellitus]] i [[obesitat]]).; Ii és considerat com un dels motius de la baixa en la venda. Aquests problemes podrien solucionar-se parcialment si s'indiqués la ingesta màxima recomanada en els productes. També crida l'atenció d'alguns consumidors l'ús de certs edulcorants, per exemple l'ús de ciclamat de potassi que ha estat prohibit preventivament als Estats Units.
 
=== Corrosió ===
 
=== Moviment benestar ===
Possiblement com a resposta a la preocupació dels consumidors, Coca-Cola ha iniciat el "Moviment benestar". Es tracta d'una campanya que intenta orientar les persones a un consum més saludable. Per a això recalquen la necessitat d'hidratació del cos, de consumir una dieta equilibrada i de fer exercici (per exemple amb esports o danses).
 
Tanmateix, el màxim recomanable no s'hi indica ni en els seus productes ni està fàcilment a l'abast del consumidor., Tottot i que sí que posseeixen en el lloc de Moviment benestar una secció en la que es pot calcular la necessitat diària d'hidratació segons el pes, l'edat i el sexe de la persona, i segons l'exercici realitzat. I també al lloc de l'"Institut de Begudes per a la Salut i el Benestar" hi ha informació sobre ingesta diària admissible de certs ingredients.
 
== L'empresa ==
[[Fitxer:RepteCocacola.jpg|thumb|40.000 llaunes de Coca-cola, recollides el 31 de maig de 2014, tot fent un mosaic amb les lletres "Etiqueteu en català"]]
[[Fitxer:RepteCocacola CAT.jpg|thumb|RepteCocacola CAT]]
En l’àmbit català l’empresa ha suscitat molta polèmica per la seva negativa a etiquetar en llengua catalana tot i fer-ho en la totalitat de la resta de llengües europees de dimensions similars. Per tal de reivindicar els drets dels consumidors, el 12 de desembre delde 1993 la [[Plataforma per la Llengua]] va aconseguir fer un rècord Guiness en reunir més de 15.000 llaunes buides de Coca-Cola a la plaça de Catalunya de [[Barcelona]] amb les quals va construir un rètol gegant on es podia llegir la frase "Etiquetem en català". En aquella ocasió, l'organització va prendre el lema: "La Coca-Cola etiqueta en 135 idiomes d'arreu del món, i per què no en català?" per tal d'evidenciar el tracte excepcional que la multinacional de begudes feia envers el català respecte a la resta de llengües de la Unió Europea i dels països de tradició democràtica.<ref>{{ref-web|url=https://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/564|consulta=2 agost 2013|títol=15 anys de la primera acció de la Plataforma per la Llengua|editor=Plataforma per la Llengua|data= 11 desembre 2008}}</ref> El 2010, després de l’aprovació al [[Parlament de Catalunya]] del [[Codi de Consum de Catalunya]], amb el dret reconegut dels consumidor de rebre l’etiquetatge en català, la companyia encara no etiquetava en català. El dia 31 de maig de 2014, la [[Plataforma per la Llengua]], tot recordant l'acte del 12 de desembre de 1993, va recollir més de 40.000 llaunes de Coca-Cola, per fer un mosaic amb les lletres "Etiqueteu en català!" al bell mig de la plaça de Catalunya de [[Barcelona]], per exigir que la companyia acomplís la normativa i etiquetés en català després de més de 20 anys de demandes.<ref>{{ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/747684-letiquetatge-en-catala-a-foc-lent.html|consulta=1 juny 2014|títol=L'etiquetatge en català, a foc lent|editor=[[El Punt Avui]]|data=1 juny 2014}}</ref> Així mateix va fer un informe sobre la política lingüística de la companyia en referència al català.<ref>{{ref-web|url=https://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/4365/Informe_Coca-Cola_maig_2014.pdf |consulta=1 de juny 2014|títol=20 anys per l'etiquetatge en català |editor=Plataforma per la Llengua}}</ref>
 
== Coca-Cola Light ==
332

modificacions