Diferència entre revisions de la pàgina «Apendicitis»

cap resum d'edició
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
MeshNumber = C06.405.205.099 |
}}
L''''apendicitis''' és la inflamació de l'[[apèndix vermiforme|apèndix]], situat en el [[Cec (intestí)|cec]]. Normalment els casos d'apendicitis lleus es poden guarir sense [[cirurgia]],; no obstant això, la major part d'ells requereixen un procediment quirúrgic anomenat [[apendicectomia]], per tal d'extirpar l'apèndix inflamat. En casos sense tractament, l'índex de [[mortalitat]] és elevat, principalment a causa d'una [[peritonitis]] i un [[xoc sèptic]] quan l'apèndix inflamat es trenca.
 
== Epidemiologia ==
La taxa d'[[apendicectomia]] és aproximadament del 12% en homes i del 25% en dones. En la població en general les apendicectomies per una apendicitis apareixen en 10 de cada 10000 pacients cada any i les taxes de mortalitat són menors de 1 per cada 100 000 pacients des dels anys 70.
 
A escala mundial, la incidència d'apendicitis és molt menor en països en vies de desenvolipamentdesenvolupament, sobretot en algunes parts d' Àfrica i en grups de nivell socioeconòmic més baix. La tecnologia i la ciència han avançat molt i permeten un diagnòstic ràpid i eficaç de l'apendicitis. Tot i així, l'apendicitis éses diagnostica de forma errònia en un 15% desldels casos .<ref>{{Ref-llibre|cognom = Brunicardi,|nom = F|títol = El apéndice. Principios de cirurgía|url = |edició =8a ed.|llengua = |data = 2006|editorial = McGraw-Hill|lloc = |pàgines = |isbn = 9789701053737}}</ref>
 
== Fisiopatologia ==
La principal teoria de la [[fisiopatologia]] de l'apendicitis apunta cap a un taponament de la llum de l'apèndix. L'etiologia principal és el bloqueig de l'apèndix per femta, cossos estranys o, en rares ocasions, tumors.
 
L'augment progressiu de la pressió intraapendicular va ocloent per pressió externa primer els [[capil·lar limfàtic|capil·lars limfàtics]], després els [[capil·lar venós|venosos]], i al final, els [[capil·lars arterials|arterials]], conduint a una [[isquèmia]] que evoluciona a [[gangrena]] i posteriorment a perforació. La perforació condueix a una [[peritonitis]] i aquesta a la mort del pacient. Aquesta ruta de progressió de la malaltia s'interromp amb el procés quirúrgic.
 
== Simptomatologia ==
La simptomatologia de l'apendicitis és molt confusa sobretot en nens, dones en edat fèrtil i persones d'edat avançada. El seu diagnòstic a vegades és complicat de fer pels possibles diagnòstics diferencials que hi pot haver.
 
El primer símptoma que apareix és el dolor a la fossa ilíaca dreta. Aquest dolor comença de forma molt esporàdica i lleugera però a poc a poc es torna més sever i agut. Juntament amb aquest dolor, poden aparèixer [[nàusees]], [[vòmits]] i [[inapetència]].
 
El dolor que es presenta en un quadre d'apendicitis és fàcilment localitzable en un punt molt concret, anomenat  punt de McBurney.<ref>{{Ref-web|url = http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000256.htm|títol = Apendicitis|consulta = 14/07/2014|llengua = Castellà|editor = MedlinePlus|data = 18/07/2013}}</ref>
 
Aquest dolor pot empitjorar dia a dia, sobretot al caminar, tossir, etc. Alguns dels símptomes que també poden aparèixer són: [[febre]], escalfredscalfreds, [[femta]] dura, etc.
== Diagnòstic ==
El [[diagnòstic]] de l'apendicitis es basa en l'exploració física i en l'historial mèdic, completat amb [[anàlisi de sang]], [[anàlisi d'orina|orina]] i altres proves com les [[radiografia|radiografies]] simples d'[[abdomen]], en [[bipedestació]] i en [[decúbit]].
* Signe de Blumberg
* Signe de Psoas
El [[tacte rectal]] pot servir per a orientar el diagnòstic: si la paret dreta (on hi ha l'apèndix) està inflamada, és probable que el pacient tingui apendicitis. Les [[ecografies]] i les [[Doppler|ecografies-Doppler]] també oferixenofereixen informació útil per a detectar apendicitis, però en una quantitat gens menyspreable de casos (al voltant del 15%), especialment en aquells en un estat inicial sense líquid lliure intraabdominal, una [[ultrasonografia]] de la regió de la fossa ilíaca pot no revelar res d'anormal a pesar d'haver-hi apendicitis. Sovint, en una imatge ecogràfica pot distingir-se el que és apendicitis d'altres malalties amb signes i símptomes molt similars com per exemple la inflamació dels [[gangli limfàtic|ganglis limfàtics]] propers a l'apèndix. En situacions on hi ha una [[tomografia computada]] (TC) disponible, és el mètode preferit. Una TC correctament realitzada té una taxa de detecció (sensibilitat) per sobre del 95%. El que es busca en una TC és la falta de contrast en l'apèndix i signes d'engruiximent de l'apèndix, normalment >6mm. en una secció transversal; també poden haver-hi evidències d'inflamació regional, l'anomenat "greix desflecat". Les ecografies són especialment útils per a valorar les causes ginecològiques del dolor abdominal dret inferior en dones, ja que la TAC no és el mètode ideal en aquestes circumstàncies.
 
== Bibliografia ==
332

modificacions