Ernst Jünger: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- a Brasil + al Brasil, - a Brasil + al Brasil)
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 5:
Els seus pares foren el doctor Ernst George Jünger, professor de química, i Lily Karoline. Ernst s'uní als [[Wandervögel]] el 1911: un movimient juvenil que sostenia principis radicals posteriorment adoptats pel moviment [[hippie]], extremava l'esperit de la natura i la recerca dels boscos així com el respecte absolut per la vida animal. A més, a diferència d'aquests, tenyia el seu ideari d'una glorificació de la nació alemanya.
 
El 1913 — amb 18 anys — va allistar-se a la [[Legió Estrangera Francesa]], i va ser destinat a l'[[Àfrica]]. Aquesta experiència el marcà per sempre i va despertar la seva passió per a la guerra. Així, quan esclatà la [[Primera Guerra Mundial]], Jünger va ser un dels primers ena allistar-se. Va obtenir el 1918, poques setmanes abans de la fi de la guerra, la condecoració més alta que podia concedir l'Imperi Alemany, "[[Pour le Mérite]]", coneguda informalment com a "Blauer Max" al mèrit militar. Al moment de la seva mort, l'any 1998, n'era el darrer titular viu.
 
Fruit d'aquesta experiència fou la publicació — amb tan sols 25 anys — dels seus records de la guerra al llibre "Tempestes d'acer", un cant a la guerra pel que té d'"experiència interior", on malgrat això ni rebutja ni atenua la brutalitat de la guerra, que el va catapultar a la fama.
Línia 17:
Jünger passà una part de la [Segona Guerra Mundial]] com a militar al [[París]] ocupat, on a partir del [[1941]] freqüentà els salons literaris i de fumadors d'opi, així com la bohèmia parisenca, es deixà convidar pels oficials que començaven a rebel·lar-se contra [[Adolf Hitler]] i salvà la vida a tants jueus represaliats com va poder. ''«L'uniforme, les condecoracions i la brillantor de les armes, que tant he estimat, em produeixen repugnància»'', anotà al seu diari en assabentar-se de l'extermini progressiu dels jueus.
 
El [[1942]] fou enviat al Front Rus i el [[1944]], després del fracassat atemptat contra Hitler — en el qual hi participà — dimiteix del seu lloc a l'exèrcit. Durant la postguerra els seus llibres foren prohibits fins al [[1949]], però malgrat això aconseguí publicar ''"Der Frieden"'' (''La pau'') el [[1946]] a [[Amsterdam]], el [[1947]] ''"Atlantische Fahrt"'' (''Viatge Atlàntic'') i un any més tard ''"Aus der goldenen Muschel"'' (''La petxina d'or''). La prohibició de les seves publicacions el [[1949]] fou provocada per negar-se a omplir un formulari sobre la [[desnazificació]] a la [[zona d'ocupació britànica]]. Llavors es traslladà a [[Ravensburg]], a la [[zona d'ocupació francesa]].
 
Des dels anys 50, quan establí amistat amb [[Albert Hofmann]], el creador del [[LSD]], alguns dels llibres de Jünger tractaren de forma directa o indirecta l'experiència [[psicodèlic]]a. El [[1952]], després de la seva primera experiència amb l'LSD, escrigué ''"Besuch auf Godenholm"'' (''Visita a Godenholm''), i la seva publicació coincidí amb l'aparició de ''"Les portes de la percepció"'' d'[[Aldous Huxley]].
 
El seu altre gran llibre sobre el tema de les drogues és ''"Annäherungen. Drogen und Rausch"'', (''Apropaments. Drogues i ebrietat''), del [[1970]]. Aquesta obra, en la quèqual l'autor encunyà el terme ''[[psiconauta|psiconautes]]'' (navegants de la psique), exposa les nombroses experiències de Jünger amb diversos tipus de substàncies [[psicoactiu|psicoactives]], tant [[enteogènic|enteogèniques]] com [[estimulant]]s o [[opiaci|opiàcies]]. Cap al [[1977]] escrigué una altra de les seves obres més conegudes, ''"Eumeswil"'', on sobresurt la figura de l'''"anarca"'', personatge preconfigurat per [[Albert Camus]] al seu llibre ''"L'homme révolté"'' el [[1951]].
 
Un dels seus darrers textos és ''"Die Schere"'' (''La Tisora''), publicat el 1989, quan Jünger tenia ja 95 anys. De gran valor històric i literari són els seus diaris de la [[II Guerra Mundial]] ("Radiacions"). En l'actualitat es considera la seva obra com una de les majors contribucions a la literatura en llengua alemanya al segle XX.