Cir II el Gran: diferència entre les revisions

| nom = Cir II el Gran

| títol = "Rei de reis": rei dels [[imperi Persa|Pèrsia]], rei d'[[Anshan]], rei de [[Imperi neo-babilònicneobabilònic|Babilònia]], rei de [[Sumer]] i rei d'[[Imperi Accadi|Accàdia]].

| imatge = Olympic Park Cyrus.jpg

| regne = 559 aC-530 aC

| coronació = [[Anshan]], [[Pèrsia]]

|}}

'''Cir II el Gran''' (vers el [[600 aC]] - [[4 de desembre]] del [[530 aC]]) fou rei d'[[Anshan]] i ''rei de reis'' de l'[[imperi Persa]]. El seu nom en [[Grec antic|grec]] fou Κvρος i en antic [[persa]] Koros o Kurus (que potser voldiavoldria dir "com el sol"). Cir és la forma [[llatí|llatinitzada]] del [[grec]] Κύρος (Küros), que al seu tron deriva del [[persa|persa antic]] Kūruš. En [[Persa|persa modern]] s'anomena کوروش Kurosh. Vers l'[[etimologia]], els autors clàssics [[Ctèsies de Cnidos|Ctèsies]] i [[Plutarc de Queronea|Plutarc]] relacionaven el mot amb la paraula 'sol'. No obstant això, els autors moderns tendeixen a interpretar el mot com a 'jove' o ‘el que humilia als seu enemic en una disputa verbal’. L'epítet «el Gran» és emprat en les fonts greges, les quals també el denominen «el Vell» (o «el Major»), en contraposició al posterior [[Cir el Jove]].

Cir II fou el fill i successor de [[Cambises I d'Anshan|Cambises I]] i d'una princesa [[mede]] de nom [[Mandana]] de Mèdia]], filla d'[[Astíages de Mèdia]], que per tant era el seu avi. Cir va tenir dos fills, Cambises (rei Cambises II) i Smerdis; i diverses filles, de les quals la més coneguda és [[Atossa]] que es va casar amb [[Darios I el gran]] i fou mare de [[Xerxes I de Pèrsia]]. Va accedir al tron al tomb delsde la 40 anysquarantena. En circumstàncies desconegudes va assolir la direcció de les tribus perses que tenia fins aquells moments el seu cosí [[Arsames de Pèrsia|Arsames]]. Va establir llavors la seva capital a [[Pasargada]].

[[Fitxer:Sebastiano Ricci 018.jpg|thumb|250pxesquerra|''La infància de Cir, rei de Pèrsia''. ([[Sebastiano Ricci]] ([[1659]] – [[-1734]]). ]]

Els antecessors de Cir lideraven els grups perses establerts en la zona muntanyosa situada a l'est de l'antic [[regne d'Elam]] (situat al sud-est de l'actual [[Iran]]) des d'inicis del segle VII aC, sota el domini d'[[Aquemenes]] (llegendari fundador de la [[dinastia aquemènida]]). Ostentaven el títol de "rei d'[[Anshan]]", ciutat de forta tradició elamita, i des del segle VI eren [[vassall]]s del regne de MediaMèdia. La residència real de Cir se situà a [[Pasargada]], prop d'[[Anshan]]; no obstant això, és probable que ja s'emprés [[Susa (Iran)|Susa]], un altre antic centre urbà situat al nord-oest d'[[regne d'Elam|Elam]], com a capital alternativa.

[[Fitxer:Behistun Inscription Eger.png|thumb|150px|esquerra|Contingut de la [[inscripció de Behistun]] ]]

Abans de retornar a la capital, un lidianlidi anomenat Pacties va tenir la confiança de Cir per enviar el tresor de CressusCres a Pèrsia. Tanmateix, poc després de la sortida de Cir, [[Pacties]] va contractar mercenaris i va provocar una revolta a Sardes contra el general [[sàtrapa]] persa de Lídia, [[Tàbal]]. Cir va enviar [[Mazares]], un dels seus comandants, per atenuar la insurrecció però va demanar que Pacties retornés viu. A l'arribada de Mazares, Pacties fuig a [[Jònia]], on havia contractat més mercenaris. Mazares va fer anar les seves tropes al país [[Grècia|Grec]] i va sotmetre les ciutats de [[Magnèsia del Meandre|Magnesia]] i [[Priene]], on Pacties va ser capturat i fet tornar a Pèrsia per a ser castigat.

Mazares va continuar la conquesta d'Asia Menor però va morir per causes desconegudes durant la seva campanya a Jònia. Cir va enviar [[Harpagos]] per completar la conquesta d'Asia Menor. Harpagos va capturar [[Lícia]], [[Cilícia]] i [[Fenícia]], fent servir la tècnica de [[moviments de terres]] per trencar els murs de les ciutats assetjades, un mètode desconegut per als grecs. Va acabar la seva conquesta de l'àrea el 542 aC i va retornar a Pèrsia.<ref name="harpagus"/>

Cap a l'any 540 aC, Cir va capturar [[Regne d'Elam|Elam]] i la seva capital, [[Susa (Iran)|Susa]].<ref>{{ref-web|url=http://www.achemenet.com/ressources/enligne/arta/pdf/2004.003-Tavernier.pdf |títol=Some Thoughts in Neo-Elamite Chronology|cognom=Tavernier|nom=Jan|pàgines=27}}</ref> La crònica de Nabònides recull que, abans de les batalles, Nabonidus havia demanat culte a les estàtues de les ciutats de fora de Babilònia per a ser portades a la capital, suggerint que el conflicte havia començat possiblement l'hivern de 540 aC.<ref>Kuhrt, Amélie. "Babilònia des de Cir fins a Xerxes", en ''La Història Antiga de Cambridge: Vol Iv - Pèrsia, Grècia i la Mediterrània Occidental'', pàg. 112-138. Ed. John Boardman. Premsa d'Universitat de Cambridge, 1982. ISBN 0-521-22804-2</ref> Prop del començament d'[[Octubre]], Cir va lluitar a la [[batalla d'Opis]] prop de l'estratègica ciutat riberenca d'[[Opis]] al [[Tigris]], al nord de Babilònia. L'exèrcit babilònic va continuar, i el 10 d'octubre, Sippar va ser capturat sense batalla, amb poca o cap resistència de la població.<ref>La crònica de Nabònides, [http://www.livius.org/cg-cm/chronicles/abc7/abc7_nabonidus3.html 14].</ref> És probable que Cir participés en negociacions amb els generals babilònics per a obtenir un acord per part seva i així evitar una confrontació armada.<ref>Tolini, Gauthier ''Quelques éléments concernant la prise de Babylone par Cyrus'', París. "´És probable que hi haguessin converses entre Cir i els caps de l'exèrcit babilònic per a obtenir una rendició sense recórrer a l'enfrontament armat". [http://www.achemenet.com/ressources/enligne/arta/pdf/2005.003-Tolini.pdf p. 10] (PDF)</ref> Nabonidus estava a la ciutat i va fugir ràpidament cap a la capital, [[Babilim]], que no havia visitat en anys.<ref>The Harran Stelae H2 - A, i la [[crònica de Nabònides]] (Dissetè any) mostren que Nabonidus havia estat a [[Babilim]] abans del 10 d'octubre de 539, perquè ja havia retornat d'Harran i havia participat en l'Akitu de Nissanu 1 [4 d'abril], 539 aC).</ref>