Diferència entre revisions de la pàgina «Goigs»

372 octets eliminats ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +[[, - ]] +]]))
Etiqueta: categories suprimides
Els '''goigs''' són composicions [[poesia|poètiques]], de caràcter [[cultura popular|popular]], que es canten a la [[Mare de Déu]], a [[Crist]] o als [[sant]]s.<ref>{{GEC|0186360}}</ref> Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de [[festa major]], un [[aplec]], una [[Processó religiosa|processó]]... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a [[pregària]] per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.
 
 
==Altres accepcions==
D'altra banda, la paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. N'existeixen, sembla, des del [[segle XVI]], però els més antics que es conserven són del XVII. Són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20&nbsp;cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla –formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada– emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música, que no apareix impresa fins al [[segle XVIII]].
 
La [[cultura catalana]] és el marc on aquest gènere ha nascut, i on s'ha desenvolupat sense interrupció al llarg dels segles fins als nostres dies, essent un testimoni més de la pervivença i de la unitat de la llengua catalana. No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi –o hagi disposat fins a temps recents– de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa.
 
 
==Col·leccionisme i estudi==
Aquesta florida de fulls de goigs ha donat peu, ja des de la [[Renaixença catalana]], al seu col·leccionisme i al seu estudi. Algunes biblioteques posseeixen àmplies col·leccions de goigs. En destaquen la [[Biblioteca de Catalunya]], la [[Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona]], la [[Biblioteca de Montserrat]] i l'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]].
 
El fenomen dels goigs dóna peu a estudis en disciplines diverses: la literatura i música populars, l'antropologia cultural, la història de la impremta...
 
== El contingut dels goigs ==
 
 
===Forma poètica===
 
[[Fitxer:Goigs a la Mare de Déu de Bruguers.jpg|thumb|dreta|200px|Ceràmica dels goigs a la [[Mare de Déu de Bruguers|Mare de Déu de]][[Bruguers (Gavà)|Bruguers]]]]
 
Els goigs dedicats a sants solen descriure'n la vida, el martiri i els seus miracles, i en demanen la protecció per a una localitat o una professió, o contra una malaltia concreta. Entre les advocacions amb més popularitat hi han [[sant Roc]] i [[Sant Sebastià màrtir|sant Sebastià]], contra la pesta; santa Llúcia, per la vista, o sant [[Blai de Sebaste]] pel mal de coll. Pel que fa a les advocacions patrones de gremis o professions, a tall d'exemple sant Eloi dels ferrers i joiers, sant Isidre dels pagesos, [[Benet de Núrsia|sant Benet]] dels bibliotecaris...
 
 
===Lletres, músiques i il·lustracions===
La gran majoria de goigs ens han arribat de manera anònima, i probablement són obra d'autors populars o poc rellevants. Però també hi ha hagut poetes d'anomenada que han conreat aquest gènere: Francesc Vicent Garcia (el [[Francesc Vicent Garcia i Torres|Rector de Vallfogona]]), [[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]], [[Joan Maragall i Gorina|Joan Maragall]], Mn. [[Pere Ribot i Sunyer|Pere Ribot]], [[Osvald Cardona]]... A [[Catalunya]] també hi ha hagut dones que han participat d'aquest gènere com ara [[Clementina Arderiu]].
 
Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text. El boix o xilografia ha estat la manera tradicional com s'ha reproduït la imatge. Quan la tècnica ho ha permès, també s'ha usat la calcografia, la fotografia, el dibuix... Entre els artistes contemporanis que han excel·lit a donar imatges als goigs podem esmentar [[Enric Cristòfor Ricart i Nin|Enric C. Ricart]], [[Josep Obiols i Palau|Josep Obiols]], Antoni Gelabert, [[Antoni Ollé Pinell]], [[Josep Maria Subirachs i Sitjar|Josep M. Subirachs]]...
 
 
== Influències i esdeveniments exòtics ==
A [[Sardenya]] hi ha cançons tradicionals com els "goigs", que al nord es diuen "gosos" (semblant al castellà "Gozos"), i al sud "goggius" o "coggius" semblant al català, en alguns països de la zona de [[Nuoro]] es diuen ''cobla'' (en català)<ref>[http://sabertula.it/testi/57-preghiere/80-l-eco-di-seunis-gosos.html. (Article en italià)]</ref>
Els textos estan en [[logudorès]], [[campidanès]], [[sasserès]], [[gal·lurès]] i [[alguerès]]<ref>[http://www.regione.sardegna.it/messaggero/2005_aprile_13.pdf. (Article en italià)]</ref>
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
{{Commonscat}}
 
[[Categoria:Gèneres poètics]]
[[Categoria:Catolicisme]]
[[Categoria:Tradicions de Catalunya]]
[[Categoria:Literatura religiosa]]
Usuari anònim