Art Nou Català: diferència entre les revisions

Exposició d’art que es va presentar al juliol de 1915 al Centre Català de Sabadell, promoguda per [[Joaquim Folguera]], [[Santiago Segura i Burguès|Santiago Segura]] i [[Miquel Poal Armengol]]. Tenia com a objectiu difondre les idees i l’art noucentistesdel [[Noucentisme]] a les anomenades segones ciutats. Hi van participar alguns dels artistes més destacats de la generació anterior, com [[Marià PidelasserraPidelaserra i Brias|Marià Pidelaserra]] o [[Joaquim Mir i Trinxet|Joaquim Mir]], juntament amb els artistes més representatius del moviment. També hi van ser presents membres dels grups de [[Les Arts i els Artistes]] i del [[Gremi d’Artistes de Terrassa]], representat per [[Rafael Benet i Vancells|Rafael Benet]], [[Antoni Badrinas i Escudé|Antoni Badrinas]], [[Joan Duch i Agulló|Joan Duch]] i l’escultor [[Josep Armengol i Carrera|Josep Armengol]].

L’exposició, que va esdevenir un dels actes més representatius del noucentisme català, es va complementar amb una sèrie de conferències paral•leles que es van presentar a la sala d’actes de l’Ajuntament de Sabadell entre l’agost i el setembre del mateix any. El cicle el va obrir [[Eugeni d'Ors i Rovira|Eugeni d’Ors]], artífex de les idees del moviment noucentista, amb la conferència “L’Art Nou”, que es va publicar a la revista ''[[Vell i nou|Vell i Nou]]''. El seguiren [[Feliu Elias i Bracons|Feliu Elias]] (“El valor de l’impressionisme”), [[Joaquim Torres Garcia-García]] (“L’evolució de la pintura a Catalunya en el darrer quart de segle”), [[Joan Aragay]] (“L’art català contemporani, la seva herència i el seu llegat”) i [[Martí Casanovas]]. Estava prevista, encara, una darrera conferència de [[Joaquim Folch i Torres]], titulada “El lloc de la pintura entre les arts plàstiques”, que finalment no es va fer.

Igualment, Joaquim Folguera va publicar al ''Diari de Sabadell'' el ''Manifest d’Art Nou Català'' i dotze ''Acotacions'' titulades ''L’art nou'', en les quals proposava a la ciutat de Sabadell i als seus artistes que seguissin la nova estètica i destacava els artistes que, segons ell, n’eren els referents, com [[Francesc d’Assísd'Assís Galí i Fabra|Francesc d'Assís Galí]], [[Josep Aragay i Blanchart|Josep Aragay]], [[Joaquim Torres-García]] o [[Josep Obiols i Palau|Josep Obiols]]. La revisa ''Ars'' de Sabadell també va publicar articles sobre l’exposició.

Simultàniament, l’Acadèmial’[[Acadèmia de Belles Arts de Sabadell]] va organitzar una altra exposició dels artistes de la ciutat a l’antic teatre de la [[Lliga Regionalista]], de caràcter més acadèmic. Es tractava d’una reacció i confrontació amb les idees que l’Artl’''Art Nou Català'' volia transmetre i hi van participar [[Joan Vila Cinca]], [[Joan Vilatobà i Fígols|Joan Vilatobà]], [[Joan Figueras i Soler|Joan Figueras]] Soler, [[Antoni Estruch i Bros|Antoni Estruch]] Bros, [[Antoni Vila Arrufat]] i [[Rafael Durancamps i Folguera|Rafael Durancamps]], entre d’altres.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Vila Arrufat|nom = Antoni|article = Les belles arts a Sabadell|publicació = Anuari del Museu de Sabadell|url = |data = 1934|pàgines = 33-49}}</ref>

* [[Manolita Piña]] de Rubies