|
[[Fitxer:Siege of Tunis, eighth crusade.jpg|right|200px|thumb|Il·lustració del [[Setge de Tunis]]]]
La '''vuitena croada''' és una campanya de [[Lluís IX]] de França adreçada contra el regne de Tunísia.
*
== Situació al Pròxim Orient ==
Els [[mongols]] havien posat en perill el poder del [[Soldanat mameluc del Caire]] després de la [[setena croada]], però derrota a la [[Batalla d'Ayn Jalut]] el [[1260]], vençuda pel general [[Bàybars I|Baibars]] a les ordres del soldà [[Qútuz]], va canviar la situació. Esdevingut soldà, Baibars va desfermar una ofensiva general contra els territoris romanents del [[Regne de Jerusalem]] dels llatins.
== La croada ==
Els Papes [[Alexandre IV]], [[Urbà IV]] i [[Climent IV]] convoquen una croada per aturar [[Bàybars I]], però la [[Guerra de Sicília (1264-1268)|guerra de conquesta]] de [[Carles d'Anjou]] contra els [[Regne de Sicília|reis de Sicília]], sostinguda pel seu germà el rei Lluís, retarda la preparació de la croada i canvia el seu destí natural. Així, mentre que [[Jaume el Conqueridor]] tramet els seus fills bastards [[Ferran Sanxis de Castre]] i [[Pere Ferrandis]], que res [[Croada de Jaume I|no obtenen a Acre]], Lluís recull la majoria de la noblesa francesa (Carles d'Anjou, [[Robert II d'Artois]], [[Teobald II de Navarra]], [[Joan I de Bretanya]]...) a [[Aigües Mortes]] per salpar cap a Tunísia el [[4 de juliol]] de [[1270]],<ref>{{en}} George Procter, ''[http://books.google.cat/books?id=LAcMAAAAYAAJ&pg=PA428&dq=eigth+crusade&hl=ca&ei=ktooTOjqAsuPOJi3qe8C&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false History of the crusades: their rise, progress, and results]'', p.429</ref> destí que clarament beneficiava la posició de Carles d'Anjou com a nou rei de Sicília. L'establiment d'un rei cristià a Tunísia hauria afavorit, sens dubte, noves expedicions a Egipte.
Després d'una pausa a Sardenya, Lluís va desembarcar a Tunísia i va posar setge a la capital Tunis (15-24 de juliol de 1270)
Contra les esperances dels croats, el soldà tunisenc al-Mustansir no es va fer cristià, sinó que es va aprestar a la defensa, demanant socors a Baibars.
Llavors va esclatar una epidèmia entre els assetjants que va matar el rei Lluís i el seu fill [[Joan Tristany]] (25 d'agost). El seu successor, [[Felip III]] era massa jove i estava també malalt, de manera que Carles d'Anjou va prendre el comanament.
Va seguir el setge fins que el soldà va pagar una indemnització de 210.000 unces d'or (30 d'octubre), moment en què els francesos aixequen el setge.
==Referències==
{{referències}}
== Bibliografia ==
{{Commonscat|Eighth Crusade}}
* {{es}} Christopher Tyerman, ''Las guerras de Dios''. Ed, Critica, 2006
* {{en}} George Procter, ''[http://books.google.cat/books?id=LAcMAAAAYAAJ&pg=PA428&dq=eigth+crusade&hl=ca&ei=ktooTOjqAsuPOJi3qe8C&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false History of the crusades: their rise, progress, and results]''
[[Categoria:Guerres de les Croades|Croada 8]]
| 