Théâtre du Soleil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Le_portail_d%27entr%C3%A9e.jpg|thumb|El Teatre del Sol de Mnouchkine [[creativitat|crea]] i [[Assaig (arts escèniques)|assaja]] a ''la Cartoucherie'', situada al [[bosc de Vincennes]], al districte dotzè de París]]
[[Fitxer:Ariane1986.jpg|thumb|Ariane Mnouchkine en una conferència, l'any 1986]]
El '''Théâtre du Soleil''' (en català, '''''Teatre del Sol''''') és una [[companyia de teatre]] que [[Ariane Mnouchkine]] va fundar en [[1964]] amb Philippe Léotard, Jean-Claude Penchenat, Roberto Moscoso i Françoise Tournafond. Actualment treballa a ''la Cartoucherie'', una antiga fàbrica d'armament reconvertida per ells, a [[París]], on presenten també altres companyies. Està registrada com una [[cooperativa de producció]] participativa, sense cap mena de jerarquia i tots els membres que la composen, setanta l'any 2009, cobren el mateix salari.<ref name=patri/>
La companyia ha construit una [[ètica]] pròpia, lligada a la noció de "grup de teatre" semblant a una [[tribu]] o [[família]] i en el seu compromís per tractar sota un angle universal i [[intercultural]] els grans temes [[humans]] i [[polític]]s. Privilegia el treball col·lectiu i explora nous mètodes de funcionament basats en el [[teatre físic]] i la [[improvisació teatral]], tenint ja des del seu inici com objectius el d'establir noves relacions amb el [[espectador|públic]] i el de fer un teatre popular, en el sentit de diferenciar-se del burgès, de [[qualitat]]. És la primera companyia de [[teatre]] a la qual la [[directora de teatre|directora]], Ariane Mnouchkine, obre la porta al públic i recull ella mateixa els tiquets d'entrada mentre van entrant. A més, la companyia permet al públic assistir a les sessions de maquillatge i ofereix menjar, típicament escudella.<ref>Simon David Murray, John Keefe, ''Physical theatres: a critical introduction''. Taylor & Francis, [[2008]]. ISBN 9780203012826 {{en}}</ref><ref>Jean-Paul Labourdette, ''Paris Spectacles'', Petit Futé, [[2007]], 262 pàgines, pàg. 148 (''Théâtre du Soleil'') {{fr}}</ref>
Els espectacles del Teatre del Sol sempre han estat compromesos d'una manera o altra, amb un apunt crític sobre la seva època, buscant tenir una veritable funció [[social]] i aportant una dimensió [[humanista]] i política en el sentit noble del terme. Per exemple, al seu major èxit, ''1789'', de [[1970]], proposava que la revolució francesa va ser un efecte de la pobresa, i Mnouchkine va fer una vaga de fam en [[1995]] contra les massacres de [[Bòsnia-Herzegovina]]. En [[1997]] van presentar ''Et soudain, des nuits d'éveil'', sobre l'ocupació del [[Tíbet]] per la [[Xina]]; en [[2003]] van muntar ''Le Dernier Caravansérail'' narrant la vida quotidiana a [[Afganistan]]; en [[2005]] ''Le Dernier Caravansérail (Odyssées)'' es basava en cartes reals recollides per ells mateixos a camps de refugiats de tot el món; en [[2009]] ''Les Ephemeres'' pregunta al públic què faria si la humanitat sencera hagués de morir en tres mesos.<ref>Oscar Brockett, ''History of the Theatre'', Foundation Edition, Allyn & Bacon, [[2007]].{{en}}</ref><ref name=patri>Patricia Cohen, ''Troupe’s Communal Vision Includes Lunch'', New York Times, 5 de juliol de [[2009]]. {{en}}</ref>
==Referències==
| |||