Diferència entre revisions de la pàgina «Botànica»

3 octets eliminats ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- han sigut + han estat))
== Abast i importància de la botànica ==
[[Fitxer:Jardinbotanicodevalencia400.JPG|thumb|Estany del [[Jardí Botànic de València]]]]
Com per a altres formes de vida, la vida de lesdels organismes vegetals pot ser estudiada des de diferents perspectives, des de la [[molecular]], a la [[genètica]], passant per l'estudi específic de la ultraestructura organul·lar i cel·lular i l'anatomia tissular, l'organografia (anatomia macroscòpica), la [[geobotànica]] i l'[[ecologia vegetal]]. En cadascun d'aquests nivells, el botànic pot detenir-se en la classificació, l'estructura anatòmica, o les funcions (fisiologia) de les plantes.
 
Històricament, la Botànica abasta tots els organismes que no eren considerats animals. Entre aquests estanhi ha els fongs (estudiats per la [[Micologia]]), els bacteris (estudiades en paral·lel per la [[microbiologia]]), i les algues (estudiats per la [[Ficologia]]). Les algues, els fongs i els bacteris ja no són considerats mai plantes, però en el cas de les últimes ningú discuteix que són matèria per a la Botànica.
 
Quin és el significat de la ciència botànica? Els distints grups de vegetals participen de manera fonamental en els cicles de la [[biosfera]]. Plantes i [[alga|algues]] són els productors primaris, responsables de la captació d'energia solar de la qual depèn tota la vida terrestre, de la creació de matèria orgànica i també, com subproducte, de la generació de l'[[oxigen]] que inunda l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] i justifica que gairebé tots els organismes treguin avantatge del [[metabolisme]] aerobi.
 
=== Per a alimentar el món ===
Gairebé tot el que mengem prové de les plantes, ja sigui de forma directa com a aliments bàsics com [[fruita]] i [[verdura]], o indirectament a través de bestiar, que és alimentat per les plantes que componen el [[farratge]]. En altres paraules, les plantes són la base de tota la cadena alimentària, formant el que ecòlegs anomenen el primer nivell tròfic. Entendre com les plantes produeixen el que mengem és important conèixer el seu paper per a ser capaços d'alimentar alel món i proveir seguretat alimentària per a futures generacions. No totes les plantes són beneficioses als humans,; les males herbes són considerades perjudicials per a l'[[agricultura]] i la botànica proveeix ciència bàsica per a mitigar el seu impacte.
 
L'[[etnobotànica]] és l'estudi del paper que juguen les plantes en les [[Societat|societats]] humanes.
[[Gregor Mendel]] va col·locar les bases de genètica dels seus estudis en les plantes.<ref name="mendel">{{ref-llibre |cognom=Mawer |nom=Simon |títol=Gregor Mendel: planting the seeds of genetics |url=http://books.google.es/books?id=CAchAQAAIAAJ&q=Gregor+Mendel&dq=Gregor+Mendel&hl=ca&sa=X&ei=PUBRT-zZCceK0AXcwfH7Cw&ved=0CEAQ6AEwAg |editorial=Abrams & Chicago's Field Museum|lloc=Chicago |data=2006 |isbn=9780810957480|llengua=anglès}}</ref>
 
Les plantes són organismes convenients en els quals els processos fonamentals de la vida (com divisió cel·lular i síntesi proteica, per exemple) poden ser estudiades sense els dilemes ètics d'estudiar animals i éssers humans. La lleis genètiques de l'herència van ser descobertes d'aquesta manera per [[Gregor Mendel]], qui estava estudiant la manera en què s'hereta la forma del pèsol. El que Mendel va aprendre de l'estudi de plantes ha arribat tanben lluny incidint en els beneficis extra de la botànica. Addicionalment, [[Barbara McClintock]] va descobrir 'gens saltadors' en l'estudi del [[blat de moro]]. Són exemples per a demostrar com l'estudi de la botànica ha dut una importància per a l'enteniment dels processos biològics fonamentals.
 
=== Per a subministrar remeis medicinals i matèries vegetals ===
[[Fitxer:HerbPrepLG.jpg|thumb|Elaboració d'un herbari]]
Moltes de les nostres medicines i algunes drogues, com el [[cannabis]], la [[cafeïna]], i la [[nicotina]] vénen directament del regne vegetal. L'[[aspirina]], que originalment va venir de l'escorça de [[salze]], n'és un exemple. Pot ser que hi hagi moltes plantes que puguin proveir de [[Medicament|medicaments]] que alleugin malalties en el futur però que encara estan sense investigar i descobrir. Estimulants populars com el [[cafè]], la [[xocolata]], el [[tabac]], i el [[te]] també vénen de plantes. Moltes de les begudes alcohòliques deriven de la fermentació de fruits, com el [[llúpol]] i el [[Raïm (fruit)|raïm]].
 
Les plantes també ens proveeixen de molts materials, com el [[cotó]], la [[fusta]], el [[paper]], el [[lli]], [[Oli vegetal|olis vegetals]], alguns tipus de [[Corda|cordes]] ([[jute]], [[Stipa tenacissima|espart]]) i [[cautxú]] natural. La producció de [[seda]] no seria possible sense el cultiu de la plantes de [[morera]]. La [[canya de sucre]], la [[colza]], la [[soia]] i altres plantes amb un important contingut de [[sucre]] [[Fermentació|fermentable]] o oli han estat recentment utilitzades com a font per a l'obtenció de [[Biocombustible|biocombustibles]], que són una alternativa important als [[Combustible fòssil|combustibles fòssils]].
* [[Líquen]]s, sensibles a les condicions atmosfèriques, tenen un ús extensiu com indicadors de [[contaminació]].
 
En moltes maneres diferents, les plantes poden actuar una mica com canaris -com donant senyals primerenques d'avís- alertant-nos dels importants canvis en el nostre ambient. En addició a aquestes raons pràctiques i científiques, les plantes són summament valorades en la recreació per a milions de persones que gaudeixen l'ús de les plantes tots els dies en la [[jardineria]], l'[[horticultura]] i la [[gastronomia]].
 
== Història ==
La història de la botànica sembla arrencar de temps molt llunyans: és possible que els [[ésser humà|humans]] del [[Paleolític]] tinguessin coneixements empírics sobre les propietats medicinals, comestibles o [[verí|metzinoses]] dels vegetals de l'indret on sojornaven i que d'una manera o una altra passessin als agricultors del [[neolític]] acompanyats de nocions elementals de [[fisiologia]] ([[germinació]], canvis associats a la [[temperatura]], [[humitat]], acidesa del [[Sol (geologia)|sòl]], etc.). De tota manera, i per la seva proximitat a la molt pràctica intenció d'obtenir aliment, l'estudi de les plantes és un dels quals han deixat rastres més antics. Els primers escrits dels que se'n té notícies van ésser registres de plantes alimentoses o medicinals, per exemple, el Llibre de jardineria de [[Marduk-Apal-Iddina II]] ([[segle VIII aC]]), rival de [[Sargon II]] d'[[Assíria]] i governant de [[Babilònia]], que tracta de les plantes comestibles, farratgeres, medicinals o ornamentals que es conreaven en aquell temps a [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]].
 
Un primer interès científic, o més aviat filosòfic, hoel trobem en [[Empèdocles]] d'[[Agrigent]] (490-430 aC), el representant més conegut de l'[[Escola Pitagòrica]]. Va explicar que les plantes no només tenen ànima, sinó també alguna forma de sentit comú perquè, per molt que les destorbem, insisteixen en la seva intenció i creixen cap a la llum. Empèdocles també va assenyalar que el cos d'una [[planta]] no forma un tot integrat, com el d'un [[animal]], sinó que sembla com si cada part visqués i cresqués pel seu compte. Ara expressaríem la mateixa idea en termes de desenvolupament obert o indeterminat.
 
[[Aristòtil]] (384-322 aC) va escriure extensament sobre animals, però no sobre plantes. [[Teofrast]] (372-287 aC), un poc més jove, va anar el seu deixeble i heretoheretà d'ell l'adreça del Liceu, a més de la seva biblioteca. Teofrast va deixar dues obres importants que se solen assenyalar com l'origen de la ciència botànica: ''Recerca sobre les plantes'' (9 llibres) i ''Sobre les causes de les plantes'' (6 llibres).<ref name="GEC">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0065594 Enciclopèdia Catalana] {{ca}}</ref> Sobre aquesta temàtica, l'obra de Teofrast és la més important des de l'Antiguitat fins a l'[[edat mitjana]].
 
Els [[Antiga Roma|romans]] abordaven tot amb un sentit més pràctic, menys emparentat amb la ciència pura que amb l'enginyeria o la ciència aplicada. Aquest caràcter pràctic ho trobem en l'obra de [[Plini el Vell]] (23-79), ''[[Naturalis Historiae]]'' (Història Natural), on l'atenció prestada a les plantes és per una altra part molt limitada. La mateixa orientació pràctica anima l'obra de [[Dioscòrides Pedaci]] (segle I), metge grec al servei de l'exèrcit imperial romà, l'obra del qual Περί ύλης ιατρικής o ''De materia medica'' està dedicada, com el seu títol indica, a les fonts dels medicaments. No té res a veure amb l'obra de [[Teofrast]], que és una veritable enciclopèdia botànica.
En el món musulmà destaca el [[Kurds|kurd]] [[Abū Ḥanīfa Dīnawarī]] (828-896) considerat el fundador de la botànica àrab gràcies a l'obra ‏كتاب النبات ''Kitāb an-nabāt'' o ''Llibre de les plantes'' on descriu almenys 637 plantes, discuteix el desenvolupament vegetal des de la germinació fins a la mort, descrivint les fases del creixement i la producció de flors i fruits.<ref name=Fahd-815>{{ref-llibre |cognom=Fahd|nom=Toufic|capítol=Botany and agriculture|pàgines=815| cognom2=Morelon |nom2=Régis |coautors=Rashed, Roshdi |any=1996 |títol=Encyclopedia of the History of Arabic Science |volum=3 |editorial=Routledge |isbn=0415124107|llengua=anglès}}</ref>
 
L'obra de Teofrast ''Historia Plantarum'' va servir com un punt de referència durant diversos segles i va ser ampliada vers l'any [[1200]] per [[Giovanni Bodeo da Stapelio]], qui va afegir comentaris i dibuixos. En aquest mateix segle, el biòleg [[Al-Ándalus|andalusí]] [[Abu al-Abbas al-Nabati]] va desenvolupar un [[mètode científic]] per a la botànica, introduint tècniques empíriques i experimentals per a les proves i descripcions de les [[Planta medicinal|plantes medicinals]], separant la informació no verificada d'aquella recolzada per l'observació i l'experimentació.<ref name="huff">{{ref-llibre|nom=Toby|cognom=Huff|any=2003|títol=The Rise of Early Modern Science: Islam, Xina, and the West|pàgines=218|editorial=Cambridge University Press|isbn=0521529948|pàgines=813-852|llengua=anglès}}</ref> El seu alumne, [[Ibn al-Baitar]] ([[1197]]-[[1248]]), va escriure una enciclopèdia farmacèutica ''Kitab al-Jami fi al-Adwiya al- Mufrada'' (كتاب الجمع في الأدوية المفردة, ''Llibre de medicines i productes alimentaris simples'') on va descriure 1400 espècies de plantes, aliments i drogues, 300 dels quals eren descobriments propis. La seva obra va ser traduïda al llatí i va tenir una gran influència en el desenvolupament dels biòlegs i herboristes europeus dels segles XVIII i XIX.<ref name="boulanger">{{ref-llibre | nom = Diane | cognom = Boulanger | títol = The islamic contribution to science, mathematics and technology | col·lecció = OISE Papers | editorial = STSE Education | volum = 3 | any = 2002 | llengua = anglès}}</ref><ref name="McNeil">{{ref-web | nom = Russell |cognom = McNeil | url = http://www.mala.bc.ca/mcneil/baitart.htm | títol = Ibn al-Baitar | editor = Malaspina University-College | llengua = anglès}}</ref><ref name="regis">{{ref-llibre | nom = Morelon | cognom = Régis | nom2 = Rashed | cognom2 = Roshid | any = 1996 | títol = Encyclopedia of the History of Arabic Science | volum = 3 | editorial = Routledge | isbn = 0415124107 | llengua = anglès}}</ref>
 
A Europa destaca [[Albert el Gran]] (1206-1280) amb l'obra ''De vegetabilis et plantis libri septem'' (''Set llibres de vegetals i plantes'' del [[1250]]) que constitueix un assaig d'inspiració aristotèlica en el qual s'inclouen problemes de [[fisiologia vegetal]] i una classificació de les plantes refonent la d'Aristòtil i la de Teofrast i a la qual diferencia les plantes «sense fulles» (on inclou bona part de les [[Planta criptògama|criptògames]]) de les plantes «amb fulles» (les plantes superiors). Aquestes últimes, al seu torn, les va dividir en «plantes corticades» (avui [[Liliòpsides|monocots]]) i «plantes tunicades» (que avui coneixem com a [[Magnoliòpsida|magnoliòpsides]]).<ref name=Valderas >Valderas Gallardo, J.M. 1920. [http://74.125.47.132/search-q=cache:jARmmePEUHIJ:www.raco.cat/index.php/Convivium/article/view/73416/98676+De+Vegetabilis+Plantis+%2B+Magne&cd=20&hl=és&ct=clnk&gl=és Formació de la teoria botànica: del medioevo al renaixement], Convivium. Revista de Filosofia 8: 24-52.</ref><ref name="Medievo">Tormo Molina, R. [http://www.unex.es/polen/lhb/taxonomia/histo2.htm Història de la Botànica. El Medievo.] ''Lliçons hipertextuales de Botànica''. Universitat d'Extremadura. Accedit el 20 de juliol de 2009.</ref>
=== Renaixement ===
[[Fitxer:Botanical garden barcelona3.jpg|thumb|[[Jardí Botànic de Barcelona]]]]
El [[Renaixement]] va suposar una revolució al món de les ciències, es va emprendre l'estudi acurat de l'univers material i de la naturalesa humana per mitjà d'[[Hipòtesi|hipòtesis]] i [[Experiment|experiments]]. Diversos factors van contribuir al progrés de la botànica, com per exemple l'aparició de la [[impremta]], la disponibilitat del [[paper]] per a l'elaboració dels [[Herbari|herbaris]] o el desenvolupament dels [[Jardí botànic|jardins botànics]]. A més, el progrés de la navegació va impulsar les exploracions i amb elles va augmentar el nombre de plantes conegudes.<ref name="Ogilvie">Ogilvie, B.W. 2003. [http://www.jstor.org/pss/3654294 The Many Books of Nature: Renaissance Naturalists and Information Overload. Journal of the History of Idees], Vol. 64, No. 1 pàg. 29-40</ref><ref name="REN"|llengua=anglès>{{ref-web |url=http://www.unex.es/polen/lhb/taxonomia/histo3.htm|títol= Historia de la Botànica. El Renaixement|consulta=18 de juliol de 2009|autor= Tormo Molina, R.|obra= Lliçons hipertextuales de Botànica|editor=Universitat d'Extremadura|llengua= espanyol}}</ref>
 
Al [[segle XVI]], en el nord d'[[Itàlia]], es van fundar els primers jardins botànics,. elEl primer que es va crear va ser el de [[Pàdua]], el [[1545]]. Així, es podia realitzar l'estudi empíric de les plantes de cada país i de les exòtiques, portades pels exploradors europeus i conreades en els jardins; van començar a publicar-se tractats i catàlegs que ja no es limitaven a reproduir o simplement comentar l'obra dels antics, sinó que, comprovada la insuficiència dels catàlegs antics, buscaven obtenir i presentar un coneixement el més exhaustiu possible de la diversitat de les plantes. Destaquen en aquesta tasca obres com les de Lonicer, Dalechamp, Monardes o Clusius (L'Écluse), Gesner o Fuchs. En aquest període, l'esquema classificador encara es fonamentava en el de [[Teofrast]].
 
L'obra ''Pinax theatri botanici'' ([[1623]]), del suís Gaspard Bauhin, recollia ja unes 6.000 espècies vegetals que l'autor es va dedicar a classificar en grups naturals, en comptes de fer-ho en una llista alfabètica com els seus predecessors. Tot i així, el criteri emprat, que es basava en la forma de les fulles, va resultar poc apropiat. Bauhin també va començar a usar les categories de gènere i espècie, en un sentit proper al que es faria servir en la [[biologia sistemàtica]].
 
La necessitat de definir uns criteris de classificació va impulsar la investigació de les parts de les plantes i de les seves funcions. [[Andrea Cesalpino]], en el seu llibre ''De plantis libri XVI'' ([[1586]]) va explicar que la classificació havia de basar-se en els caràcters objectius de les plantes, i no en la utilitat. El seu intent d'assolir una classificació natural no va reeixir, però destaca perquè va ser el primer a incloure en l'estudi de vegetals organismes com les [[algues]], les [[molses]], les [[falgueres]], [[Equiset|equisets]], [[fongs]] i [[coralls]], molt abans que es comprengués que aquests últims són en realitat [[animals]].
 
=== Edat Moderna ===
El [[segle XVII]] és el del naixement de la [[ciència]] moderna, impulsada per l'obra de [[Galileo Galilei|Galileu]], i de la multiplicació de les acadèmies científiques, com l'Accademia dei Lincei, fundada el [[1603]], la britànica Royal Society, del [[1660]], o la francesa Académie donis Sciences (Acadèmia de Ciències), delde [[1666]].
 
El treball més important de [[sistemàtica]] vegetal del [[segle XVII]] és la ''Història generalis plantarum'' (''Història general de les plantes'') de l'anglès [[John Ray]], referent de [[Linné]], que el va proclamar «fundador» de la sistemàtica. Ray va introduir els conceptes de [[monocotiledònia]] i [[dicotiledònia]] en la classificació de les llavors anomenades «plantes perfectes».
 
EnEl [[1665]], utilitzant un dels primers [[Microscopi|microscopis]] compostoscomposts, [[Robert Hooke]] va descobrir en el [[suro]] que la matèria vegetal està constituïda per cel·les ([[cèl·lules]]). En la mateixa època, [[Anton van Leeuwenhoek]] va fer les primeres observacions d'organismes microscòpics, entre ells alguns de l'àmbit de la botànica, com els [[bacteris]]. [[Nehemiah Grew]] (1641-1711) va examinar metòdicament les estructures de les distintes parts de les plantes, observant que totes elles estan fetes de cèl·lules, publicant els seus resultats en la seva ''Anatomia de les plantes'' (''The anatomy of plants'', 1682). [[Marcello Malpighi]] (1628-1694) va aplicar el microscopi a l'estudi de l'[[anatomia]] de tota classe d'organismes; la seva obra ''Anatomia Plantarum'' ([[1671]]) conté les seves observacions sobre plantes.
 
[[Bernard Palissy]] (1510-1590) va explicar per què les plantes necessiten adobs. Woodward va mostrar enel 1714 que les llavors germinades no es desenvolupen en aigua pura, però si en un extracte de sòl. Jan Van Helmont (1577-1644) va donar els primers passos per a la comprensió del paper de l'aigua en la nutrició de les plantes, però va ser I. Mariotte (1620-1684) qui va demostrar que per a formar la seva massa les plantes necessiten a més de l'aigua, matèria presa del sòl i de l'aire.
 
Durant el [[segle XVIII]] els sistemes de classificació es va fer deliberadament artificials i servien només per la identificació. Aquestes classificacions són comparables a les [[Clau dicotòmica|claus dicotòmiques]], on els tàxons són agrupats artificialment en parells per unes poques característiques fàcilment recognoscibles. La seqüència dels tàxons en les claus sovint no té cap relació amb la seva agrupació natural o [[Filogènesi|filogenètica]]. Al segle XVIII van arribar a Europa un gran nombre de noves plantes procedents de les terres recentment descobertes o explorades i de les colònies.
==== La Botànica moderna (des de [[1945]]) ====
 
Una considerable quantitat de nous coneixements en l'actualitat han estat generats per l'estudi dels plantes com ''[[Arabidopsis thaliana]]''. Aquesta [[mala herba]] va ser una de les primeres plantes a veure el seu [[genoma]] seqüenciat. Uns altres més importants comercialment com aliments bàsics com l'[[arròs]], [[blat]], [[dacsa]], [[ordi]], [[sègol]], [[mill]] i [[soia]] estan teninttenen també les seves seqüències del genoma. Algunes d'aquestes són un repte, ja que tenen en les seves seqüències més de dos jocs de cromosomes [[Haploide|haploides]], una condició coneguda com a [[poliploïdia]], comuna en el regne vegetal. Un alga verda unicel·lular ''[[Chlamydomonas reinhardtii]]'' és un altre model d'organisme important que ha estat extensivament estudiat i proveeix importants coneixements a la biologia cel·lular.
 
== Botànics notables ==
332

modificacions