Nadal: diferència entre les revisions

'''Nadal''' és la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'[[advent]] i l'[[epifania]]. És, juntament amb la [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]], la festa cristiana més important. En ella, se celebra el naixement de [[Jesús]]. De les esglésies cristianes, la [[Església Catòlica|Catòlica]], la [[Protestantisme|Protestant]] i algunes de les [[Església Ortodoxa|Esglésies Ortodoxes autocèfales]], com ara la [[Església Ortodoxa Grega|grega]], la [[Església Ortodoxa Romanesa|romanesa]] i la [[Església Ortodoxa Búlgara|búlgara]], celebren Nadal el [[25 de desembre]] (la tradició afirma que des de [[Liberi I]]). Altres [[Església Ortodoxa|Esglésies Ortodoxes autocèfales]], en canvi, com ara la [[Església Ortodoxa de Constantinoble|de Constantinoble]] i la [[Església Ortodoxa Russa|russa]], el celebren el [[7 de gener]], ja que no van acceptar el [[calendari gregorià]] que va reformar el [[calendari julià]] de l'època romana.

A l'hemisferi nord, Nadal coincideix amb l'inici de l'hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família. Cada dia més, Nadal està esdevenint un concepte comercial. Nadal; s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els [[Tres Reis Mags d'Orient|Reis Mags]], el [[Pare Noel]], el [[pessebre]], les [[nadala|nadales]], les [[estrenes]], les postals de Nadal, el Tió de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals.

Nadal als Països Catalans disposa de les seves particularitats pròpies. Un exemple és la realització del [[pessebre]] (que també es fa en molts altres indrets de tradició cristiana) i una altra el [[tió de Nadal]] (una tradició compartida amb l'Aragó i Occitània), també anomenat tronc, tronca o simplement tió. També ho és el fet de celebrar [[Sant Esteve (festivitat)|Sant Esteve]], l'endemà de Nadal, per a poder-se reunir, així, amb l'altra part de la família amb qui no s'havia pogut estar per Nadal.

Com a fet diferencial de la Nit de Nadal, a [[Mallorca]] i a l'[[Alguer]] s'interpreta tradicionalment, de l'edat mitjana ençà, el [[Cant de la Sibil·la]], un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les [[Matines de Nadal]], i que relata com serà la fi del Món i el dia del judici final. La tradició del cant de la Sibil·la a Mallorca va ésser declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la [[UNESCO]] l'any 2010. A Menorca, Ontinyent, Barcelona, Gandia i altres poblacions dels [[Països Catalans]] s'ha recuperat des de fa uns anys el Cant de la SibílSibil·la i s'interpreta en algunes esglésies.

En aquest dia especial els nens diuen un vers i a canvi els pares els donen alguns diners. És tradicional a les Balears, la recitació dels ''Poemes de Nadal'', per part dels infants de la casa als adults, que donen doblers a la quitxalla a canvi de llur actuació. Com a trets no exclusius del [[País Valencià]], es pot destacar el costum de donar les [[estrenes]] la vesprada de Nadal als infants segons van cantant [[nadala|nadales]].

En molts llocs es fan fires de nadal on es venen figures de pessebre, molsa, suro, arbres de nadal, tions, guarniments nadalencs i artesania.<ref name=festes/> Algunes d'aquestes fires tenen una llarga tradició i d'altres són més recents.<ref name=festes>{{ref-web|url=http://www.festes.org/articles.php?id=247|consulta=25 desembre 2013|títol=Fires de nadal|obra=festes.org}}</ref> Una de les més tradicionals és la fira de Santa Llúcia de Barcelona que se celebra als carrers del voltant de la [[Catedral de Barcelona|catedral]],<ref name=soler>{{ref-llibre|cognom=Soler i Amigó|nom=Joan|títol=Festes tradicionals de Catalunya|pàgines=21-25|lloc=Barcelona|any=1978|isbn=84-85185-20-X|enllaçautor=Joan Soler i Amigó|editor=Martín Casanovas}}</ref> i de la quequal es té constància des delde 1786, quan fou esmentada pel [[baró de Maldà]].<ref name=fira>{{ref-web|url=http://www.firadesantallucia.cat/historia.php|consulta=25 desembre 2013|títol=Fira de Santa Llúcia}}</ref><ref name=festes-fira>{{ref-web|url=http://www.festes.org/articles.php?id=247|consulta=25 desembre 2013|títol=Fira de Santa Llúcia|obra=festes.org}}</ref>

* Santa Claus o [[Pare Noel]]: Als EUA i el Nord d'Europa, encara que l'expansió comercial dels Estats Units ha convertit a Santa Claus en el personatge central del Nadal arreu del món, i ha desplaçat el sentit religiós d'aquesta festa pel sentit més comercial actual.

* Carbonissa: és l'encarregat de donar carbó en comptes d'un regal als nens que es van portar malament. Per a alguns, és acompanyant dels Reis Mags, i per a altres, de Santa Claus.

Tradicionalment, a Espanya, Portugal i gran part de l'Amèrica Llatina els nens no reben regals aper Nadal sinó el [[6 de gener]], festa de l'[[Epifania]], duts pels [[Reis Mags d'Orient]] en commemoració de les ofrenes fetes a Jesús al pessebre de Betlem. D'altra banda, als països d'influència germànica, la festa dels regals se celebra tradicionalment el [[6 de desembre]], dia de [[festa de Sant Nicolau|Sant Nicolau]].