Medea (obra d'Eurípides): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 19:
== Estructura externa ==
– Pròleg (vv. 1-95): mitjançant un monòleg la dida de Medea recorda les desgràcies anteriors
(mite dels argonautes i fugida de Medea i Jàson cap a Corint després d'enganyar les filles de Pèlias
perquè matessin son pare). També informa de l'estat anímic de la seva mestressa a causa de la
dissort que pateix. Tot seguit els fills de Medea i el preceptor apareixen en escena. S'inicia un diàleg
entre la dida i el preceptor, que li conta un rumor que ha sentit: Creont, rei de Corint, desitja
expulsar de la ciutat Medea i els seus fills.
– Pàrode (vv. 96-213): des de l'interior, Medea es lamenta per la seva desventura. La dida,
espantada pels planys, fa entrar a casa el preceptor i els fills perquè pateix que la presència dels
infants encara li provoqui més còlera. Els gemecs de la mare no presagien res bo i ja anticipen
desgràcies per als fills.
Després d'haver sentit els crits de Medea, el cor, format per dones de Corint, entra a l'escena i
respon als laments desesperats de Medea. Expressa la seva preocupació i demana a la dida que faci
sortir Medea per oferir-li paraules de consol i intentar calmar-la.
– Episodi I (vv. 214-409): l'episodi està format per tres escenes. En la primera, Medea,
després d'explicar per què ha sortit del palau, es queixa de la condició de la dona a causa de la gran
desigualtat entre ambdós sexes. Tot seguit manifesta el desig de venjar-se d'aquells que li causen
patiments i requereix a les dones del cor que guardin el secret.
A la segona, apareix Creont en persona per comunicar a Medea que ha decidit desterrar-la del país,
juntament amb els fills. Medea, astutament, lloa el rei fent-li creure que entén que ha pres el
determini pel bé de la seva filla i li demana poder romandre un dia més, abans de partir, amb
l'excusa de preparar el viatge i trobar recursos per als infants.
En la tercera escena, després que el rei hagi marxat, Medea explica al cor que la seva actitud
suplicant era tan sols un engany i que ha pensat un pla: amb les seves metzines matarà Jàson, la
nova esposa i Creont.
– Estàsim I (vv. 416-445): el cor es lamenta per la trista situació de Medea i critica la
conducta de Jàson per haver violat els juraments de fidelitat.
– Episodi II (vv. 446-626): es produeix l'escena central, l'agon, en què apareixen els dos
personatges centrals de la tragèdia: Jàson i Medea. Ell, egoista i cínic, parla amb una lògica
utilitària i una retòrica emfàtica a base d'arguments subtils: pretén convèncer Medea que el
matrimoni amb Glauce ha estat per un interès comú. Ella, per contra, ensorra els seus arguments, li
retreu que ha jugat amb ella només per beneficiar-se'n i rebutja l'ajuda que li ofereix.
– Estàsim II (vv. 627-662): les dones del cor exalcen el poder de Cipris, deessa de l'amor, i la
invoquen per evitar que les passions massa intenses acabin malament i per no haver de fugir de la
pàtria.
– Episodi III (663-823): l'episodi està format per dues escenes. A la primera es desenvolupa la
trobada i el diàleg entre Medea i Egeu, rei d'Atenes, que s'atura a Corint després d'haver anat a
consultar l'oracle de Delfos perquè no ha pogut tenir fills. Ella s'interessa per la seva situació i,
després de suplicar-lo i negociar hàbilment, aconsegueix la promesa que si arriba al seu reialme serà
refugiada i protegida dels corintis.
A la segona escena Medea queda tota sola amb el cor i exposa els seus plans: farà creure a Jàson
que està d'acord amb la seva actuació i a través dels fills enviarà un regal a la núvia (un peple i una
corona d'or amb verí) amb el qual morirà. Posteriorment es venjarà del marit matant els dos fills i
fugirà cap a Atenes. El corifeu li prohibeix dur a terme tals actes, però Medea no cedeix i envia la
dida a fer venir Jàson per iniciar el seu projecte.
– Estàsim III (vv. 824-865): el cor elogia Atenes, la ciutat que acollirà Medea. La lloança es
converteix en un himne en honor a la ciutat, en què es fa referència al clima, al cel, als vents i al riu
Cefís. Tot seguit, el cor s'horroritza davant la impietat dels actes de Medea i tracta de dissuadir-la.
– Episodi IV (vv. 866-975): es produeix un nou diàleg entre Jàson i Medea. Ella fingeix
penedir-se de la seva actuació anterior i fa creure a Jàson que comprèn i accepta el seu nou
matrimoni. Per convèncer, suposadament, Creont de no exiliar els fills, els envia amb els obsequis
mortífers cap a la princesa i els insta a tornar com més aviat millor.
– Estàsim IV (vv. 976-1001): el cor es lamenta per la desgràcia que sobrevindrà als
personatges del drama.
– Episodi V (vv. 1002-1250): està format per dues escenes, separades per una intervenció del
cor. A la primera, el preceptor arriba amb els fills i informa que han entregat els regals. Queden en
escena els fills i Medea, que pronuncia un monòleg en què es debat per l'ànsia de venjança i l'amor
maternal. Finalment l'orgull s'imposa, els abraça per última vegada i s'aparta esperant rebre notícies
del palau.
El cor intervé per disminuir la tensió i per ocupar el temps necessari perquè arribin notícies a
Medea. En la segona escena apareix un missatger que explica amb detall com s'ha produït la mort
de Creont i sa filla. Aleshores Medea s'autoconvenç de donar mort als fills, deixant de banda
qualsevol sentiment maternal.
– Estàsim V (vv. 1251-1292): el cor invoca la Terra i Hèlios perquè aturin l'infanticidi. Tot i
això, Medea està cometent el crim i se senten els crits dels infants.
– Èxode (vv. 1293-1419): Jàson, conscient de la mort de Creont i Glauce, reapareix i cerca els
fills per evitar que els corintis es vengin d'ells per la mort dels sobirans. El cor l'informa que Medea
els ha matat i Jàson, impacient, es dirigeix a la casa per veure els cossos i castigar l'assassina. Ella
apareix damunt un carro tirat per dragons alats amb els cadàvers als peus. Es produeix el darrer
diàleg entre ambdós, en què es fan retrets i acusacions sobre qui té la culpa de la mort dels fills.
Finalment Medea parla d'unes cerimònies en honor als fills morts i de la terrible vellesa i mort que
esperen a Jàson. Ell acaba lamentant-se i el corifeu realitza l'última intervenció.
Bibliografia consultada
– Carramiñana, Àngela, “Introducció: el desenvolupament de l'argument de la Medea”, dins
Eurípides, Medea (Barcelona: la Magrana, 1998), pp. 24-28.
– López Férez, J.A. (ed.), Historia de la literatura griega (Madrid: Cátedra, 2008), p. 358.
== Traduccions al català ==
* ''Medea'', traducció de Joan Alberich i Mariné. Barcelona: Irina, 1990
| |||