Cantant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Patti Smith performing in Finland, 2007.jpg|thumb|right|[[Patti Smith]] cantant amb [[micròfon]], 2007]]
Un '''
Els cantants clàssics han de dominar una sèrie de tècniques, car el so de la seva [[veu]], normalment, arriba a l'auditori sense ús de [[micròfon]], [[Amplificador
== Les veus ==
La primera classificació que es fa és en veus d'home i de dona, encara que això no és tan senzill, ja que els [[Registre vocal|registres]] més baixos de dona i els més aguts d'home sovint es poden intercanviar.
Les veus de dona es classifiquen habitualment en tres grans grups: la veu més aguda: [[soprano]], una veu mitjana: la [[mezzosoprano]] i una més greu: [[contralt]]. Les veus d'home es classifiquen bàsicament, de més agut a més greu, en: [[tenor]], [[baríton (veu)|baríton]] i [[baix (veu)|baix]]. A part, el [[contratenor]], que abasta un registre parcialment semblant al d'una contralt: la veu d'un home que intenta imitar les veus dels antics ''[[castrati]]'' i té un registre semblant al de les contralts. En general, a més, dins de cada registre s'acostumen a fer subdivisions segons l'equilibri entre greus i aguts de cada veu particular (per exemple: soprano lírica, soprano dramàtica, etc.)
Les veus més admirades pel públic són les agudes: la soprano, i el tenor, fins i tot arribant a la idolatria. Per al públic es veu com un miracle el fet d'emetre notes agudes, fora de l'abast de la resta dels humans. Aquestes notes encisen a la majoria dels aficionats, encara que els entesos en la matèria no sempre ho valoren d'aquesta manera.
==
La classificació esmentada dels diferents tipus de
▲La classificació esmentada dels diferents tipus de veus no ens ha de fer pensar que un cantant no puga abastar més d'un tipus. Alguns, no molts, tenen veus en moltes possibilitats: [[Maria Callas]] cantava com a soprano lírica, lleugera i soprano dramàtica, algunes vegades àdhuc com a mezzosoprano. [[Dietrich Fischer-Dieskau]] ha cantant durant la seva carrera com a baríton líric, dramàtic i, algunes vegades, com a baix.
Per altra banda una mateixa veu va evolucionant i pot abordar diferents tipus de veus, a la joventut, maduresa i a la vellesa. Encara que en alguns casos (per exemple, [[Alfredo Kraus]] sempre va cantar com a tenor líric) evoluciona molt poc, i d'altres molt. Per regla general la veu, amb l'edat, evoluciona cap als papers més dramàtics, i amb una tessitura més greu. En el cas de [[Plácido Domingo]] va començar cantant com a baríton, però per molt poc temps, probablement per un error dels seus professors de cant. És el mateix cas de [[Carlo Bergonzi]]. [[Kirsten Flagstad]] començà cantant partitures completament líriques (Margerite a ''Faust'') abans de fer-se famosa en tot el món com la millor soprano wagneriana del seu temps (Isolde, Brünnhilde, etc., i al final, també Fricka, una partitura per a mezzosoprano). [[Montserrat Caballé]], en els primers anys, era una lírica pur, i va evolucionar cap a dramàtica; primerament cantà Liù de ''[[Turandot]]'', a la maduresa féu la protagonista de l'òpera i a Donna Leonora de ''[[La forza del destino (òpera)|La forza del destino]]'', fins i tot Gioconda.
== Discografia seleccionada ==
* ''Coloratura, manual sonoro de las voces de la opera'' (Universal Music Spain, Madrid).
== Vegeu també ==
* [[cor (música)|Cor]]▼
* [[Veu (polifonia)]]
* [[Gènere musical]]
▲* [[cor (música)|Cor]]
{{Commonscat|Vocalists}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Cantants| ]]
| |||