Diferència entre revisions de la pàgina «Obra Cultural Balear»

cap resum d'edició
m (Corregit: "fins el")
L'OCB aixoplugà les forces de resistència política i cultural al franquisme. Durant la [[Transició democràtica espanyola|Transició]], vetllà pel reconeixement oficial del [[català]] i de la cultura pròpia,<ref name="gencat1307" /> organitzà cursos de llengua i cultura catalanes i patrocinà la gran manifestació per l'autonomia del [[29 d'octubre]] de [[1977]], la concentració pública autonomista més gran feta a Mallorca; tot plegat contribuí a la sensibilització sobre la identitat nacional de les Illes Balears.<ref name="historiaOCB" /> Durant la dècada de 1980 l'organització es professionalitzà, s'inicià la publicació de la revista cultural ''[[El Mirall]]'', facilità la recepció d'emissions televisives i radiofòniques en català d'altres àmbits dels [[Països Catalans]] i organitzà el II [[Congrés Internacional de la Llengua Catalana]] (1986).<ref name="historiaOCB" />
 
El 1991 l'OCB promogué i coordinà la plataforma Volem Comandar a Ca Nostra que reuní, per primera vegada des de la [[Segona República Espanyola]], en el [[Teatre Principal de Palma|Teatre Principal]], tota la societat civil a favor del reconeixement de les Balears com a nacionalitat històrica i de les seves reivindicacions nacionals. La iniciativa va aconseguir agrupar entitats empresarials, sindicals, socials, mediambientals, universitàries, religioses i culturals, i va formar un bloc civil que es manté i es renova des d'aleshores per a totes les manifestacions per la llengua i l'autogovern.<ref name="actualitatOCB">{{ref-web |url=http://www.ocb.cat/index.php?link=9&ltx=2|títol= Què és? - Actualitat |editor=Obra Cultural Balear}}</ref> El 1995 tingué lloc la primera Diada per la Llengua i l'Autogovern, que cada se celebrà cada mes de maig fins al 2004 per reclamar una política lingüística ferma i decidida de les institucions, i principalment del [[Govern Balear]], que té el mandat [[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983|estatutari]] de protegir la llengua catalana. El 1995 es va fer una [[cadena humana]] amb la participació de 30.000 manifestants;<ref>{{ref-web |url=http://anuaris.cat/cronologia/30000_persones_formen_a_palma_de_mallorca_una_cadena_humana_en_defensa_de_la_cultura_la_identitat_i_la_llengua_propies_que_va_ser_convocada_per_lo/21525/ |títol=30.000 persones formen a Palma de Mallorca una cadena humana en defensa de la cultura, la identitat i la llengua pròpies |obra= |editor=Anuaris.cat |data=6 maig 1995 |llengua= }}</ref> l'any següent, el 1996 la plaça Major de Palma es va omplir formant un immens mosaic humà amb la llegenda ''Som Comunitat Històrica''.<ref>{{ref-web |url=http://www.tribuna.cat/noticies/societat-civil/01-02-2006-locb-presenta-els-punts-irrenunciables-per-avancar-amb-el-nou-estatut.html |títol=L'OCB presenta els punts irrenunciables per avançar amb el nou estatut |consulta=25/11/2013 |obra= |editor=Tribuna.cat |data=1/2/2006 |llengua= }}</ref> El 1997 es va celebrar un gir radical en l'actuació institucional a favor del català, la millora del sostre de competències autonòmiques i el reconeixement d'un Estatut d'insularitat.<ref name="actualitatOCB" /> La plaça de Cort fou l'escenari de la Diada de 1998, on simbòlicament milers de persones tornaren a plantar cara a la deixadesa institucional davant el retrocés de l'ús del català: els ciutadans volien més cotes d'autogovern per a les Balears i una defensa més ferma de la llengua catalana. El mateix varen demanar els 25.000 manifestants que col·lapsaren tot el centre de Palma amb la manifestació de 1999, sota el lema ''Per uns Governants que defensin la llengua''. La Diada del 2000 llançà, des de sesSes Voltes, un missatge de solidaritat al món: ''Junts per la llengua''.
 
L'ascensió al poder de [[Jaume Matas]], del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], comportà un retrocés en els àmbits d'actuació de l'Obra Cultural Balear. El 2003 el govern balear tancà [[Som Ràdio]] i, al voltant d'aquests anys, retallà pressupostospressuposts de normalització lingüística, féu minvar la presència del català a l'administració pública i promulgà el Decret Fiol en ensenyament.<ref name="actualitatOCB" /> L'OCB impulsà, com a resposta, la plataforma Som i Serem Ràdio (2003) i l'Assemblea per la Llengua (2004).<ref name="actualitatOCB" /> L'any 2007, dia 5 de maig, es visqué la diada amb més afluència de públic de la història de l'entitat, unes 30.000 persones aproximadament, les quals van ajudar a compondre un altre mosaic humà semblant al d'onze anys enrere. En aquesta ocasió, la llegenda fou ''El futur és nostre''.<ref name="gencat1307" />
 
== Projectes ==
332

modificacions