Diferència entre revisions de la pàgina «Tarragona»

1 octet eliminats ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-1990 +1990))
=== Època antiga ===
{{article principal |Kesse|Tàrraco}}
Les primeres notícies d'habitació a la zona de Tarragona són del [[segle III aC]], quan hi havia una població [[iber]]a, de nom [[Kesse]], que donà nom als [[cossetans]], tribu que habitava alel Camp de Tarragona. La localització concreta de Kesse és una qüestió polèmica, havent-ja que hi ha investigadors que consideren que es trobaria propera al port i d'altres que la situen a la part alta. També hi ha experts que identifiquen Kesse amb altres poblacions del [[Camp de Tarragona]], com [[Valls]].
 
;Tàrraco romana: Després de la conquesta romana, Kesse fou engrandida i fortificada per Publi Corneli Escipió que la van convertir en base contra els cartaginesos. Se li donà el nom de [[Tàrraco]] (en [[llatí]] ''Tarraco'') i va esdevenir més tard capital de la província [[Tarraconense]]. Fou colònia romana i cap de convent jurídic.
 
===Tarraquna, entre l'Islam i el Cristianisme.===
Els invasors àrabo-berebers s'empararen de Tarragona en una data compresa entre el [[714]] i el [[718]]. Tradicionalment hom creia que la ciutat va ser expugnada violentament i profundament saquejada. Aquesta creença vindria confirmada per la fugida del bisbe [[Pròsper de Tarragona]]. Tanmateix no hi ha cap testimoni arqueològic que avali aquesta creença, amb la qual cosa s'admet que, hipotèticament, la conquesta va ser pacífica o escassament violenta. Allò que està clar és que Tarragona (Tarraquna a les fonts musulmanes) amb la seu episcopal vacant i situada en una posició massa extrema dins [[Al-Andalus]], va perdre rellevància com centre urbà. Aquest fet indubtable ha donat lloc a un altre tòpic historiogràfic, el de la ciutat abandonada, fantasmal, immens camp de runes colossals però buida. En cap cas aquest clixé s'adapta a la realitat. La ciutat difícilment va restar mai buida de manera permanent, i estàés clar que el seu domini va ser objecte de disputa entre moriscs i cristians. Sota [[Carlemany]], Tarragona va ser incorporada segurament de manera efímera, dins l'anomenada [[Marca Hispànica]]. La disponibilitat d'una seu episcopal vacant amb dret a la primacia de les [[Hispania]]e, era un estímul per al príncep cristià veí més poderós: el comte de Barcelona, que d'aquesta manera podia reforçar la seva independència envers el rei de França atès que, eclesiàsticament, depenia del bisbat de [[Narbona]]. El poder andalusí, de totes maneres, va frustrar diverses vegades la restauració de l'episcopi tarragoní i, per tant, la seva definitiva incorporació a l'òrbita cristiana. El primer intent conegut va ser el [[960]], sota el comte [[Borrell II]] de Barcelona. Durant el S XI es coneixen diversos intents d'incorporar la ciutat al domini del comte de Barcelona, però la pròpia reiteració dels intents demostra que aquesta apropiació i domini eren, com a màxim, precaris. El [[1116]], el comte [[Ramon Berenguer III]] s'emparà de Tarragona. Aquest cop ja de manera definitiva restaria sota domini cristià, dins l'òrbita feudal del [[Comtat de Barcelona]].
 
===Baixa Edat Mitjana: Tarragona feudal===
Foren importants les escaramusses entre tropes reials i franco-catalanes durant la [[Guerra dels Segadors]]: com el [[Setge de Tarragona (1641)]], les batalles navals de 1641 ([[Primera batalla naval de Tarragona|primera]] i [[Segona batalla naval de Tarragona|segona]]) i el [[Setge de Tarragona (1644)]]. El 1645 la ciutat aixecà la [[coronela de Tarragona]], que estigué en actiu fins a la seva dissolució en [[1666]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jordà Fernández |nom=Antoni |títol=Història de la ciutat de Tarragona |url=http://books.google.es/books?id=E0rtS7Jzz6cC&pg=PA89&dq=coronela+de+tarragona&hl=ca&sa=X&ei=JOV-UaDJC4uR7Abd_4C4BA&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=coronela%20de%20tarragona&f=false |llengua= |editorial=Cossetània Edicions |data=2006 |pàgines=89 |isbn=8497912276}}</ref>
 
[[Josep de Nebot i Font]] prengué Tarragona el setembre de [[1705]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kamen |nom=Henry |títol=Philip V of Spain: The King who Reigned Twice |url=http://books.google.es/books?id=htkqJr0SThsC&pg=PA45&dq=nebot+regiment+1704&hl=ca&sa=X&ei=LeWPUZSxComO7Qan6oCQAw&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=nebot%20regiment%201704&f=false |llengua=anglès |editorial=Yale University Press |data=2001 |pàgines=45-46 |isbn=0300087187}}</ref> Des delde 1708, l’exèrcit anglès va fer de Tarragona la seva principal plaça forta, amb la qual va establir connexió permanent amb l’illa de Menorca. Així, va impulsar un procés de fortificació que va actualitzar bona part de les defenses tarragonines, a més de reformar-ne el port.<ref>{{ref-web|url=http://www.ruta1714.cat/escenaris/tarragona/|consulta=5 juliol 2014|títol=Ruta 1714 (Tarragona)|obra=Web|editor=Generalitat de Catalunya}} CCBYSA</ref> Després de la signatura del [[Tractat d'Utrecht]] la ciutat es lliurà a les forces borbòniques de [[Felipe Manuel de Bette]], el marquès de Lede,<ref>{{ref-llibre |cognom=de Cadenas y Vicent |nom=Vicente |títol=Caballeros de la Orden de Santiago, siglo XVIII, Volum 2 |url=http://books.google.cat/books?id=CyBSc3nkhTYC&pg=PA188&lpg=PA188&dq=marques+de+lede&source=bl&ots=-VW2uTNorx&sig=Yvd4apKMBX9HCgg2zm8FmDh0Dh4&hl=ca&ei=Fpx9TdXyCIjNhAeezoTtBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CGkQ6AEwCQ#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |pàgines=p.188 |editorial=Ediciones Hidalguía |lloc= |data=1977 |isbn=8400037200}}</ref> el 14 de juliol de 1713 pacíficament i sense resistència, ja que les tropes imperials havien rebut l'ordre d'evacuar la ciutat, però l'expedició austriacista de socors comandada per [[Rafael Nebot]] fou derrotada al [[combat de Torredembarra]]. El marquès de Lede, sota les ordres del [[Restaino Cantelmo Stuart|duc de Pòpuli]], i en última instància per instigació del mateix [[Felip V d'Espanya]], va dur a terme una política de represàlia dels presoners de guerra catalans, que alhora va servir de propaganda per al poder borbònic.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Serra i Sellarés |nom=Francesc |títol=Catalunya, 1714. Un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc |url=http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_85367942_1.pdf |editorial=Generalitat de Catalunya |data= |isbn=9788439386704 |pàgines=p.118}}</ref>
Les noves institucions de govern sorgides de la [[Nova Planta]] varen significar una ruptura amb el sistema anterior, més proper a la societat real. La Nova Planta afectà molt negativament el creixement econòmic, especialment per culpa de les restriccions al comerç portuari. Aquesta circumstància, que va afavorir el comerç al [[Port de Salou]], era percebuda com a molt negativa per la societat civil local, la qual va pressionar diverses vegades per a l'aixecament de les restriccions comercials del port, que es considerava amb raó, l'element clau per a la prosperitat econòmica de la ciutat. Finalment, el [[1769]] (comprovar?), es va permetre l'aperturaobertura al comerç internacional. La manca d'instal·lacions portuàries, pel deteriorament i la insuficiència de les existents, explica l'esforç en construir un port nou. Després d'anys de negociacions i d'estudis de viabilitat, finalment es varen iniciar les obres d'un nou port (1790), encomanades a [[Juan Ruíz de Apodaca]].
 
=== Època contemporània ===
[[Fitxer:AssaltTarragona.jpg|thumb|350px|Il·lustració de l'assalt de Tarragona per les tropes de Napoleó]]
La ciutat es va veure molt afectada per la [[Guerra de la Independència]] o del Francès (1808-14). Inicialment se'n beneficià, donat que acollí la seu de la [[Junta de Catalunya]] i rebé un considerable flux de refugiats, elements tots plegats que estimularen l'activitat ciutadana. Però el maig-juny de [[1811]] la ciutat va ser víctima de l'atac francès [[Setge de Tarragona (1811)|Setge de Tarragona]] que culminà amb la seva presa a l'assalt i un sagnant saqueig de tres dies. Sota domini francès, patí un altre setge, molt menys mortífer que el primer i finalment, en ser abandonada pels ocupants (19 d'agost de [[1813]]), va ser parcialment volada, perdent-se per sempre diverses construccions monumentals, com el [[Castell del Patriarca]]. La recuperació posterior va ser relativament ràpida, mercèsgràcies a una política hàbil de les èlitselits dirigents tarragonines que van gestionar diferents beneficis que li permetessin la reconstrucció i la solvència econòmica futura: reducció de la pressió fiscal (exempció total de contribucions fins a 1826), represa de les obres de construcció del Port modern i l'obtenció de la capitalitat provincial. Al llarg del segle, Tarragona va viure un important procés de creixement demogràfic, canvi econòmic i transformació urbana. L'element essencial d'aquests canvis va ser l'activitat portuària, lligada especialment a l'exportació de vi. El desenvolupament industrial pròpiament dit va ser menor que en altres ciutats catalanes de l'època, però ben present. El nou barri de la Marina o del Port, planificat a inicis del s XIX a partir de les construccions preexistents, va concentrar la major part de les transformacions fins que el [[1856]] s'aconseguí finalment d'enderrocar la [[Muralla de Sant Joan]] i se'n va aprofitar l'espai per a bastir un gran eix viari ([[Rambla Nova]], que permeté finalment la unió entre [[Part Alta]] i Marina, per primer cop des de l'època romana. La [[Segona República Espanyola]] i la [[Guerra civil espanyola]] marcaren una època força convulsa per Tarragona. Durant la post-guerrapostguerra, es va acollir a una gran quantitat d'emigrants procedents d'[[Aragó]] i [[Andalusia]], d'entre altres regions.
 
== Demografia ==
=== Museus ===
Hi ha diversos espais [[museu|museístics]] a Tarragona:
* [[Museu Bíblic Tarraconense]]. Gràcies als seus viatges a la Terra Santa i altres països de l'Orient Mitjà, el Dr Josep Vallès, va aconseguir diverses peces arqueològiques, mapes, reproduccions [[Fitxer:142 Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, passeig de Sant Antoni.jpg|thumb|245x245px|El [[Museu Nacional Arqueològic de Tarragona|MNAT]] vist des del Passeig de Sant Antoni.]]
i objectes de culte relacionats amb el món de la Bíblia que van ser dipositats al Museu Bíblic fundat el 1930.<ref>{{ref-web| url=http://www.turieco.com/ca/espanya/tarragona/museus/item/1315-museu-biblic-tarraconense.html| editor=turieco.com| llengua=català| títol=Museu Bíblic Tarraconense| consulta=21-nov-2012}}</ref>
* [[Museu d'Art Modern de Tarragona]]. Creat per la Diputació de Tarragona l'any 1976, el museu d'Art Modern, tenia com a finalitat promoure l'estudi i el coneixement de l'art modern i contemporani i, així mateix, conservar i mostrar el patrimoni artístic de la ciutat i compartir-ho amb el món.<ref>{{ref-web| url=http://www.turieco.com/ca/espanya/tarragona/museus/item/1316-museu-art-modern.html| editor=turieco.com| llengua=català| títol=Museu d'Art Modern de Tarragona| consulta=21-nov-2012}}</ref>
* [[Museu del Port de Tarragona]] El Museu del Port de Tarragona és una de les principals infraestructures de la ciutat. Construït en un antic magatzem de refugi habilitat, aquesta edificació aporta una gran riquesa. El seu principal objectiu era recuperar embarcacions i explicar la relació de Tarragona amb el mar.<ref>{{ref-web| url=http://www.turieco.com/ca/espanya/tarragona/museus/item/1317-museu-del-port.html| editor=turieco.com| llengua=català| títol=Museu del Port de Tarragona| consulta=21-nov-2012}}</ref>
* [[Museu de Fars]]
== Cultura i tradicions ==
=== Els Castells ===
La tradició castellera de Tarragona està molt arrelada des d'antic, fins al punt que, fent un símil amb la capitalitat de la província, s'anomena a Tarragona "la Capital dels castells".<ref>https://www.tarragona.cat/cultura/festes-i-cultura-popular/els-castells-a-tarragona</ref> És per això que cada dos anys és la seu del [[Concurs de castells de Tarragona|concurs de castells]].
[[Fitxer:Tarragona Santa Tecla 2009-JOVE.jpg|thumb|[[3 de 9 amb folre|3d9f]] de la [[Colla Jove Xiquets de Tarragona|Colla Jove dels Xiquets de Tarragona]] per la [[diada del primer diumenge de festes]] de [[Festes de Santa Tecla de Tarragona|Santa Tecla]], el 19 de Setembre de 2009 |301x301px]]
==== Castellers vallencs i tarragonins ====
Des de fa més de dos-cents anys, els castells han format una part molt important de les celebracions de la ciutat, especialment de les [[Festes de Santa Tecla de Tarragona]]. Durant tot el segle XIX, amb molt escasses absències provocades per epidèmies o guerres, els castellers omplien els carrers de la ciutat els dies de festa amb les seves cercaviles i actuacions.
 
Els castells van viure una primera època d'or i Tarragona va ser la plaça privilegiada que va veure les millors actuacions de les colles de Xiquets de Valls. L'any [[1881]], per exemple, van aixecar el [[4 de 9 sense folre]] i possiblement també el [[3 de 9 sense folre]]. Els aficionats castellers tarragonins col·laboraven activament amb les colles vallenques i també van actuar amb colla pròpia entre els anys 1885 i 1897, sota el nom de Xiquets de Tarragona-Colla de la Mercè.
332

modificacions