Campanya de Tunísia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: se n'adonaren que > s'adonaren que |
→Rerefons: Error ortogràfic Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 29:
Els dos primers anys de la guerra al nord d'Àfrica es caracteritzaren per una manca de subministraments i per la incapacitat d'oferir qualsevol mena de suport [[logística|logístic]] concentrat. La costa nord-africana té molts pocs ports naturals, i la major part dels subministraments britànics dirigits a [[Alexandria]], al delta del [[Nil]], havien de cobrir uns 2.500 km des del port italià a [[Trípoli (Líbia)]]. Els ports menors a [[Benghazi]] i a [[Tobruk]], estaven a 1.600 i 1.000 km a l'oest d'Alexandria. Estaven comunicades per una única carretera que anava per un estret corredor per la costa. En el moment en què la [[Mediterrània]] central era disputada, i com que els vaixells britànics i italians estaven igualment malmesos, les seves capacitats per portar subministraments estava limitat a la presència enemiga, encara que els britànics podien rebre subministrament circunvalant el continent africà passant pel [[Cap de Bona Esperança]] i endinsant-se al [[mar Roig]].
Els subministraments limitats van portar a una lluita "endavant i enrere" per la costa. L'[[Operació Compàs|ofensiva inicial italiana]] de 1940 van aconseguir penetrar 95 km a territori egipci, amb unes tropes que havien avançat 1.000 km des de Trípoli, 600 km des de Benghazi i 20 des de Tobruk. Els britànics, encara a prop de les seves bases de subministraments, van preparar un ràpid contraatac penetrant a Líbia. L'avanç va acabar a El Agheila, a uns 1.000 km d'Alexandria. Amb l'arribada de l'[[Afrika Korps]] alemany, l'Eix va traslladar la línia del front més a l'est, però el seu avanç s'aturà a l'abril de 1941 a la frontera egípcia quan van quedar-se lluny de les seves línies de subministrament. Al novembre, els aliats s'havien reforçat de nou, ajudats per la curta distància que hi havia fins als seus subministraments, i llançaren l'[[operació Crusader|operació ''Crusader'']], rellevant el [[setge de Tobruk]] i un cop més van portar la línia del front fins a El Aghelia. Però les seves tropes exhaustes van haver de retrocedir immediatament fins a
Les coses van canviar dramàticament el 1942. En aquells moments la [[Royal Navy]] i la [[Regia Marina]] encara combatien pel control de la Mediterrània, però que els britànics [[Setge de Malta|mantinguessin Malta]] va permetre a la [[Royal Air Force]] interferir els subministraments italians al mar. A mesura que grans quantitats de subministraments provinents dels Estats Units feien que la situació de la logística s'inclinés cap al [[8è Exèrcit (Regne Unit)|8è Exèrcit britànic]] del general [[Bernard Montgomery]]'.
| |||